D'on ve el costum de regalar vesc de Nadal i per què l'associem amb els bons auguris
Amb l'arribada de Nadal, el vesc torna a ser --amb el permís del boix grèvol-- un dels elements naturals més buscats.
Més enllà de l'estètica, però, la planta va associada a una història carregada de simbolisme que es remunta mil·lennis enrere i que des de fa anys ha arrelat a Catalunya procedents dels països anglosaxons.
Tal com explica el Gremi de Floristes, els celtes la consideraven una planta "mística i amb nombroses propietats medicinals", fins al punt que molts remeis i ungüents d'aquella època es preparaven a partir del vesc.
Aquest poble antic també li atribuïa poders afrodisíacs i la considerava un potenciador de la fertilitat, la pau, l'amor i fins i tot la riquesa.
Per això, era habitual penjar-ne una branca a l'entrada de les llars, amb la idea que la casa quedés beneïda i que hi arribessin molts fills.
Aquest costum podria explicar una tradició que ha arribat fins als nostres dies, d'abraçar-se o fer-se un petó en travessar la porta on hi ha el vesc, un gest associat amb els bons auguris i la protecció.
Altres simplement col·loquen el ramet cap per avall a l'entrada de casa, i també hi ha qui el conserva durant tot un any i l'acaba cremant. De fet, la tradició diu que s'ha de cremar cada any per substituir-lo per un de nou, i que sempre ha de ser regalat. Costums diversos que, al capdavall, busquen invocar la sort.
Viu sobre altres arbres
A banda de la llegenda, el vesc també destaca per les seves particularitats botàniques. Es tracta d'una planta hemiparàsita: una de les poques espècies capaç de créixer sobre altres arbres per obtenir-ne nutrients a través de les branques. Tot i això, no es considera perjudicial per als arbres que l'acullen.
Les seves fulles verdes i brillants i les flors petites, blanques o grogoses, la fan inconfusible. Aquest aspecte sempre verd és, de fet, un dels motius pels quals els celtes la percebien com una planta màgica.
Sigui com sigui, el vesc continua sent una d'aquelles peces naturals que combinen història, màgia i un toc de romanticisme nadalenc que es va adaptant al pas dels segles.
