Doncs jo estic content

Ja sé que mes d'un em maleirà els ossos i és possible que fins i tot la meva família sigui "trending topic" de records, però, tot i que he estat el primer a lamentar el resultat, acabo marxant a dormir tranquil i raonablement satisfet
1 min

Ja sé que mes d'un em maleirà els ossos i és possible que fins i tot la meva família sigui "trending topic" de records, però, tot i que he estat el primer a lamentar el resultat, acabo marxant a dormir tranquil i raonablement satisfet.
La superioritat del Barça ha estat tan gran, tan evident, que, tot i el pes dels dos punts que s'han quedat a València, fer-ne un balanç negatiu em semblaria un crim. Diuen els que hi entenen que el futbol té aquestes coses i que qui perdona ho acaba pagant i que a entrenador nou, victòria segura, i que un empat a Mestalla és un bon resultat i... I jo em quedo amb el fet que l'equip de Luis Enrique ha estat l'amo del partit, de la pilota i que al final, perquè el València s'hi ha deixat la vida, han acabat empatant un partit que haurien guanyat nou de cada deu cops.
Dóna tranquil·litat, o com a mínim a mi me la dóna, veure aquesta superioritat tan evident, tan categòrica, tan aclaparadora. Digueu-me conformista, o innocent, o badoc, però no necessito el marcador per certificar el que he vist. Jugant així, guanyaran la Lliga a un parell o tres jornades per al final. I ja fa dies que juguen així. O sigui que el més normal, el més lògic, es pensar que això ha de continuar per aquest camí. Si res no ho esguerra, si no hi ha un daltabaix en forma de lesió o merder al vestidor.
Avui, tot i l'empat, sóc més optimista que ahir. Excés d'optimisme? Potser sí. Però pensar una altra cosa després del partit que han fet em semblaria pecat.

Avui és notícia