Donar-se de baixa de l'Església catòlica, un dret sense xifres clares per la seva opacitat

Va decidir donar-se de baixa de l'Església catòlica quan va fer els 18 anys. L'Aïda Soler, batejada de petita i educada en una escola de monges, sentia que la institució catòlica no la representava. "No volia formar part d'una cosa que no havia escollit i amb què no m'identificava", explica.

No coneixia ningú que ho hagués fet, però va buscar per internet quin era el procediment per donar-se de baixa: "Si puges al carro, n'has de poder baixar d'alguna manera."

Apostatar és el procés de sortida d'una institució religiosa. En el cas del catolicisme, existeix un tràmit formal per demanar que les dades personal

s deixin de constar als registres de l'Església. La sociòloga experta en religions Júlia Martínez-Ariño explica que "és com donar-se de baixa d'una organització."

Com l'Aïda, la Mònica Bechini i en Marcos González també van apostatar per coherència personal.

"No vull que parlin en nom meu", afirma en Marcos, que va recórrer al tràmit quan es va adonar que no tenia cap mena de fe: "Jo vaig néixer als 80, llavors tradicionalment et batejaven i també feies la comunió i la confirmació, però quan em vaig fer més gran vaig veure que no anava amb mi."

A la Mònica, un amic li va comentar que existia la possibilitat formal de sortir de l'Església: "Per a mi no era només una qüestió de fe, el que m'importava era no formar part de la institució. No estic gens d'acord amb les idees que defensen, ni amb com han tractat els temes d'abusos infantils, per exemple."

Un tràmit desconegut i sense xifres clares

Tot i que apostatar és un dret reconegut per la llei de llibertat religiosa, la majoria de persones ni tan sols saben que existeix la possibilitat de fer-ho. "La població no és conscient que hi ha un tràmit formal per sortir de l'Església", explica la sociòloga.  

Aquest desconeixement s'alimenta del mite que és un procés farragós. "Hi ha gent que creu que és molt complicat, però en realitat depèn del bisbat: hi ha casos resolts en una setmana", diu l'experta. 

Pel que fa a les dades, la manca de transparència és absoluta. No hi ha xifres oficials del nombre d'apòstates a Catalunya ni a Espanya. L'Església compta els membres a partir dels batejos, però evita publicar quants han demanat la baixa. 

"És una informació que no els interessa fer pública", apunta Martínez-Ariño, que afegeix:

"Si l'Església continua perdent membres de manera molt elevada, òbviament, la seva legitimitat estarà qüestionada i també la partida pressupostària que rep per part de l'Estat."

Dels 10 bisbats de Catalunya, només quatre han respost a la nostra consulta i donen aquestes dades: Girona registra 298 apostasies en els últims 12 anys; Lleida, 68 en els últims vuit; Terrassa,157 en els últims set, i Tarragona, 89 entre el 2020 i el 2024. Barcelona, la diòcesi més gran, no dona dades.

El nombre de persones que es consideren catòliques, però, ha caigut les últimes dècades a Catalunya. Així ho confirmen les dades del CIS: mentre que el 2002 un 69,5% de les persones enquestades es consideraven catòliques, el 2017 la xifra havia baixat al 57%, una tendència que continua a la baixa.

Com es fa? Apostatar pas a pas

El procediment no acostuma a ser complicat i, en principi, no hauria de suposar cap cost, però no sempre és així.

