Després de l'emergència: així s'atén els afectats per incendis, desnonaments o suïcidis
Des que sona el telèfon per donar l'avís d'una emergència, com ara un incendi, a la intervenció dels diferents serveis d'emergències com ara bombers, Mossos d'Esquadra, policia local i el SEM poden passar un quants minuts. La rapidesa a l'hora d'apagar el foc, atendre els ferits i acordonar la zona i desviar el trànsit és clau per resoldre amb la mínima afectació possible situacions imprevistes i que alhora poden posar en perill la ciutadania. Però què passa quan el foc s'ha apagat, els ferits han estat traslladats a l'hospital o bé donats d'alta i es restableix la circulació?
Quan hi ha una emergència, a Barcelona i a la major part de municipis de l'àrea metropolitana s'activa un servei més. No porten sirenes al vehicle ni van a tota velocitat. La seva intervenció comença quan s'ha apagat el foc. Quan bombers, Mossos, policia local i SEM marxen o estan fent les últimes actuacions per donar per acabada l'emergència.
Es tracta del CUESB, sigla de Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona. Funciona les 24 hores els 365 dies de l'any i compta amb gairebé un centenar de professionals que reuneixen diferents perfils, com ara psicòlegs, integradors i treballadors socials i també tècnics. Es desplacen a l'emergència per atendre les víctimes o persones afectades, ja sigui per donar-los un acompanyament emocional o per oferir-los un lloc per anar a dormir perquè la seva vivenda ha quedat completament calcinada.
L'incendi és només un exemple d'emergència, però el CUESB s'activa davant de qualsevol altra situació, com ara desnonaments, suïcidis, accidents i una llarga llista de situacions que poden portar una persona a veure's privada de les necessitats més bàsiques.
Les històries personals que es poden viure en un dia qualsevol al CUESB
Un equip de TV3 ha estat al costat d'aquests professionals per saber com és el seu dia a dia. Durant un matí, dos desnonaments.
El primer, dues famílies amb menors que viuen en un local ocupat al barri de Sant Martí de Provençals, a Barcelona. A última hora, el mosso d'esquadra que encapçala l'operatiu rep una trucada dels jutjats comunicant-li que s'ha aturat el desnonament. Les dues tècniques del CUESB parlen amb les famílies, intenten calmar la situació d'angoixa que acaben de passar i s'asseguren que els serveis socials estan fent un seguiment del seu cas.
Mitja hora més tard, un segon desnonament. Aquesta vegada es tracta d'un edifici ocupat del Raval que està en mal estat i que suposa un risc per a les persones que hi viuen. Entre les dotacions de la Guàrdia Urbana hi ha dos tècnics que també vesteixen de blau però no només se'ls diferencia per la tonalitat del color de la samarreta sinó perquè hi porten escrit en lletres blanques ben visibles: "Emergències Socials". En aquesta ocasió no hauran d'actuar i és que en entrar a l'interior de l'edifici la policia comprova que no hi ha ningú a dins.
Mentrestant, a la seu del CUESB, situada al Poblenou de Barcelona, un home de 40 anys i el seu fill de 4 s'esperen. Són el Bojek i el Dominic. La setmana passada van marxar en cotxe de casa seva, a la República Txeca. El pare ens explica que viatjaven a Gandia, on té uns amics que li havien ofert un lloc per dormir i la possibilitat de trobar una feina. El que podia ser el principi d'una nova vida.
De camí, però, el va aturar la policia. Li van demanar els papers del cotxe de segona mà que s'havia comprat per emprendre aquest viatge. Estaven al seu nom però va resultar que eren falsos. Li havien venut un cotxe robat sense que ell ho sabés. La policia va enviar el vehicle a un dipòsit i posteriorment van dirigir en Bojek i el petit Dominic al CUESB.
