Dinamarca pren el nadó a una mare groenlandesa per no superar un polèmic test psicològic
Ivana Nikoline Brønlund, una mare de 18 anys groenlandesa, ja sabia tres mesos abans de donar a llum que la separarien de la seva filla. Després que la nena nasqués, va poder estar amb ella durant una hora abans que se l'emportessin.
Per què? No havia superat unes proves psicològiques del govern danès que determinen si les persones estan mentalment preparades per tenir fills.
Les autoritats li van dir que no havia superat la prova pel seu trauma: el seu pare adoptiu, que ara és a la presó, havia abusat sexualment d'ella.
Brønlund ha dit a The Guardian que no volia donar a llum perquè sabia el que passaria després: "Mantenia el meu nadó a prop meu quan era a la panxa, era el més a prop que podia estar d'ella. Va ser un moment molt dur i horrible".
La filla va néixer l'11 d'agost en un hospital de Hvidovre, prop de Copenhagen, on Brønlund viu amb els seus pares. Ara, la jove mare apel·larà per defensar el seu cas, el 16 de setembre.
Proves prohibides per llei a groenlandesos
Aquestes proves de "competència parental" s'han prohibit --a principis d'aquest any-- a persones d'origen groenlandès, després que un informe de l'Institut Danès pels Drets Humans (DIHR) elaborat el 2022 estipulés que no s'adequaven culturalment a les famílies d'origen inuit.
L'informe conclou que si les proves no s'adapten perquè es tinguin en compte les diferències culturals, els pares groenlandesos corren el risc d'obtenir puntuacions baixes, de manera que els resultats mostrin que tenen capacitats cognitives reduïdes, "sense que hi hagi proves reals d'això".
A l'informe s'explicava que a Dinamarca el 7% dels nens nascuts a Groenlàndia i el 5% dels nens amb almenys un progenitor nascut a Groenlàndia són separats de la família, en comparació amb l'1% dels altres nens a Dinamarca.
La llei que prohibeix aquests tests es va anunciar al gener i va entrar en vigor al maig. A Brønlund van començar a fer-li les proves a l'abril i quan les va acabar, al juny, ja sabia que no podria quedar-se la seva filla.
Burocràcia perduda
Høje-Taastrup, el municipi que ha pres la decisió sobre la retirada de l'infant, li va dir que "no era prou groenlandesa" perquè se li pogués aplicar la nova llei que prohibeix les proves, malgrat haver nascut a Groenlàndia de pares groenlandesos.
Qualsevol municipi que es plantegi posar sota la seva tutela un infant amb antecedents groenlandesos o que es plantegi utilitzar aquestes proves en famílies groenlandeses, ha d'utilitzar una unitat especial coneguda com a VISO.
Anya Krogh Manghezi, directora d'Infància i Joventut de Høje-Taastrup, ha admès a The Guardian que van contactar amb VISO al gener, però que no han repetit el contacte.
Ha afegit que ara estan en "estret diàleg" amb la unitat per "garantir que es compleixin els requisits legals de la família i que es trobi la millor solució possible per a la família".
No és un cas aïllat: mares inuits separades dels seus fills
Moltes dones inuits pateixen la mateixa situació, com el cas de Keira Alexandra Kronvold, una mare de 38 que va donar a llum la seva filla el desembre del 2024 i dues hores després el nadó ja era de camí a conèixer els pares adoptius.
El cas de Brønlund i les crítiques de racisme cap a les proves han despertat protestes per aturar l'allunyament forçat dels nens inuit i exigir un canvi en la tramitació dels casos.
Diferents activistes han organitzat manifestacions en resposta a aquest i altres casos per al 18 de setembre a Nuuk, Copenhagen, Reykjavík i Belfast.
