Disney s'encara a Seedance, l'app xinesa d'IA que no respecta els drets d'autor
Des que ha començat a córrer l'app xinesa d'intel·ligència artificial Seedance 2.0, podem veure a les xarxes vídeos d'excel·lent factura tècnica. Si no som experts, o no en mirem el detall tècnic, ens porten falsament a creure que són trets d'una pel·lícula de Hollywood. És un fake, esclar.
Així, hem vist Brad Pitt en una baralla amb Tom Cruise sobre un fons de ruïnes apocalíptiques, ciment armat i acer entorcillat. De cop, apareix un robot i les dues estrelles del cinema nord-americà uneixen forces contra la màquina humanoide.
Hem vist Batman contra el Capità Amèrica en un interior dia d'un aparcament... També una baralla entre protagonistes animats de "Zootròpolis", amb un dels animalons disfressat de Capità Amèrica. Un altre vídeo barreja "Zootròpolis" amb els cavallers jedi de "La guerra de les galàxies".
Totes aquestes utilitzacions sense cap respecte pels drets de propietat intel·lectual han alertat Disney i altres grans empreses de l'entreteniment nord-americà.
Han amenaçat l'empresa ByteDance, propietària de Seedance, de portar-la als tribunals per violació de copyright. La tecnològica xinesa, en forma de comunicat, respon que ha escoltat aquestes preocupacions i assegura que reforçarà les barreres perquè no passi.
Com es poden combatre les violacions de la propietat intel·lectual?
Chen Chaofeng és un jove investigador en intel·ligència artificial que treballa com a professor a la Universitat de Wuhan. En videoconferència des d'aquesta ciutat del centre de la Xina, afirma que no veu cap problema a implementar tècnicament les restriccions establertes per la legislació de protecció de la propietat intel·lectual.
"Un cop tens un consens sobre el marc legal, és relativament fàcil implementar tècnicament la normativa. Per exemple, es pot fer amb marques d'aigua o impedint que la IA mostri determinat contingut", assegura Chen.
El problema principal és sovint que la intel·ligència artificial evoluciona més de pressa que la capacitat de legislar.
Doctorat a Hong Kong i amb un postdoctorat a Singapur, Chen és inevitablement un entusiasta de la IA: "L'aparició de Seedance pot enriquir enormement la quantitat de contingut. Si continuem amb el model actual per produir una pel·lícula de Hollywood o un èxit de taquilla pels efectes especials, només en podem produir una o dues a l'any. Per exemple, una nova seqüela d'"Avatar" pot trigar diversos anys a fer-se realitat. Amb IA podem tenir una varietat més àmplia d'actors, en lloc de centrar-nos només en uns quants intèrprets principals per aconseguir papers."
A més d'escurçar els temps de producció, aplicacions com Seedance poden potenciar encara més la projecció de les estrelles del cinema.
Chen Chaofeng considera que Seedance encara té molt marge de millora tècnicament perquè el material audiovisual que genera sigui tan perfecte com una pel·lícula.
Però, de cara al futur, la pregunta que es planteja és fins on és capaç d'arribar aquest gegant tecnològic xinès que és ByteDance en matèria d'intel·ligència artificial. On són els límits?
Seedance, TikTok i ByteDance
Seedance és l'última joia de ByteDance, que ja es va fer mundialment coneguda per ser la propietària de TikTok, o Douyin, que és el nom que té a la Xina.
Totes dues apps han estat al centre d'atenció per la seva capacitat disruptiva, una característica que acompanya cada novetat tecnològica xinesa, com per exemple DeepSeek.
Des d'Occident, els grans noms de la tecnologia sorgits de la República Popular s'han vist amb desconfiança, des de la sospita que els rúters de la xarxa 5G de Huawei podien servir per espiar, la capacitat de TikTok de fomentar els comportaments addictius o l'amenaça ara per als drets d'autor per part de ByteDance.
Recentment, TikTok ha tornat a ser al centre de la controvèrsia per l'extremament invasiu que és el seu sistema de recollida de dades.
Tots els gegants tecnològics acaparen dades i en el seu ús per a la comercialització dels productes i la publicitat hi ha el negoci.
Però TikTok té un sistema que permet rastrejar els moviments a la xarxa de qualsevol usuari encara que no tingui o estigui fent servir aquesta app.
I, a més, ara que als Estats Units ha passat a un consorci empresarial que substitueix la propietat xinesa de l'app en territori nord-americà, els experts s'han adonat que la capacitat de rastrejar i recollir dades de TikTok és encara més potent.
Tornant a la indústria audiovisual, a les xarxes xineses també ha corregut un vídeo creat amb l'app Seedance en què l'estrella d'un film patriòtic xinès llança una proclama. Es tracta de Wu Jing, el popular protagonista de "Llop guerrer 1", membre d'una unitat d'elit de l'exèrcit xinès que en el vídeo acaba de tombar el Capità Amèrica. "Qui envaeixi la Xina serà castigat on sigui!", li etziba amb gest ferotge.
La IA al servei de la propaganda té un camp infinit. I, en aquest apartat, el de la influència a través de la propaganda i el rentat de cervell, la Xina té una experiència inigualable.
La IA al servei del relat cultural i nacionalista xinès
Als Estats Units, les grans tecnològiques han fet costat a Trump, però la presidència pot tornar als demòcrates o a un republicà amb escrúpols, o alguna tecnològica pot allunyar-se de l'actual administració si la perjudica. Ja va passar que Trump volia tancar TikTok fins que es va adonar que ajudava a difondre els seus postulats ultradretans i havia contribuït, doncs, a fer-lo president.
Però a la Xina totes les empreses, privades en principi o en aparença, estan obligades a obeir les directrius del Partit Comunista. Les grans corporacions han de tenir, per llei, una cèl·lula del Partit. Les dades que acumulen les apps i la seva capacitat de rastreig a la xarxa no estan protegides de l'accés del règim. No hi ha justícia independent en cas que aquest govern en faci un mal ús.
Per accedir i utilitzar la majoria d'apps occidentals, a la Xina es necessita un sistema de VPN, que connecta directament amb servidors estrangers esquivant l'anomenada cibermuralla. Està prohibit tenir una VPN perquè permet veure contingut censurat, per exemple, segons quina pel·lícula de Hollywood o la imatge icònica de l'home davant del tanc el 1989 a Pequín. En realitat, tota l'administració xinesa fa servir VPN per saber què passa al món i què diuen de la Xina a fora. ByteDance no és una excepció.
A la IA xinesa, quan li preguntes per alguna cosa relacionada amb la plaça de Tiananmen, ja no per la matança, evita donar respostes. D'aquesta manera se silencia part de la realitat i es va construint el relat nacionalista del règim dins i fora de la Xina, amb l'ajuda de la tecnologia, un aparell orwellià en el qual Hollywood s'ha trobat de cop sense haver donat permís ni cobrat pels drets.