Eduardo Mendoza, Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2025: "És un proveïdor de felicitat"
Eduardo Mendoza és el flamant guanyador del Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2025. El jurat que li acaba de concedir el guardó n'ha volgut destacar el "sentit de l'humor" i la "visió despreocupada i humanista de l'existència", que l'ha convertit en un "proveïdor de felicitat per als lectors".
L'escriptor, autor de l'exitós "Sin noticias de Gurb", no només ha sabut "arribar a totes les generacions", segons l'acta del jurat, sinó que les seves obres han acostumat a convèncer tant el públic com la crítica, tal com demostren els diversos premis que ha rebut durant la carrera.
El jurat destaca la decisiva aportació d'Eduardo Mendoza a les lletres en llengua espanyola de l'últim mig segle, amb un conjunt de novel·les que combinen la voluntat d'innovació amb la capacitat d'arribar a un públic molt ampli, i que tenen un extens reconeixement internacional.
En l'anunci del nou guardó, el jurat també ha lloat el seu estil narratiu, especialment pel seu ús d'una "prosa clara" que inclou tant "llenguatge popular" com els "cultismes més inesperats". Eduardo Mendoza ha declarat ser "un home feliç":
El jurat del Princesa d'Astúries de les Lletres 2025, integrat per una desena de persones, l'ha presidit Santiago Muñoz Machado i ha tingut Fernando Rodríguez Lafuente com a secretari.
Una trajectòria prolífica i farcida de premis
El brillant i llorejat escriptor Eduardo Mendoza va iniciar la seva prolífica carrera en la narrativa el 1975 amb la novel·la "La verdad sobre el caso Savolta", que ja es va convertir en un dels seus primers èxits.
El 2016 va aconseguir guanyar el Premi Cervantes, el màxim guardó de les lletres hispanes i un brillant colofó a la seva triomfadora carrera, per haver inaugurat, segons el jurat, una "nova etapa en la narrativa en castellà, retornant al lector el gaudi pel relat amb una llengua literària plena de subtileses i ironia".
Autor fecund, Mendoza ha escrit algunes de les novel·les de més èxit de la literatura espanyola, com "La ciudad de los prodigios" (1986), "Sin noticias de Gurb" (1991) o "Riña de gatos. Madrid 1936" (2010), per la qual va guanyar el Premi Planeta.
La mateixa novel·la també va ser distingida amb el Premi del Llibre Europeu 2013, en un any en què es va convertir en el primer autor català que guanyava el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat per una carrera literària escrita --excepte el teatre-- en castellà.
De traductor a escriptor fecund
Eduardo Mendoza Garriga va néixer l'11 de gener del 1943 a Barcelona, on el seu pare exercia com a fiscal. Es va llicenciar en Dret a la capital catalana i després va viure un temps a Londres, fins al 1967.
En tornar, va aprovar unes oposicions de traductor per a l'ONU, una feina que el va portar a instal·lar-se a Nova York, on va viure gairebé una dècada, del 1973 al 1982.
Després de l'èxit de "La verdad sobre el caso Savolta", li van seguir títols com "El misterio de la cripta embrujada" (1979), una paròdia amb la qual arrenca una sèrie de cinc novel·les, protagonitzada per un detectiu eixelebrat i sense nom.
L'humor, sempre present
Entre aquestes obres, considerades per alguns crítics com de "divertiment", va escriure "La ciudad de los prodigios" (1986), on retrata el període històric de Barcelona entre les exposicions universals de 1888 i 1929. La novel·la va ser elegida millor llibre de l'any a França, a més de rebre els premis Ciutat de Barcelona (1987) i Grinzane Cavour d'Itàlia, i va ser portada al cinema pel director Mario Camus el 1999.
Amb "Sin notícias de Gurb", una breu i divertida novel·la que va aparèixer publicada per entregues al diari El País, va aconseguir un altre dels seus èxits més celebrats, a la qual van seguir "El año del diluvio" (1993), Premi Elle; "Una comedia ligera" (1996), millor llibre estranger 1998 a França, o "El último trayecto de Horacio Dos" (2002).
A "Mauricio o las elecciones primarias" (2006), guanyador del Premi de Novel·la Fundació Lara, fa una crítica irònica sobre el desencantament de la política, i en "El asombroso viaje de Pomponio Flato" (2008) parodia els gèneres històric i policíac.
Eduardo Mendoza també ha estat autor de teatre i assagista. En el món del teatre, es va iniciar amb l'adaptació de l'obra "Sueño de una noche de verano", de William Shakespeare, el 1986.
Després de publicar la seva següent novel·la, "La isla inaudita" (1989), es va estrenar ja com a dramaturg amb "Restauració" (1990), escrita en vers lliure i en català, i representada l'actriu Rosa Novell, la seva dona, morta el 2015.
La seva següent obra teatral va ser "Greus qüestions" (2004), peça que aborda en to divertit alguns temes transcendentals, i que va dirigir Novell.
El 2017 va publicar el llibre-manifest "¿Qué está pasando en Cataluña?", en què exposa el seu punt de vista sobre les causes que van desembocar en el referèndum sobre la independència i en què mostra una certa equidistància entre sobiranistes i contraris al secessionisme.
També va publicar una novel·la col·lectiva de detectius, "El enigma de Icaria" (1992), ambientada en la Barcelona olímpica i coescrita al costat d'escriptors com Vázquez Montalbán, Juan Marsé, Jesús Ferrero, Félix de Azúa o Andreu Martín.
Després de la concessió del Cervantes, el 2016, Mendoza va publicar la trilogia "Las tres leyes del movimiento", protagonitzada pel periodista Rufo Batalla: "El rey recibe" (2017), "El negociado del yin y el yang" (2019) o "Transbordo en Moscú" (2021).
Mendoza va publicar la seva última novel·la el gener passat, "Tres enigmas para la Organización", amb què tornava al gènere detectivesc i a l'humor absurd.
En els últims anys ha viscut entre Barcelona i Londres, ciutat on resideix durant llargues temporades, sobretot des de la mort de la seva dona, Rosa Novell, i on ha dit que pot experimentar el plaer de "no tenir compromisos socials".