Cada bisbat aplica els seus criteris, però de forma general, els passos són aquests:

• Demanar la partida de baptisme. Cal sol·licitar el certificat a la parròquia on et van batejar.
• Fer una fotocòpia del DNI. En alguns casos, com al bisbat de Lleida, es demana que la fotocòpia estigui compulsada.
• Escriure una instància o carta. Ha d'incloure les dades personals i els motius pels quals es demana l'apostasia. Algunes associacions, com Ateus Catalunya, ofereixen models genèrics per facilitar el tràmit.
• Presentar la documentació al bisbat corresponent. És el bisbat on s'inscriu la parròquia del baptisme. En alguns casos, com Barcelona o Lleida, cal fer-ho presencialment; en altres, es pot enviar per correu electrònic.
• Signar el consentiment. Alguns bisbats envien una carta informativa que cal signar per confirmar que entens les implicacions. També poden citar-te per a una entrevista amb el vicari, tot i que no és obligatori per llei.
• Esperar la tramitació interna. El bisbat envia la petició a la parròquia on et van batejar perquè faci l'anotació al llibre parroquial: al marge de la inscripció s'hi escriu "apòstata". No s'elimina la inscripció original del baptisme; només s'hi afegeix una nota.
• Rebre el certificat d'apostasia. Pot arribar per correu postal o electrònic.

Et poden denegar l'apostasia? 

"Legalment, l'Església no pot negar l'apostasia, però sí que en pot endarrerir el procés", explica Martínez-Ariño, que també és la directora del Centre for Religion, Conflict and Globalization.

A la seva recerca sobre apostasia ha trobat "situacions molt diverses: gent que ho ha tingut molt fàcil i d'altres que s'han trobat obstacles".

Tant l'Aïda com la Mònica o en Marcos van rebre la confirmació en pocs dies i sense entrebancs. Però hi ha persones que es troben amb un silenci administratiu. "La primera frontera és no contestar", denuncia Albert Riba, president d'Ateus Catalunya.

Altres vegades, apareixen exigències addicionals, com compulsar documents, anar al notari o fins i tot escriure al Vaticà. "Hi ha una àmplia gamma d'excuses", diu Riba.

Realment t'esborren del registre? 

Un altre punt polèmic és el resultat final del tràmit. Quan s'aprova l'apostasia, no s'elimina la inscripció original del baptisme. "El que es fa és una anotació al marge del llibre parroquial que diu 'apòstata'", detalla Martínez-Ariño. Per a moltes persones, això és insuficient.

"S'hauria d'aplicar radicalment la llei de protecció de dades: si una persona ho demana, s'hauria de destruir el registre", reclama Riba. Però els llibres parroquials es consideren documents històrics, i la seva destrucció no està contemplada, tal com recull una sentència del Tribunal Suprem del 2008. 

Segons Ateus Catalunya, aquesta resistència té una explicació: "Els llibres de baptisme són la prova que la majoria dels espanyols són catòlics."

L'arquebisbat de Barcelona, la diòcesi més gran de Catalunya, ha declinat fer declaracions i especifica que ho consideren un "tràmit purament administratiu."

Què implica apostatar? 

Apostatar no té conseqüències legals ni civils, però sí que implica deixar de participar en la vida sacramental de l'Església. "Quan et converteixes en apòstata, no pots ser padrí o padrina, casar-te per l'Església ni tenir un enterrament amb ritus catòlic", recorda la sociòloga experta en religions. Per a la majoria de persones que fan el pas, això no és cap problema. "És el que volia", admet en Marcos. 

Aquest gest, aparentment personal, té també una dimensió política. "En contextos de majoria catòlica, l'apostasia és una acció d'activisme a nivell micro", apunta Martínez-Ariño. 

Trencar amb l'Església és, per a molts, com l'Aïda, una manera de rebutjar el seu poder històric i els seus postulats morals:

Venim d'una tradició franquista i catòlica; per a mi també és trencar amb aquest llegat que ha quedat molt viu i proper.

"Si tothom ho fes, veuries els nombres reals de l'Església", afegeix en Marcos. 

Sigui com sigui, per a la majoria que ho fa, el més important del tràmit és la integritat amb allò que creuen. "Les meves filles no estan batejades perquè tant el seu pare com jo no som creients. Quin sentit té que jo encara estigui batejada?", explica la Mònica. I afegeix: "És una qüestió de coherència, de dir-los que també poden sortir d'allà on jo les pugui col·locar."