Denuncien mancances al pantà de Foix: acumula fang i desembassa per la previsió de noves pluges

El cabal de sortida del pantà de Foix s'ha incrementat des d'aquest dilluns dels 37 als 4.000 litres per segon. La previsió de pluja intensa per a aquest dimecres i dijous ha motivat el desguàs d'aquesta presa que durant el darrer episodi de precipitacions va desbordar-se. L'objectiu és disposar de prou espai per albergar l'aigua que pugui caure a la capçalera i de moment s'ha pogut baixar un 5% de les reserves d'aigua. En concret es preveu reduir mig metre el nivell per disposar de marge de regulació, en una acció sense precedents a l'embassament.

Tot i això, segons l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), no hi ha cap perill d'inundació ni de destrosses a la desembocadura, com sí que va passar el 12 de juliol. La forta tempesta de fa deu dies a la zona del Penedès va deixar al límit aquest pantà situat al sud de la demarcació de Barcelona, a Castellet i la Gornal, que està ple també de sediments, cosa que en dificulta el desguàs. A més, l'ACA admet que només funcionen dues de les tres comportes i que cal estudiar actuacions estructurals.

Durant aquell episodi, la crescuda del riu Foix va afectar els barris pròxims al tram final del riu i va inundar baixos i soterranis, va afectar molts vehicles i sistemes elèctrics de diversos edificis a Cubelles. Així, l'Ajuntament de la localitat del Garraf creu que es podrien haver evitat estralls si, en part, s'hagués buidat l'embassament, que llavors va quedar del tot ple en poques hores i no va poder retenir l'aigua.

Els ajuntaments de Cunit i Cubelles han demanat al govern que s'arremangui i solucioni les deficiències estructurals del pantà. L'alcalde de Cunit, Jaume Casañas, lamenta que "si el pantà està al 100% no frenarà cap crescuda del riu Foix" i denuncia que ara mateix hauria d'estar tres setmanes desguassant per la canonada, perquè les comportes no funcionen.

Millores en la infraestructura

En aquest sentit, la portaveu del govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, afirma que ja tenen solucions sobre la taula. Paneque ha explicat que, a curt termini, s'està valorant un augment del cabal ambiental del Foix, cosa que permetria que circulés més aigua pel riu i no es retingués tanta quantitat al pantà.

També a curt termini, l'ACA està estudiant "millores en la infraestructura per ajudar a poder desembassar quan es necessiti", ha afegit la consellera. El problema d'aquest pantà, ha dit Paneque, és que abans s'utilitzava per a l'agricultura, però ara ja no, cosa que fa que no baixi l'aigua acumulada.

A més, l'embassament ha acumulat volums de sediments el tractament dels quals és "més complex", ha dit la consellera. En tot cas, l'ACA està analitzant i classificant els sediments per determinar quin tractament es podria aplicar en cada cas, encara que això és una mesura que seria més a "mitjà termini", ha explicat Paneque.

Els regants defensen el pantà

La Comunitat de Regants del Foix ha sortit en defensa del pantà després de les crítiques rebudes arran del desbordament del riu dissabte passat. Davant les veus que qüestionen la utilitat de la presa, asseguren que és "essencial" per a la supervivència de l'agricultura a la comarca. Alerten que sense el pantà "plegaria el 90% de la pagesia del Garraf", on actualment hi ha més de 500 agricultors que cultiven 2.300 hectàrees. 

Critiquen les afirmacions que asseguren que el pantà ja no té funció agrícola, com les del govern de Cubelles o l'alcalde de Cunit, que considera la presa "inútil", ja que "no el fa servir ningú". En declaracions a l'agència de notícies ACN, Casañas ha afirmat que "en total pot haver-hi deu pagesos" que reguin amb subministrament de l'embassament.

Els regants recorden que l'embassament també va evitar danys greus durant la riuada, retenint la meitat dels 400 m³/s que baixaven de l'Alt Penedès.

Des de la Comunitat, demanen més manteniment i una neteja a fons dels sediments acumulats, que ocupen més de la meitat de la capacitat original de l'embassament. També accepten revisar el cabal ecològic, sempre que no posi en risc el subministrament per al reg. Tot plegat, a les portes del centenari d'una infraestructura que els regants defensen com a vital per al futur agrícola del Garraf.