Després d'una estona a la sala d'espera, són atesos per un dels professionals. Els ofereix un llit i un plat a taula mentre miren com es pot resoldre la seva situació. En Bojek vol arribar a Gandia però dins del cotxe hi té totes les pertinences que va decidir endur-se per encarar aquesta nova etapa de la vida. Ell i el seu fill han arribat al CUESB amb només una maleta. La meitat amb roba i l'altra meitat amb les joguines preferides del petit Dominic.
Al despatx del costat, l'Eva Corbera fa una trucada. És psicòloga i es posa en contacte amb la mare i la filla d'un home que es va suïcidar fa tot just un mes. Les va atendre instants després d'un dels fets més traumàtics de les seves vides i van quedar que els faria un seguiment. La mare explica a l'Eva que s'han posat en mans del metge i que, malgrat que tot és molt recent, s'estan esforçant per tirar endavant. L'Eva li recorda que el CUESB està obert les 24 hores del dia, i que en qualsevol moment que ho necessiti només ha de trucar al 900 70 30 30.
A primera hora de la tarda la sala d'espera es comença a omplir de persones, i això que durant el matí ha estat gairebé buida. Un contrast que respon a l'horari d'atenció dels serveis socials. Moltes d'aquestes persones s'han passat la primera meitat del dia intentant resoldre la seva situació.
El telèfon d'emergències torna a sonar. Arriba l'avís d'una família que té un nadó. La seva situació és molt precària. Dues tècniques del CUESB es desplacen fins a Badalona per portar-los una bossa amb bolquers i llet en pols per al nen, que només té uns mesos. Allà s'asseguren que l'endemà aniran a veure els serveis socials.
En paral·lel un altre equip del CUESB s'ha desplaçat fins al centre de Barcelona. Les esquerdes d'un edifici vell han fet saltar l'alarma. Hi viuen una quinzena de persones i els bombers han comprovat que suposa un risc excessiu. La Merilyn i els seus dos fills petits, juntament amb la majoria dels veïns, acabaran sopant i dormint al costat d'en Bojek i el Dominic.
2021, un any de vertigen en les emergències psicosocials
En l'últim any, el telèfon del CUESB ha sonat més que mai. Durant el 2021, a Barcelona i a la seva àrea metropolitana s'han atès 37.718 trucades, un 42% més que el 2020. Els motius? Montserrat Rovira, la cap del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona, ens ho explica:
Jo crec que la causa és que els altres serveis d'emergències ens tenen cada vegada més en compte quan entra un avís. El SEM, els Mossos, la policia local, els bombers... Ells són els activadors. És important que les persones no es quedin penjades després d'una emergència. Per això existeix el CUESB.
Un cop hem actuat, fem un informe extens i transmetem als serveis socials que són els que es faran càrrec d'aquesta primera intervenció i assumiran una continuïtat d'aquests casos.
Un servei més enllà de Barcelona
El Centre d'Urgències i Emergències Socials és un servei municipal de Barcelona. Ara bé, hi ha un acord marc amb la major part de municipis de l'àrea metropolitana. 25 en total incloent-hi Barcelona. En qualsevol cas, el protocol del CUESB determina que els seus tècnics, com a molt, han de trigar mitja hora a desplaçar-se al lloc de l'emergència.
L'àmbit d'actuació del CUESB, més enllà de Barcelona, abraça els següents municipis: Badalona, Barberà del Vallès, Begues, Castellbisbal, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, el Papiol, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Torrelles de Llobregat i Viladecans.
Un nou vehicle especialment dissenyat per a les emergències socials
Des d'aquesta primavera, el CUESB disposa d'una unitat mòbil per facilitar l'atenció psicosocial en qualsevol lloc. Hi ha ocasions en què fa falta trobar un espai per atendre les persones afectades. A partir d'ara, els professionals del Centre d'Urgències i Emergències de Barcelona disposen d'una furgoneta amb una oficina mòbil incorporada a la part del darrere per fer una primera intervenció in situ al lloc on s'ha produït l'emergència.
