Descobreixen un procés clau que obre noves vies per lluitar contra l'obesitat
El descobriment d'un nou mecanisme molecular relacionat amb l'obesitat obre la porta a noves vies per tractar aquest trastorn i les seves complicacions. La recerca, duta a terme per investigadors de centres catalans, es publica a la revista Nature Immunology.
La clau del mecanisme és una molècula anomenada succinat. Té un paper ben conegut dintre de la cèl·lula, on intervé en l'obtenció d'energia. Però des de fa uns anys també s'ha vist que es pot trobar fora de la cèl·lula, on estaria relacionat amb certes patologies.
En aquest estudi, un equip encapçalat per Sonia Fernández-Veledo i Joan Vendrell, de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Tarragona i del CIBERDEM (Centre d'Investigació en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques associades) han identificat el paper que juga el succinat per regular la inflamació del teixit adipós.
Aquest darrer teixit és l'encarregat d'emmagatzemar lípids i regular el seu alliberament en moments de més necessitat -com ara exercici intens o dejuni. L'alteració dels mecanismes habituals poden donar lloc a obesitat i diabetis.
Recerca en ratolins confirmada en humans
Els investigadors van fer la recerca amb ratolins i després van confirmar les seves troballes en humans. L'objectiu de l'estudi era comprovar el paper del receptor al qual s'uneix el succinat i que regula la funció d'aquesta substància.
Tant l'obesitat com la diabetis i altres malalties o trastorns són processos inflamatoris crònics, regulats, entre d'altres, pel succinat i el seu receptor, anomenat SUCNR1. Aquest es troba, entre altres llocs, en els macròfags, cèl·lules del sistema immunitari. Els macròfags del tipus M1 afavoreixen els processos inflamatoris. En canvi, els macròfags del tipus M2 els desactiven.
Si hi ha un equilibri correcte entre els M1 i els M2, els processos inflamatoris es poden compensar i resoldre sense causar malalties. Per comprovar què passa quan aquest mecanisme s'altera, els investigadors van fer servir uns ratolins modificats genèticament que no tenien receptor en els macròfags. I van constatar que mostraven un major grau d'inflamació en el teixit adipós, menys tolerància a la glucosa i més resistència a la insulina, factors que desencadenen la diabetis. També tenien més facilitat per desenvolupar obesitat amb una dieta hipercalòrica rica en greixos.
Un cop demostrat això en ratolins, els investigadors van fer proves en humans. I van veure que en persones sanes aquest mecanisme de compensació funcionava correctament. En canvi, en obesos els macròfags no eren capaços de reduir la inflamació del teixit adipós.
Nivells més elevats en obesos
Ara fa un any, els mateixos investigadors van publicar un estudi a la revista The ISME Journal en què ja demostraven que els pacients obesos tenen nivells més elevats de succinat en sang.
A més, assenyalaven que els pacients amb diabetis i obesitat presentaven canvis específics en la microbiota intestinal -els bacteris de l'intestí- que podien afavorir aquestes alteracions. Van observar que la composició d'aquesta comunitat microbiana està directament relacionada amb els nivells de succinat. Això es deu a que hi ha un desequilibri entre bacteris productors de succinat i bacteris que en consumeixen.
D'aquí sorgeix una primera estratègia per rebaixar els nivells de succinat i les seves conseqüències. Es tractaria d'elaborar fórmules alimentàries probiòtiques que en pacients amb obesitat i diabetis augmentessin els nivells de bacteris consumidors de succinat.
Una altra estratègia és afavorir que el receptors SUCNR1 funcionin de manera correcta. S'estan investigant fàrmacs que poden incrementar la seva activitat.
Totes dues línies de recerca les estan desenvolupant els investigadors, amb la col·laboració d'empreses que podrien treure al mercat, d'aquí uns anys, aquests productes, si es demostra que són efectius contra els processos inflamatoris.
Una altra estratègia, mentrestant, és perdre pes amb els mètodes habituals d'exercici físic i dieta.
En tot cas, la constatació del paper del succinat i del seu receptor no només permetria afrontar l'obesitat i algunes de les seves complicacions, com la diabetis tipus 2 o les malalties cardiovasculars, sinó també altres malalties inflamatòries i del sistema immunitari.
