Dinamarca retornarà a una mare groenlandesa la filla que li va prendre per un polèmic test

A Dinamarca, una comissió d'apel·lacions ha anul·lat aquest dilluns la decisió del municipi de Høje-Taastrup de separar Ivana Nikoline Brønlund, de 18 anys, de la seva filla acabada de néixer.

Al municipi ho van decidir perquè la mare no havia passat el test de "competència parental" que a Dinamarca es fa a les dones embarassades, condició necessària perquè puguin conservar la custòdia dels fills.

Brønlund ha celebrat l'anul·lació amb una publicació a Facebook en què ha escrit que torna a tenir "el cor sencer" i que espera "tenir aviat als braços" la seva "estimada filla Aviaja-Luuna".

La nena va néixer l'11 d'agost, i la mare va poder passar només una hora amb ella abans que se l'enduguessin. Feia mesos que sabia que passaria, i per això es va arribar a plantejar no tenir-la.

Un test no apte per a inuits

Aquest cas va generar molta controvèrsia a Dinamarca i arreu del món, perquè els pares de Brønlund són originaris de Groenlàndia, i un informe del 2022 va acreditar que el test psicològic té biaixos culturals.

Elaborat per l'Institut Danès pels Drets Humans, va esbrinar que comportava que al 7% dels nens nascuts a Groenlàndia se'ls separava dels pares, per només un 1% dels nens nascuts a Dinamarca.

L'informe deia que passava el mateix amb el 5% dels nens amb almenys un progenitor nascut a Groenlàndia, la immensa majoria dels quals són d'ètnia inuit, el poble abans conegut com a esquimal.

Per això aquest any s'ha prohibit aplicar-lo a les persones d'origen groenlandès, però a Høje-Taastrup van considerar que Brønlund "no era prou groenlandesa", malgrat haver nascut al país i de pares groenlandesos.

Un "fons de reconciliació" per a dones inuits

Això ha passat el mateix dia que la primera ministra del país, Mette Frederiksen, ha anunciat la creació d'un "fons de reconciliació" destinat a les dones de l'illa a les quals van implantar un DIU sense saber-ho.

Es calcula que entre el 1966 i el 1970 a unes 4.500 dones inuits de Groenlàndia se'ls va col·locar aquest dispositiu anticonceptiu sense el seu consentiment, amb l'objectiu de controlar la població de l'illa.

Aquest escàndol va esclatar el 2022. Llavors unes 150 dones van denunciar l'estat danès reclamant indemnitzacions, i ara el govern del país vol avançar-se a la decisió judicial amb el "fons de reconciliació".

L'anunci s'ha fet dos dies abans que Frederiksen participi aquest dimecres en un acte a Nuuk, la capital de Groenlàndia, per oferir disculpes oficials a les dones de l'illa per la campanya del DIU.

Segons ha dit aquest dilluns Frederiksen, es tracta d'"oferir una indemnització econòmica individual a les dones groenlandeses afectades per la campanya del DIU":

Una illa cobejada per Donald Trump

Són notícies que coincideixen amb els esforços que està fent Dinamarca per contrarestar l'atractiu que puguin tenir a Groenlàndia les ambicions de Donald Trump d'incorporar aquesta illa als Estats Units.

Groenlàndia té més de 2 milions de quilòmetres quadrats, gairebé 4 vegades la península Ibèrica, i una població que no arriba als 60.000 habitants, el 90% dels quals són d'ètnia inuit.

Va ser una colònia danesa fins al 1953 i una província fins que el 1979 se li va concedir l'autonomia, però va haver d'esperar al 1992 per aconseguir les competències en sanitat.

Recentment hi ha hagut altres casos en què Dinamarca ha hagut de demanar perdó als inuits per les polítiques del passat: fa tres anys va ser als supervivents d'un "experiment" del 1951.

A 22 nens inuits els van separar de la família i els van enviar a Dinamarca amb la promesa de convertir-los en la futura elit de l'illa, però 2 anys després els van fer tornar i els van ingressar en un orfenat.