Disminueix el nombre d'explotacions agrícoles a Catalunya: quines són les causes?

No els surten els números. Fa anys que els pagesos alerten que conrear la terra no és rendible, especialment en el cas de les explotacions més petites, i per això cada cop hi ha menys agricultors.

Ho corroboren les dades del Departament d'Agricultura: el 2021 hi havia a Catalunya unes 47.500 explotacions, de les quals ara en queden menys de 45.400. Hi ha hagut una caiguda del 4,5%.

La pèrdua d'explotacions encara és més accentuada a les comarques de Ponent, on aquesta tendència es dobla. En els últims tres anys n'han plegat un 10%. De les gairebé 20.000 que hi havia el 2021, s'ha passat a poc més de 17.600 l'any passat.

Les comarques més afectades són el Segrià i la Segarra. Tot i això, la superfície conreada no disminueix, la qual cosa vol dir que els pagesos que continuen en el sector cada cop conreen més hectàrees de terra i, en molts casos, també tenen una granja per diversificar les fonts d'ingressos.

Falta de relleu generacional

Una de les causes de la disminució del nombre de pagesos és la falta de relleu generacional. És el que li ha passat a Josep Maria Companys, fructicultor de Torres de Segre i històric dirigent de la Unió de Pagesos.

Al març es jubilarà després de més de mig segle vinculat a les seves plantacions de fruiters. El seu fill de quinze anys no vol fer de pagès, i Companys ha decidit arrencar els arbres i que una empresa de serveis li sembri cereal i li recol·lecti la collita. Ho explica amb resignació:

"Estic reconvertint la meva plantació de fruita. Arrencaré els arbres i sembraré cereal. Sé que no guanyaré tants diners, però estaré més tranquil. Amb l'edat que tinc no puc portar 20 hectàrees de fruiters. Mantindré el patrimoni i potser més endavant algú m'arrendarà la terra."

Costos de producció disparats

La falta de relleu és només un dels motius pels quals cada cop hi ha menys pagesos. Però n'hi ha més: la sequera i altres factors meteorològics, com les gelades i les pedregades, provoquen que no hi hagi una estabilitat en els ingressos mentre que els costos de producció augmenten sense parar.

Pere Roqué, president d'Asaja a Lleida, assegura:

"Des de la pandèmia, els costos de producció han pujat un 50%. Sous i salaris, combustibles, productes fitosanitaris, adobs... tot és més car." 

La burocràcia i la política agrària comuna de la UE

I un últim factor: la burocràcia imposada per les administracions per fer qualsevol tràmit i les dificultats per complir amb els requisits mediambientals per cobrar les ajudes de la política agrària comuna de la Unió Europea també contribueixen al fet que cada cop hi hagi menys explotacions.

En aquest sentit, el president de JARC, Joan Carles Massot, assenyala: "Hi ha hagut beneficiaris (de les subvencions europees) que s'han despenjat del sistema. Això no vol dir que hagin plegat, sinó que, com que no poden complir amb els requisits de la PAC, les seves terres han passat a altres mans, en molts casos a altres agricultors professionals, que és el que nosaltres defensem. Ens preocupa que les terres acabin en mans de fons d'inversions que avui hi són i demà ja no hi són."