Dues tasses de cafè diàries poden prevenir el deteriorament cognitiu
Consumir dues o tres tasses diàries de cafè pot prevenir el deteriorament cognitiu en persones amb risc cardiovascular. Així ho assenyala un estudi fet per investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, encapçalats per Indira Paz-Graniel, Nancy Babio i Jordi Salas-Salvadó.
La recerca s'ha publicat a la revista European Journal of Nutrition.
Els autors van explorar la possible associació entre el consum de cafè i el funcionament cognitiu en el marc de l'estudi PREDIMED-Plus. Aquest té com objectiu avaluar els efectes, en la salut cardiovascular, d'intervencions per reduir el pes en comparació sense aquestes mesures de dieta i exercici físic.
Es tracta, per tant, de persones que ja tenen un risc cardiovascular, cosa que, al seu torn, augmenta el risc de deteriorament cognitiu.
Per a l'estudi que comentem, els investigadors de la URV van avaluar la funció cognitiva a més de sis mil voluntaris que participen en el PREDIMED-Plus. Les proves exploraven funcions cognitives diverses, com la memòria, l'orientació, el registre, la concentració, la velocitat de processament, la cerca visual i l'atenció, entre d'altres.
Protecció en els consumidors de cafè
Els participants tenien entre 55 i 75 anys. Els que prenien cafè en consumien diàriament, de mitjana, dues tasses, i tres com a màxim. Els consumidors de cafè solien ser més joves, tenien l'hàbit de fumar i presentaven més sovint diabetis tipus 2 o nivells alts de colesterol. També ingerien mes calories, més carn tant vermella com aviram-, productes làctics i alcohol i menys verdures, llegums i fruita seca.
Els resultats indicaven que les persones que consumeixen cafè tenen menys risc de presentar deteriorament cognitiu en comparació amb aquelles que no en consumeixen.
Per tipus de cafè, van observar que la protecció es donava en els consumidors de cafè amb cafeïna. En els que el consumien sense cafeïna hi havia un efecte protector, però massa petit per ser estadísticament significatiu.
També van analitzar la quantitat de cafè consumit al dia. Els que en beuen dues o tres tasses presenten menys risc de disfunció cognitiva en comparació d'aquells que en beuen menys d'una tassa diària.
Els autors deixen clar que es tracta d'un estudi observacional i no d'un assaig clínic on s'han controlat totes les variables i les característiques del producte consumit.
Per això, tot i que els seus resultats coincideixen amb els d'altres estudis, creuen que caldria fer-ne d'altres a llarg termini per confirmar les hipòtesis sobre aquests efectes beneficiosos.
Cafè i Alzheimer
Una de les hipòtesis és que la cafeïna té una estructura química similar a l'adenosina, un neurotransmissor amb efectes inhibidors del sistema nerviós central. Per això, podria competir amb aquest en diferents regions del cervell i impediria que l'adenosina provoqués els seus efectes inhibidors.
Altres hipòtesis plantegen que l'efecte no és degut només a la cafeïna, sinó a la sinergia amb altres components del cafè, com polifenols i altres substàncies. Els compostos polifenòlics, per exemple, tenen propietats antioxidants que podrien ajudar a disminuir l'estrès oxidatiu i la inflamació de les neurones.
També assenyalen que juntament amb altres components bioactius presents al cafè, podrien atenuar la producció de la proteïna β-amiloide, que amb la seva acumulació en el cervell provoca la malaltia d'Alzheimer.
Sobre això darrer, el doctor Aleix Sala, investigador del Barcelona Beta Research Center especialitzat en nutrició, explica que encara no hi ha evidències clares sobre si els consumidors de cafè tenen menys incidència de la malaltia.
S'han fet metaanàlisis, és a dir, estudis que analitzen conjuntament dades d'estudis anteriorment publicats, i han donat resultats dispars.
Per això demana prudència a l'hora de dir que el cafè "cura l'Alzheimer o el retarda". També assenyala que hi ha altres factors que poden influir en els resultats: tipus de població, tipus de cafè, consum d'altres fonts de cafeïna, hàbits associats al consum de cafè, estrès...
Això no treu que el cafè pugui tenir efectes saludables:
El cafè, com a llavor que és, porta compostos que poden ser beneficiosos per a diverses malalties relacionades amb l'edat, com la malaltia cardiovascular o la malaltia d'Alzheimer. A dosis moderades segur que no serà perjudicial.
En això coincideix l'estudi de la URV, que conclou així:
Es necessiten estudis a llarg termini i experimentals per clarificar aquestes associacions i, si es confirmen, les recomanacions dietètiques sobre consum de cafè i ingesta de cafeïna podrien formar part d'estratègies per prevenir el declivi cognitiu.
Dissenyar més estudis
Són recomanacions i propostes amb què coincideixen altres investigadors. En un estudi publicat el juny del 2019 a Letters in Drug Design & Discovery, investigadors txecs liderats per Jiri Patocka, de la Universitat de Bohèmia del Sud, revisaven articles sobre l'impacte de la cafeïna en el rendiment cognitiu d'una persona. I si bé constataven que algunes milloraven i altres no i que els resultats eren heterogenis, concloïen amb aquest plantejament:
La cafeïna no s'hauria de veure com un potenciador 'absolut' de la funció cognitiva. La literatura existent mostra que l'impacte que causa en un individu és complex i pot alterar, per exemple, l'ansietat, el rendiment i l'excitació.
L'article més recent sobre cafè i rendiment cognitiu s'ha publicat ara al desembre al Journal of Alzheimers Disease i el signen investigadors neerlandesos encapçalats per Alida Chen, del Centre Mèdic de la Universitat Lliure d'Amsterdam.
La revisió de 61 estudis publicats entre 1990 i 2020 els fa extreure aquestes conclusions:
Els nostres descobriments indiquen que la cafeïna afecta positivament la funció cognitiva i el risc de demència i que aquest efecte depèn de la font de cafeïna -per exemple, tenen més efecte el cafè i el te verd-, la quantitat tenen més efecte les quantitats moderades- i el sexe té més efecte en dones. També hem trobat que altres factors com edat i temps de seguiment poden influir en els efectes i que és important, en estudis futurs, examinar i tenir en compte aquests factors de confusió.
Per això recomanen fer estudis on es calculin les dosis adequades i si hi ha factors genètics que afectin aquesta millora del rendiment cognitiu. Això podria ajudar fins i tot, diuen, en el desenvolupament de fàrmacs per combatre el declivi cognitiu i la demència.
En conclusió, l'estudi de la URV va en la línia d'altres que mostren com la cafeïna pot reduir el risc de deteriorament cognitiu. Sobre la relació amb l'Alzheimer, encara queda molt per estudiar. I, en tot cas, el doctor Sala fa aquesta recomanació final:
En absència d'estudis d'alta evidència científica, si incloem cafè -en dosis moderades- a la dieta, que sigui per enriquir-la i per gaudir del seu consum -pel plaer que ens dona beure'n o perquè ens desperta- més que pensant que ho fem buscant la protecció associada a aquest aliment concret.
