Donald Rumsfeld afirma a les seves memòries que no es penedeix de la invasió a l'Iraq
El cap del Pentàgon durant el govern de George W. Bush, Donald Rumsfeld, no es penedeix d'haver conduït els EUA a la guerra de l'Iraq per les suposades armes de destrucció massiva, ni de les tortures a la presó d'Abu Ghraib. Així ho reconeix a les seves memòries, titulades "Known and Unknown" -el que sabem i el que desconeixem-, una frase que el mateix Rumsfeld va pronunciar en una roda de premsa i que es va fer cèlebre. Malgrat això, al llibre, que ha sortit a la venda aquest dimarts, Rumsfeld admet que lamenta no haver dimitit abans.
2 min
Donald Rumsfeld, de 75 anys i capità de la marina, va dirigir el Pentàgon entre el 2001 i el 2006. Com tot alt càrrec retirat que es preï, ha escrit les seves memòries per donar rendibilitat a la seva experiència al govern dels Estats Units.
Rumsfeld atribueix a equivocacions dels serveis d'espionatge i d'intel·ligència que els Estats Units envaïssin l'Iraq a la recerca d'unes armes de destrucció massiva, que mai van ser trobades. Malgrat això, l'excap del Pentàgon afirma: "Sens dubte, i tenint en compte els fets disponibles per al president Bush el 2003, jo hauria pres la mateixa decisió".
Al setembre del 2002 Rumsfeld havia afirmat: "Ningú al món discuteix que els iraquians tenen aquest armament. Tots sabem que el tenen. Un mico entrenat ho sap". Segons reconeix al llibre, potser la seva única equivocació va ser declarar que "sabem on tenen aquestes armes" quan "hauria d'haver usat la frase 'llocs sospitosos'".
Rumsfeld eludeix la seva responsabilitat pels abusos generalitzats dels detinguts a l'Afganistan i a l'Iraq, els trasllats clandestins, la insuficiència de vehicles blindats i de tropes i, sobretot, la imprevisió davant la insurgència que seguiria al derrocament de Saddam Hussein.
Del que sí que es penedeix l'excap militar és de no haver dimitit quan, a finals del 2004, es van publicar les fotografies de les atrocitats a la presó iraquiana d'Abu Ghraib. Segons explica, va presentar la seva dimissió dues vegades al president, però George W. Bush les va rebutjar. El destituiria el 2006 pels resultats negatius de les eleccions legislatives.
Al llibre, Rumsfeld critica els que van ser secretaris d'Estat en aquest període, el general retirat Colin Powell i la seva successora Condoleezza Rice, però es desfà en elogis quan parla de l'expresident Bush i l'exvicepresident Dick Cheney.
Una secció important del llibre està dedicada al camp de presoners de Guantánamo, on han estat reclosos centenars d'homes capturats en diferents parts del món com a suposats terroristes. Una de les "grans decepcions", afirma Rumsfeld, és no haver pogut convèncer l'opinió pública que no hi havia al món una altra presó utilitzada de manera tan professional i amb un tracte tan correcte per als seus reclusos com la de Guantánamo.
Rumsfeld atribueix a equivocacions dels serveis d'espionatge i d'intel·ligència que els Estats Units envaïssin l'Iraq a la recerca d'unes armes de destrucció massiva, que mai van ser trobades. Malgrat això, l'excap del Pentàgon afirma: "Sens dubte, i tenint en compte els fets disponibles per al president Bush el 2003, jo hauria pres la mateixa decisió".
Al setembre del 2002 Rumsfeld havia afirmat: "Ningú al món discuteix que els iraquians tenen aquest armament. Tots sabem que el tenen. Un mico entrenat ho sap". Segons reconeix al llibre, potser la seva única equivocació va ser declarar que "sabem on tenen aquestes armes" quan "hauria d'haver usat la frase 'llocs sospitosos'".
Rumsfeld eludeix la seva responsabilitat pels abusos generalitzats dels detinguts a l'Afganistan i a l'Iraq, els trasllats clandestins, la insuficiència de vehicles blindats i de tropes i, sobretot, la imprevisió davant la insurgència que seguiria al derrocament de Saddam Hussein.
Del que sí que es penedeix l'excap militar és de no haver dimitit quan, a finals del 2004, es van publicar les fotografies de les atrocitats a la presó iraquiana d'Abu Ghraib. Segons explica, va presentar la seva dimissió dues vegades al president, però George W. Bush les va rebutjar. El destituiria el 2006 pels resultats negatius de les eleccions legislatives.
Al llibre, Rumsfeld critica els que van ser secretaris d'Estat en aquest període, el general retirat Colin Powell i la seva successora Condoleezza Rice, però es desfà en elogis quan parla de l'expresident Bush i l'exvicepresident Dick Cheney.
Una secció important del llibre està dedicada al camp de presoners de Guantánamo, on han estat reclosos centenars d'homes capturats en diferents parts del món com a suposats terroristes. Una de les "grans decepcions", afirma Rumsfeld, és no haver pogut convèncer l'opinió pública que no hi havia al món una altra presó utilitzada de manera tan professional i amb un tracte tan correcte per als seus reclusos com la de Guantánamo.
