Dones científiques expliquen les "barreres actives" que es troben: "En homes no es plantegen"

Quin nivell en recerca científica tenim a Catalunya? Com ho tenen les dones investigadores? Són algunes de les qüestions que hem plantejat a dues científiques, una sènior i una júnior. 

Són la doctora Rosa Maria Poch, enginyera agrònoma i catedràtica d'Edafologia de la Universitat de Lleida, membre de la comissió d'Igualtat de l'Institut d'Estudis Catalans, i Medalla Narcís Monturiol 2022 al mèrit científic i tecnològic.

I la doctora en Ecologia Núria Catalán, que s'ha passat l'última dècada fent recerca de l'aigua dolça, el carboni i la matèria orgànica en llacs i rius dels cinc continents. Ho ha pogut fer en part gràcies a la beca Marie Curie, que li ha obert les portes a centres de recerca dels Estats Units i França. Ara fa un mes que treballa a l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del Centre Superior d'Investigacions Científiques (IDAEA-CSIC) a Barcelona gràcies a la beca Ramón y Cajal, que inclou un contracte laboral per 5 anys, amb el compromís d'obrir-li després una plaça que li doni estabilitat laboral.

I això és el que ens han respost.
 

Quin nivell en recerca científica tenim a Catalunya?

Segons Rosa Maria Poch, la recerca a Catalunya "no està malament; de fet, és de molt bona qualitat tenint en compte els recursos que es tenen; per exemple, a la universitat. A vegades tenim equipaments que són molt cars i molt bons, però que no hi ha personal per fer-los anar."

Més enllà d'això assegura Núria Catalán: ''Quan ets a fora i tornes cap aquí has d'assumir que pots tenir potser la meitat del sou, o menys." Segons diu, la mateixa situació se la troben tècnics i administratius, ja que "tot el sistema de recerca està basat, en la major part, en places que són temporals, no permanents". D'aquesta manera diu que "és molt difícil que un laboratori funcioni bé a llarg termini, per exemple, si els tècnics marxen al cap de dos anys''.

 

I com ho tenen les dones investigadores?

"Quan ens ofereixen un lloc de responsabilitat, les dones pensem: 'Ho faré bé? Ho podré fer?'. En canvi, els homes no s'ho plantegen tant. Com a catedràtiques o com a professores de recerca del CSIC, amb prou feines arribem al 25%", assegura Poch.

Tant si opten per una universitat o per un centre de recerca, es constata que les dones no arriben als càrrecs de responsabilitat amb la mateixa proporció que els homes. Subratlla la importància de la conciliació familiar i laboral.

''Encara hi ha uns condicionants socials que fan que les dones no arribin a aquests nivells alts de responsabilitat i categoria. Perquè veuen que no tenen temps per preparar oposicions, per anar a congressos, un concurs, per escriure un projecte en què jo sigui la investigadora principal... tot i que legalment estem en igualtat, la realitat no és així encara.''

I afegeix: "Quan veus una dona que excel·leix, la gent pensa: 'Com s'ho fa a casa?' Amb un home, ningú s'ho planteja".

 

Les publicacions i l'últim autor

Una desigualtat també present en les publicacions científiques. "Normalment, la persona que signa com a primera autora és la que ha fet la feina, ha escrit el manuscrit, i la darrera és la líder, la que ha trobat els diners. I el que veiem és que, com a primera autora, les diferències han disminuït i estem al 50%, però les desigualtats de gènere són persistents en aquest últim autor, i normalment el líder de grup, i segueix sent un home'', destaca Catalán.

"A les editorials, també trobem sostre de vidre: la majoria dels editors i els revisors dels articles són homes. Llavors també és un biaix que es va traduint en un major nombre d'articles publicats per homes'', afegeix.

"Tots podem ser científics, tots ho podem fer, nenes i nens", conclou Catalán, que aquests dies participarà en diversos actes escolars per promoure les vocacions científiques.

 

Xerrades de dones, amb menys públic

Investigacions al laboratori, publicacions científiques... fins i tot en les conferències científiques es noten diferències. "Les dones pregunten menys, se senten pitjor, senten comentaris sexistes o racistes quan els homes no els senten tant."

Són exemples de "barreres actives", segons Catalán, que també forma part d'un grup de ciència i gènere de l'Associació Ibèrica de Limnologia. 

Totes constaten la poca presència de les dones en les associacions científiques, on els homes ocupen les posicions de responsabilitat i normalment s'hi entra només si algú t'hi convida, i els homes se solen recomanar entre ells.

Per acabar, només una última xifra. Només el 28% dels investigadors al món són dones.