Els carrers de Teheran el 8 de gener, després de l'erupció de les protestes el dia 28 de desembre
Protestes als carrers de Teheran el 8 de gener, després de l'erupció de les protestes el dia 28 de desembre (Reuters via Stringer/WANA)

Desenes de vídeos de les protestes s'han pogut escapar de l'apagada d'internet a l'Iran

El règim va apagar internet dijous dia 8 i la repressió de les manifestacions ja ha provocat centenars de morts
El periodista Carlos Baraibar mirant a càmera
Cap de Verificació de 3CatInfo
3 min

Des de dijous dia 8 a les sis de la tarda, hora catalana, l'Iran viu una apagada d'internet pràcticament absoluta que ha deixat els ciutadans sense comunicacions i sense capacitat de coordinar-se i d'explicar al món el que està passant al país.

Segons el portal NetBlocks, que monitoritza la situació de la xarxa a diferents punts del món, des d'aleshores, la xarxa iraniana funciona a l'1% de capacitat.

Aquesta apagada s'ha convertit en el teló protector del règim, que està conduint una repressió que molts analistes consideren que no té precedents en altres protestes viscudes al país. Ara per ara, els balanços i estimacions situen el nombre de morts al voltant de les 500 persones, però la xifra podria ser molt superior.

Enmig d'aquesta apagada, alguns vídeos han pogut sortir del país amb comptagotes, com aquest que mostra el Centre de Diagnòstic Forense de Kahrizak, a Teheran, amb persones caminant entre les bosses de cadàvers per identificar familiars o coneguts.

Les hipòtesis sobre com poden haver sortit són diverses.

En alguns casos, els usuaris de zones frontereres han pogut fer servir targetes SIM d'altres països per connectar-se; en altres, poden haver aconseguit connectar-se amb Starlink (la xarxa de satèl·lits d'Elon Musk) i altres poden haver sortit del país i enviat alguns dels continguts.

Fins i tot alguns dels continguts podrien haver aprofitat el poc flux d'internet que segueix actiu.

En els darrers dies, la comunitat OSINT (Open Source Intelligence, que aprofita dades obertes a internet per verificar i geolocalitzar esdeveniments com els actuals) i els iranians a l'exili s'han activat per localitzar els indrets d'on han sortit alguns dels vídeos que més han circulat.

Un dels col·lectius de referència és GeoConfirmed, que ha facilitat un mapa amb els vídeos i imatges que ha pogut situar i que es pot consultar a continuació.

Poques mentides, a banda de la propaganda del règim

Un fenomen habitual en casos de crisi és que es genera molt soroll a xarxes socials i circulen molts continguts falsos, fora de context o d'antigues mobilitzacions similars.

Aquest fet no s'ha donat en aquesta ocasió. La xarxa de verificadors de mitjans públics europeus Spotlight, de la qual 3CatInfo forma part, ha detectat pocs o cap vídeo fora de context, antic o d'algun altre país mirant de confondre el públic o narratives que afegeixin confusió a la crisi.

Una imatge que s'havia donat per generada amb eines d'IA inicialment, però que un vídeo ha confirmat com a certa és la d'un jove hissant una bandera iraniana amb el lleó i el sol, la bandera prèvia a la revolució islàmica.

Foto potenciada amb IA i foto original d'un manifestant hissant una bandera iraniana prèvia a la revolució islàmica del 1979
Foto potenciada amb IA (esquerra) i foto original extreta d'un vídeo (dreta) d'un manifestant hissant una bandera iraniana prèvia a la revolució islàmica del 1979 (X / Warfront Witness)

L'eina SynthID de Google l'havia mostrat com a feta amb IA. SynthID detecta marques d'aigua posades en les fotos que es creen amb les eines de IA de Google.

L'error pot haver vingut pel fet que la imatge original és extreta d'un vídeo en baixa qualitat i la imatge viral ha estat potenciada amb IA.

De fet, es pot veure que la imatge viral és més nítida, no s'hi veu el cable a la part de dalt, té llum i fum afegides i també s'hi poden veure mans i una bandera afegides a la part de baix.

Per tot plegat, és possible que l'eina de Google la donés com a generada amb les seves eines de IA.

Una altra imatge que s'ha convertit en icònica de les protestes a l'Iran, però que requereix explicació, és la d'una noia encenent-se un cigarret amb una foto en flames de l'aiatol·là Ali Khamenei.

Mentre que el vídeo és real i la noia és iraniana, el vídeo s'ha gravat al Canadà, on la protagonista va marxar el mes de març del 2025. Ella mateixa ho ha explicat a FranceInfo, que també col·labora a Spotlight.

Arran d'aquest vídeo, altres iranians a l'exili han repetit aquesta imatge simbòlica.

A hores d'ara, internet segueix sota mínims a l'Iran i el règim ha començat a llançar la seva contranarrativa dels esdeveniments. Aquest dilluns hi ha hagut una gran manifestació a favor del règim i la televisió oficial parla dels manifestants com a terroristes.

Tens alguna informació que vols que verifiquem?

Explica'ns-ho ara

Avui és notícia

Més sobre 3CatInfo Verifica

Mostra-ho tot