Dipòsits pluvials per evitar inundacions en episodis de grans aiguats
A Barcelona n'hi ha una quinzena i està previst construir-ne algun més per fer front a les tempestes més virulentes que es preveuen amb el canvi climàtic
Redacció
02/06/2024 - 17.00 Actualitzat 02/06/2024 - 17.00
L'episodi de tempestes d'aquest dissabte, que s'ha allargat fins diumenge a la matinada, ha escombrat diverses comarques com el Tarragonès, el Baix Camp, el Vallès o el Maresme, on en localitats com Arenys de Mar va arribar a descarregar fins a 28 litres en mitja hora.
Grans aiguats de poca durada, però de molta intensitat, que, en molts casos, han acabat desbordant el sistema de clavegueram i han convertit els carrers en canals.
En episodis de pluges torrencials, a Barcelona poden caure més de 40 litres en 30 minuts. Aquesta aigua es cola pels embornals i s'ajunta amb les aigües residuals en una xarxa de clavegueram que, en dies així, no dona l'abast. Això genera un alt risc d'inundacions.
Al subsol, la manera d'evitar-les són els dipòsits pluvials, que retenen la baixada incontrolada de l'aigua i que, davant un escenari de pluges cada cop més intenses i fortes, es fan més necessaris, segons Gustavo Ramon, director d'operacions de Barcelona Cicle de l'Aigua.
"Emmagatzemem aquesta aigua durant l'episodi de pluja i, un cop ha passat i els nivells baixen, buidem els dipòsits cap a la xarxa de clavegueram. Amb això evitem els desbordaments a la ciutat i reduïm l'impacte dels abocaments de l'aigua residual i pluvial a les platges."
Ara mateix, a la ciutat hi ha una quinzena de dipòsits pluvials, que es van començar a construir als anys 90.
El dipòsit situat al subsol del parc de Joan Miró, inaugurat el 2003, té una capacitat total de 55.000 m³, un volum d'aigua equivalent a 22 piscines olímpiques. Amb una profunditat de 17 metres, regula els cabals dels col·lectors del carrer Tarragona per evitar inundacions a l'àrea de la Gran Via, el passeig de la Zona Franca i Ciutat Vella.
De mitjana, aquest gran dipòsit s'omple dos o tres cops cada any. Però tot ha canviat a conseqüència de l'actual context de sequera. Amb la falta de pluges, fa tres anys que els dipòsits no s'omplen al 100%. Segons Ramon, ara "s'omple al 20, 30 o un màxim del 50%".
Aquest dipòsit té dos vasos. Un desguassa per gravetat i l'altre es buida amb bombes. Però ni en l'un ni en l'altre l'aigua té cap ús.
"L'aigua l'emmagatzemem per després tractar-la a les plantes de depuració, perquè està molt contaminada. Porta aigua residual i el que arrosseguen les aigües pluvials."
De cara als anys vinents, l'Ajuntament té previst construir algun dipòsit més. I és que la crisi climàtica ha fet que plogui menys, però que, quan ho fa, les tempestes siguin molt més virulentes.
Avui és notícia
El ministeri investiga si el brot de pesta porcina africana ha sortit d'un laboratori
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
La Comissió Europea desaconsella sacrificar senglars i recomana deixar que el virus actuï
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana