Desnonada amb una filla de 2 anys a Lleida: "Què faré? Al carrer la meva filla no es quedarà"
A la Susana, que té una filla de dos anys, l'han desnonat del pis que ocupava al barri de la Mariola de Lleida. Un pis que és d'un grup inversor internacional, segons la PAH, i que va trobar destrossat quan hi va arribar, ara fa dos anys.
Durant aquest temps l'ha arreglat i ha demanat que li fessin un contracte de lloguer social, o fins i tot un amb opció de compra, però no se n'ha sortit.
El pis era un abocador. Estava ple de coloms, de cagades de gos. Ho vaig netejar, ho vaig arreglar. No tenia persianes i n'hi he posat. Estaven les finestres trencades i les he arreglat. No tenia cuina, no tenia res.
Aquest dimecres, en el quart intent per fer-la fora, finalment han aconseguit desnonar-la malgrat tenir el suport dels membres de la PAH --la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca--, que no han pogut accedir al pis perquè diverses furgonetes de la policia els han barrat el pas.
La Paeria està tramitant el seu cas a la mesa d'emergència i de moment li ha ofert un alberg per a les pròximes nits. Però, després d'això, la Susana i la seva filla no saben on aniran.
I ara què faré? Si he d'ocupar ocuparé, al carrer la meva filla no es quedarà.
El seu cas, malauradament, no és gens excepcional. Les dones soles amb fills menors a càrrec són el col·lectiu més vulnerable i el que més dificultats té per accedir a un habitatge, segons Càritas, que aquest dijous ha presentat la seva memòria anual.
Càritas va atendre 250.000 persones l'any passat
L'any passat Càritas va atendre gairebé 104.000 llars i 250.000 persones, un 5% més que el 2021. La meitat --un 48,4%--, no tenen un habitatge digne i una de cada 3 o 4 persones comparteixen pis amb altres famílies.
L'informe també alerta que més de la meitat de les famílies --el 55%-- no poden portar una alimentació adequada i el 80% han hagut de deixar de comprar aliments frescos els darrers mesos a causa de l'augment de preus. A més, el 18% de les llars estan en situació d'amenaça d'expulsió.
Pel que fa a les famílies amb criatures, el 39% no poden pagar les despeses escolars i fins al 85% han hagut de reduir les activitats de lleure. També els afecta la bretxa digital: el 55% de les llars no disposen de connexió a internet més enllà del mòbil.
El risc de pobresa a Catalunya, on més de 127.000 llars tenen tots els seus membres actius a l'atur, se situa en un 25%.
La meitat són dones i 1 de cada 3, infants o joves
La majoria de les persones ateses per Càritas Catalunya són dones, explica Francesc Roig, president de l'entitat. I la tercera part, alerta, infants o joves:
L'atenció a les dones és d'un 58% el 2022. I una de cada tres persones ateses són infants o joves, i això és molt preocupant.
I moltes d'aquestes dones són mares soles, que arriben a l'entitat sense suport de cap mena, com explica Alba Palma, educadora social de Càritas:
Arriben molt nues, molt soles, perquè no tenen una xarxa social, no tenen família. A poc a poc van agafant confiança, es van sentint més còmodes. Tenen cobertes les necessitats bàsiques d'un sostre i d'uns aliments, i a partir d'aquí comencen a sortir uns altres problemes que venen a la motxilla, i els anem treballant.
Càritas només té una vuitantena de pisos on acollir aquestes dones i les seves famílies, uns mitjans insuficients per a la gran demanda que hi ha.
La Taiz i la Fátima en comparteixen un amb els seus fills i amb els d'altres dones i les seves criatures. Aquí s'ajuden les unes a les altres com si fossin una sola família, però saben que només hi podran estar un temps, fins que la seva situació millori.
Després, hauran de marxar i buscar un altre lloc on viure, com s'explica en aquest vídeo:
El president de Càritas, Francesc Roig, ha aprofitat la presentació de la memòria anual de l'entitat per enviar un missatge als grups polítics que demà comencen la campanya electoral amb vista a les eleccions generals del 23 de juliol.
Roig els ha demanat polítiques que garanteixin els drets humans i l'accés a l'habitatge dels col·lectius més vulnerables o un pla integral de cures.
També polítiques d'ocupació "resilients i inclusives", una política migratòria que contempli oportunitats més enllà del mercat laboral, la protecció efectiva de les víctimes de violència masclista, així com la cooperació al desenvolupament i l'enfortiment de la societat civil a tercers països, entre d'altres.
