Divisió a Notting Hill: alguns veïns, en contra que es pintin de negre les façanes del barri
De Notting Hill a Notting Hell. És a dir, de dir-se "el turó de Notting" ha passat per a alguns veïns a ser "l'infern de Notting". Fins a l'extrem que han pintat façanes de cases de color negre, farts de rebre allaus de turistes i influencers, sovint invasius.
Alguns creadors de contingut arriben a canviar-se de roba diverses vegades davant de les cases per penjar després les imatges a les xarxes socials. O s'asseuen a les escales d'entrada dels edificis, al portal, i es molesten quan arriben els propietaris, perquè els espatllen la fotografia.
Tot plegat, complica la vida als veïns de Notting Hill, un dels barris més populars i visitats de Londres.
El Nicholas té dos fills petits que es barallen amb pistoles d'aigua al petit jardí del davant de casa seva. "Massa turistes", diu, tot i que, amb un somriure:
Suposadament és bo per als negocis, però els preus als supermercats són més alts també per a nosaltres.
També es queixa que, de vegades, és difícil caminar pel carrer per la quantitat de gent que s'atura a fer fotografies.
Com a mesura de protesta, per cridar l'atenció i per intentar capgirar la tendència, alguns veïns han pintat les façanes de casa seva de color negre.
És xocant en una zona on tradicionalment cada edifici és d'un color llampant, herència de la multiculturalitat dels emigrants caribenys o africans que s'hi van instal·lar.
El color negre encara no domina als carrers, però sí que hi ha un punt en comú entre la majoria de les cases: han col·locat cadenes o cordes a l'entrada de l'escalinata per evitar que les tropes de turistes envaeixin l'espai fins a la porta per fer-se fotografies.
Cadenes, i també s'hi veu algun cartell reclamant respecte per als veïns.
El cine, un altre reclam
Passejar per Notting Hill és canviar el ritme vital mentre esquives turistes. El temps transcorre més lent en un escenari bohemi que tothom reconeix per les pel·lícules que tantes vegades hem vist.
És el Notting Hill de Hugh Grant i Julia Roberts. Els turistes mitifiquen la porta blava d'entrada a la casa on vivia Grant o la llibreria on comença l'enamorament cinematogràfic.
Hi ha moltes zones "marcades" pels fans i referents de molts films o estrelles globals. Com la casa on viu Mick Jagger a la pel·lícula "Performance", del 1970.
La cinta descriu personatges amb crisis d'identitat, com la que té ara el barri, i més de 50 anys després de l'estrena encara ara els fans es fotografien tocant el timbre de la casa o buscant al soterrani.
On a la ficció vivia Jagger, a la vida real hi viu la Christina. Fa més de dues dècades que ocupa el soterrani de l'edifici i encara ara li truquen a la porta fent-li preguntes sobre la mítica estrella dels Rolling Stones:
Mick Jagger, Brian Jones, Marion Faithful, tots aquests van ser per aquí. Una de les escenes la van gravar just allà. De vegades els fans baixen, soc al soterrani, i em fan preguntes. Perquè el soterrani llavors formava part de la casa, ara ho han separat. Em miren i em diuen que poden notar l'aura, l'espiritualitat d'ells, però l'aura desapareix, ja saps.
La casa de la Christina, la de Jagger, és blanca. A ella no li molesten els turistes, gens, al contrari, i no està d'acord a pintar les cases de color negre. Tampoc ho vol el Mustafa, veí de Notting Hill des de fa més de trenta anys.
La Cristina, el Mustafa i altres, que no volen ser gravats, tenen el ritme bohemi del barri al cos, un ritme diferent del dels propietaris de les cases pintades de negre. Les fosques són les cases que estan més remodelades, les més noves.
En procés de "supergentrificació"
Els preus dels habitatges a Notting Hill, una de les zones més desitjades de la ciutat, s'han disparat els últims anys transformant la comunitat a través d'un procés de "supergentrificació". Els carrers que abans allotjaven gent pobra ara estan fora de l'abast de tothom excepte dels benestants.
Ara hi ha una combinació entre cases de luxe i habitatges socials, la majoria dels quals gestionats per la fundació Notting Hill Genesis, que gestiona els habitatges i subvenciona la pintura de colors de les façanes.
Els veïns trien els colors i els visitants les exploten a les xarxes. La Liza es passeja pel carrer amb aires de desfilada de moda, mentre una amiga la grava amb el telèfon. Ella vol ser influencer i creadora de continguts, i ens explica apassionadament:
Tinc el meu blog a TikTok. Així que quan faig fotos aquí, esclar, les publico i potser, ja saps, tinc una història, explico l'objectiu, vens a Notting Hill i potser dono alguns consells, algun estil de vida, com ara recomanacions.
I així una persona darrere l'altra, milers de visitants immortalitzen el famós barri que el cinema ha posat al mapa, i que ara els turistes mantenen com un decorat viu, fotografiant cada racó sense treva.
Al Regne Unit els ciutadans tenen una gran consciència sobre la conservació dels espais històrics, i el cas de les cases pintades negres és extremament excepcional.
És molt difícil que els britànics acceptin canviar cap detall arquitectònic d'una casa o d'un pub, fins al punt que s'estimen més passar fred a canviar les finestres de fusta per uns tancaments més hermètics i eficients. La tradició i el passat tenen molt de pes.
Per això, el cas de Notting Hill encara és més significatiu, segurament tan significatiu com poc eficient per l'objectiu buscaven. Just davant d'una de les cases pintades de negre, la Keith, una turista, reflexiona mentre fa fotografies, i diu:
Per exemple, si vens amb vestit blanc, diríem que aquesta casa negra sembla perfecta per a la foto. Així que no passa res... el negre també funciona.
Fins i tot la protesta esdevé fons de pantalla. A Notting Hill, el negre també fa likes.
