Dones grans maltractades durant anys, supervivents oblidades de la violència masclista

Des del 2003, que és quan es tenen dades oficials, 137 dones més grans de 60 anys han estat assassinades. I segons un estudi, el 56% de les dones grans enquestades, van tenir relacions sexuals no consentides, van ser violades per la seva parella.

Acostumen a ser les víctimes oblidades, i han patit maltractaments durant tants anys que sovint normalitzen. Per això s'ha engegat una campanya amb l'objectiu que trenquin el silenci i puguin demanar ajuda.

"Amb ell arribava un moment que em trobava com un fregall, com si fos la baieta del terra, és fort. Cap dona ha d'aguantar els anys que jo vaig aguantar."

"Petites coses que al principi no ho veus com un maltractament psicològic, però al final ho és."

"Des que no ets guapa, que no vals res, que no tens bon tipus, que no saps fer això, que no saps fer allò."

L'Anna, la Janett i la Montse mai s'haguessin imaginat ser les protagonistes d'una campanya. Tenen en comú que són supervivents de la violència masclista i que són dones grans.

Han volgut explicar el seu testimoni per ajudar dones grans que pateixen violència masclista sense adonar-se'n. La Montse va cada setmana a la fundació Aroa; aquí ha trobat un lloc on l'han ajudat a trobar paraules a tot allò que li passava.

Ella no sabia que era una dona maltractada, perquè no li van posar la mà a sobre. Explica que "ha sigut un maltractament psicològic molt gran, que m'ha fet molt de mal. Des de que no ets guapa, que no saps fer això, que no saps fer allò."

La Montse diu que tothom estava encantat amb ell, perquè era molt simpàtic, tothom li deia, "que bé estàs amb aquest home, doncs jo ho feia tot malament."

"Una bufetada en aquell moment et fa mal, però un maltracte de paraula, de despreci, que no vals... et sents molt petita."

Educades en la cultura de callar, obeir i aguantar, a vegades els és difícil identificar maltractaments psicològics.

Neus Pociello, directora de la Fundació Aroa, explica que és normal, el seu paper és estar totalment a la disposició del seu marit, i en tot cas és culpa seva. També hi ha tot el pes del que diran, en una societat molt tancada, molt de les formes, de la moral, de religió, exclama.

Susana Rodríguez Pereiro, psicòloga de la Fundació Aroa, explica que les dones d'una altra generació, com la de les nostres mares o àvies, estan encara en un àmbit privat, viuen en molts casos la violència de manera privada.

Detectar-ho no és fàcil, les que arriben a la fundació és a través de serveis socials o dels centres d'atenció primària, que les envien a fer algun tipus d'activitat.

Per primera vegada, el Departament de Treball formarà professionals que tenen contacte amb les persones grans; l'objectiu: detectar casos i acompanyar les víctimes. Perquè mai és massa tard per tornar a començar.