Desconstruir i renaturalitzar: la recepta dels experts per reduir l'impacte de les inundacions

Les Terres de l'Ebre, Eivissa i Formentera i Alacant. Les darreres danes i inundacions han dibuixat aquest triangle al Mediterrani. Les tres zones comparteixen un plantejament urbanístic del segle XX construït en zones inundables. És a dir, sense tenir en compte l'orografia del terreny: es va edificar en barrancs i sota serralades, properes a rius o a la costa.

Però què passa ara i per què pateixen aquests temporals tan violents? La resposta és la crisi climàtica. Amb un mar cada vegada més calent, l'aigua s'evapora molt més escalfada i quan al cel topa amb una bossa d'aire fred, una gota freda, es produeixen temporals cada vegada més violents i també més freqüents.

El mapa de les zones inundables

Si ens fixem en Catalunya, el 15% del sòl urbanitzat es troba en zones inundables fluvials. Dit d'una altra manera: ara mateix, al país, més de 700.000 persones viuen en una zona que té risc d'inundació.

Estem parlant d'una extensió molt gran, de 35.000 hectàrees, és a dir, 35.000 camps de futbol. A dins hi ha escoles, residències, centres sanitaris, fàbriques, gasolineres, carreteres o vies de tren, entre altres infraestructures sensibles.

Aquest és el càlcul que es va fer amb el darrer informe del RiskCat, que és del 2008. Els experts alerten que la xifra del 15% ara és, amb tota probabilitat, molt superior: per tot allò que s'ha construït des d'aleshores, però també pel canvi en les pluges.

Un exemple molt clar: Godall, un dels municipis del Montsià més afectats per les inundacions de la setmana passada, no apareix en aquests mapes.

Què podem fer per reduir l'impacte de les inundacions?

Fixem-nos en les solucions que el govern vol adoptar de manera imminent. Està previst que, aquest dimarts, l'executiu aprovi un pla director amb mesures que afectaran els barrancs marcats com a prioritaris de les Terres de l'Ebre.

Per ara, aposta sobretot per dues grans opcions. D'una banda, potenciar l'ampliació o la neteja de les lleres. És a dir, retirar tota la brutícia d'aquestes avingudes i guanyar espai perquè l'aigua no es desbordi.

Una acció molt reclamada pels alcaldes de les poblacions que s'han vist afectades o que es troben en zones de risc d'inundació.

D'altra banda, volen estendre les anomenades "basses de laminació", una mena de piscines gegants.

Només es poden construir allà on la topografia ho permet i, preferiblement, a les capçaleres, abans que l'aigua arribi a la plana, on hi ha les poblacions.

Com funcionen? Es desvia una part de l'aigua del torrent i s'emmagatzema allà, de manera que se'n redueix el cabal i, per tant, la capacitat de fer mal. A més, després l'aigua es pot destinar a altres usos.

Aquestes són unes actuacions que s'allargaran durant cinc anys amb un cost de més de 37 milions d'euros.

Els experts consideren que són urgents i necessàries, però lamenten que, probablement, seran insuficients. Creuen que, a mitjà i llarg termini, la solució passa inevitablement per desconstruir i renaturalitzar.

Desconstruir i renaturalitzar: inevitable a llarg termini?

Els experts coincideixen que primer cal intentar adoptar un conjunt de mesures que ajudin a retenir l'aigua abans que pugui fer mal, o reduir-ne l'energia. Més enllà de la neteja i ampliació de lleres o la construcció de basses de laminació, també cal millorar els drenatges i les desembocadures o provar fórmules d'infiltració de l'aigua dins la terra, entre moltes altres accions.

A les zones on tot això sigui insuficient, creuen que la solució a llarg termini passa, inevitablement, per desconstruir i renaturalitzar.

Així ho defensa Joan Manuel Vilaplana, director de l'Observatori del GeoRisc del Col·legi de Geòlegs i Geòlogues de Catalunya: "Una de les estratègies fonamentals, encara que sigui dura d'acceptar, és desconstruir l'urbanisme afectat per les inundacions."

