Dos periodistes declaren que van conèixer la confessió de la parella d'Ayuso abans que García Ortiz

El Tribunal Suprem ha reprès aquest dimarts el judici al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per presumpta revelació de secrets per la suposada filtració d'un correu de l'advocat de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, en què admetia frau a Hisenda per part d'Alberto González Amador.

La segona i última setmana de judici ha arrencat amb la declaració de cinc testimonis, entre ells el degà del Col·legi de l'Advocacia de Madrid, Eugenio Ribón, o el periodista de la SER que va revelar el correu filtrat amb la confessió.

García Ortiz, el primer fiscal general de l'Estat que s'ha assegut al banc dels acusats, s'enfronta a una pena d'entre 4 i 6 anys de presó, 12 d'inhabilitació i una multa de més de 400.000 euros.

Neguen que el fiscal general fos la font

El primer dels dos periodistes que han declarat aquest dimarts ha estat el periodista de la Cadena SER que va revelar la nit del 13 de març de 2024 el correu de l'advocat de la parella d'Ayuso.

Miguel Ángel Campos ha dit davant del jutge que durant aquella tarda va parlar amb una font que va desmentir que Hisenda degués 600.000 euros a González Amador, com havia assegurat hores abans la presidenta madrilenya en roda de premsa.

És més, assegura que la mateixa font li va ensenyar el polèmic correu sis hores abans que el rebés el fiscal general, un correu que mostrava que la parella d'Ayuso havia ofert un pacte a la fiscalia.

Campos no ha desvetllat la font --acollint-se al secret professional--, però ha negat que fos el fiscal general.

El periodista ha declarat que només va poder prendre notes i que la seva font no li va voler reenviar el correu. Després, la font es va fer enrere i no li va permetre publicar la informació, per "no ficar-se en un embolic", perquè no sabia "quantes persones havia tingut accés al correu".

Llavors, el periodista assegura que es va dedicar a corroborar-la per altres vies, inclòs el mateix García Ortiz, que diu que no li va agafar el telèfon i que no hi va parlar "en cap moment".

Campos, a més, ha assegurat que la Cadena SER no es va fer ressò de la informació d'El Mundo d'aquella tarda --que afirmava que era la fiscalia qui havia proposat l'acord-- perquè ja sabia que "era mentida".

Va ser pocs abans de les 23.00 quan el periodista, ha explicat, va poder convèncer la seva font. "Revela la veritat", assegura que li va dir, i amb, el seu vistiplau, va publicar la filtració.

També ha declarat el periodista José Manuel Romero, llavors subdirector d'El País.

Romero ha assegurat que entre el 6 i el 14 de març no va tenir cap comunicació amb García Ortiz. Ha recordat la "campanya d'intoxicació" que va fer Ayuso per desacreditar les informacions sobre el cas de frau fiscal de la seva parella i ha confirmat que no era només una cacera, sinó que una "font molt solvent de la Comunitat de Madrid" li va confirmar, el dia abans de la filtració, que el nòvio de la presidenta madrilenya havia intentat arribar a un pacte amb la fiscalia.

No ho va publicar perquè volia contrastar la informació. Però un cop va veure la publicació d'El Mundo, que ha qualificat de "mentida", va ordenar als seus redactors que "publiquessin que González Amador havia reconegut els delictes".

L'advocacia de Madrid veu fracturat el dret de defensa

El col·legi de l'Advocacia de Madrid, que exerceix una de les acusacions populars, sol·licita per al fiscal general quatre anys de presó, tres de suspensió de càrrec públic i 81.000 euros de multa.

Eugenio Ribón considera que la filtració del correu el 13 de març de 2024 a la nit sobre el pacte va suposar una "ruptura del secret professional" i era d'una gravetat sense precedents.

Ribón ha precisat que la Fiscalia podia "desmentir" la informació d'El Mundo sense "revelar" el contingut literal dels correus electrònics intercanviats entre el fiscal del cas i la defensa, ja que, assegura, aquestes converses formen part de la "confidencialitat entre advocat i fiscal".

Per això, ha relatat, el 14 de març va mostrar la seva preocupació a la fiscal provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, que li va confessar que "se sentia com un sandvitx, per dalt i per baix" per les ordres que rebia per l'emissió de la nota.

El degà també ha declarat que va traslladar l'"alarma" al fiscal general de l'estat, que li va "plantejar fer un comunicat conjunt", cosa que des del Col·legi van rebutjar perquè preferien esperar una investigació i una eventual depuració de responsabilitats.

Poc després, el Col·legi va "prendre accions penals per la ruptura de la confidencialitat de les negociacions". A preguntes de la defensa del fiscal, ha admès, però, que l'advocat de González Amador, el principal afectat per la filtració, no els va demanar empara.

L'Associació Lliure d'Advocades i Advocats (ALA) ha denunciat "la falta de neutralitat" del Col·legi d'Advocats de Madrid com a jurat popular. Asseguren que Ribón ha fet un ús polític de la institució "destinant la seva actuació a la defensa dels interessos" de González Amador i "de les persones de la Presidència de la Comunitat de Madrid".

També ha declarat el fiscal delegat de protecció de dades, Agustín Hidalgo, que, preguntat sobre l'esborrament de dades del mòbil del fiscal general, ha assegurat que no està entre les seves funcions la de protegir aquestes dades i que els fiscals no l'han d'informar quan canvien de mòbil o quan obren o tanquen comptes de correu electrònic.

Aquest dimecres declararà el mateix García Ortiz i dijous el judici quedarà vist per a sentència.