De la mateixa manera, Xavier Sánchez, catedràtic d'Hidrogeologia de la Universitat Politècnica de Barcelona, argumenta: "El problema és que hi ha zones que abans s'inundaven de tant en tant, cada quaranta o cinquanta anys de mitjana, i ara es poden inundar cada tres anys."

"Això fa que no tingui sentit que la gent visqui allà, per la seva pròpia seguretat", diu Sánchez.

Norberto Larriba, secretari de la junta de govern del Col·legi d'Enginyers de Catalunya, també aposta per mesures "correctores", quan no n'hi hagi prou amb l'adaptació i la resiliència: "Potser en alguns casos cal tirar a terra alguna casa i serà necessari donar-li una solució."

Larriba va més enllà i avisa: "No és només això: a la costa del Maresme tenim el tren, que passa per la primera línia de mar, i reiteradament hem d'estar fent-hi correccions perquè el mar ens empenta."

"A partir d'aquí, el replantejament de l'urbanisme en zones inundables implica construir de manera diferent: en llocs diferents, però també de forma diferent de com hem construït fins ara", planteja Vilaplana.

Hi coincideix Larriba, que apunta que cal planificar i adaptar cada punt amb detall: "El clavegueram que ja tenim, per exemple, l'hem de mantenir net, però el nou ja l'hem d'adaptar a totes les circumstàncies. I les lleres dels rius, el mateix."

A més, coincideixen que, a partir d'ara, és bàsic que es tingui en compte la regulació i en cap cas es construeixin nous habitatges en zones inundables.

A banda, veuen primordial recuperar zones inundables naturals, una política que cada vegada es fomenta més a la Unió Europea, com explica Vilaplana:

"Hem de recuperar que la natura ens ha d'ajudar, que és la nostra amiga. Ara plou més i sembla la nostra enemiga, però és la que ens dona solucions", apunta, de la mateixa manera, Sánchez.

"No podem esperar"

Els experts són conscients que es tracta de mesures polítiques difícils de prendre, costoses econòmicament i impopulars, i per això veuen imperatiu fer pedagogia i dir les coses pel seu nom.

"L'administració ha d'explicar la realitat del problema i quines solucions poden resoldre'l. I per dolorós que sigui, si ho entens, acabes veient que la solució és absolutament indispensable", reflexiona Vilaplana.

L'expert també creu que poden ser els mateixos ciutadans els que acabin empenyent l'administració a moure's: "Potser si la pedagogia i l'aprenentatge el fem arribar a la població civil, serà aquesta la que ho forçarà, a través de les eleccions."

Sigui com sigui, conclouen que és necessari actuar ja. Sánchez diu: "El problema cada vegada anirà a pitjor, i no és que fem tard, és que se'ns ha tirat al damunt." Igual de contundent es mostra Larriba.

En aquest sentit, Vilaplana planteja aquesta pregunta: "Què estem gastant reparant tots els danys que les inundacions han fet i faran a Catalunya?" I respon: "Això seran els diners que s'estalviaran en el futur. Hi haurà una inversió, però a llarg termini serà rendible."

Expropiacions concretes, no generalitzades

De moment, el govern ja ha dit que descarta expropiacions generalitzades, però admet que en alguns casos potser serà necessari. Precisament, l'Observatori de la Inundabilitat de Catalunya, constituït i presentat aquest octubre, té l'encàrrec d'estudiar aquesta i totes les altres solucions que hi pot haver damunt la taula.

"En alguns llocs, i sobretot alguns tipus de construccions, s'hauran d'anar traient d'aquell punt. Haver de fer aquesta deslocalització representarà un gran repte per als ajuntaments", admet Carmen Llassat, presidenta de l'Observatori, que afegeix: "No pot ser generalitzada perquè és impossible fer-ho tot."

A més, argumenta: "Necessitem poder ajudar aquelles persones que tinguin un negoci o una casa que no pugui seguir en aquell lloc; és aquí on s'ha d'implicar l'administració."

L'Observatori treballarà de manera "holística" per afrontar tots els reptes associats al risc d'inundabilitat. Una tasca amb el temps en contra: el pròxim temporal pot estar a punt d'arribar.