"Eichmann: Judici al nazisme", un punt d'inflexió en la memòria col·lectiva de l'Holocaust
Només quinze anys després de l'acabament de la Segona Guerra Mundial, l'Holocaust ja es considerava història antiga. L'intent d'extermini del poble jueu, que gairebé no s'ensenyava als cursos de batxillerat o a la universitat, havia caigut en l'oblit fora d'Israel.
Tot això va canviar al maig de 1960, quan Adolf Eichmann, un antic oficial nazi amagat a l'Argentina, va ser capturat i traslladat a Jerusalem per ser jutjat. El procediment judicial, que va començar l'abril de 1961 i que gairebé va durar quatre mesos, va ser filmat íntegrament i emès per televisió a tot el món. Aquest fet va fer possible que molta gent tingués constància, per primera vegada, de l'abast i l'horror de les atrocitats nazis.
Periodistes de molts països van confluir a Jerusalem per cobrir el judici, donant lloc a discussions sobre les facetes legals, socials, educatives, psicològiques, religioses i polítiques de la Shoah.
Durant l'encès interrogatori a Eichmann, va començar un debat sobre l'obediència a les ordres i la banalitat del mal, un debat que continua vigent als nostres dies.
Explicat íntegrament a través d'imatges d'arxiu del mateix judici i de la cobertura de notícies dels mitjans de comunicació contemporanis, "Eichmann: Judici al nazisme" documenta un dels judicis més impactants de la història, que va suposar el naixement de la consciència i l'educació sobre l'Holocaust.
Adolf Eichmann, acusat de quinze càrrecs i sentenciat a mort
Si bé dos mesos després d'haver-se acabat la Segona Guerra Mundial, un tribunal internacional va jutjar 24 dirigents nazis al procés de Nuremberg, entre ells no hi havia el tinent coronel Adolf Eichmann, la persona que van nomenar Hitler i Himmler per portar a terme "la solució final de la qüestió jueva" a tot Europa.
Eichmann es va escapar d'un camp de presoners de guerra i va viure en diferents països de l'Amèrica del Sud, fins que al maig de 1960 va ser capturat a l'Argentina i portat a Jerusalem per ser jutjat.
L'acusació contra ell constava de quinze càrrecs: quatre per crims contra el poble jueu, i onze per crims de guerra i crims contra la humanitat. L'encarregat d'exercir l'acusació del cas va ser Gideon Hausner, fiscal general d'Israel; i de la defensa, Robert Servatius, d'Hamburg, i el seu jove ajudant. Els tres jutges del cas van ser Moshe Landau, Benjamin Halevi i Yitzhak Raveh.
A l'inici del judici, el fiscal Gideon Hausner va manifestar que no estava sol en la seva acusació contra Eichmann:
Amb mi, en aquest moment, hi ha sis milions de demandants. Però, malauradament, cap d'ells no pot alçar el dit en direcció a la vitrina de l'acusat i cridar davant de l'home que hi seu perquè les seves cendres s'han escampat per les muntanyes d'Auschwitz i per les terres de Treblinka, o s'han llençat als rius de Polònia. I les seves tombes estan disseminades per tot Europa.
Hausner també es va referir al nou tipus d'assassí que encarnava Eichmann:
Un assassí que exerceix la seva carnisseria des d'un despatx. Perquè amb una paraula seva s'engegaven les cambres de gas. Ell agafava el telèfon i sortien els trens cap als centres d'extermini. Adolf Eichmann era el braç executiu de les SS en tot el que feia als jueus. I ell mateix va ser l'oficial executor del programa d'extermini.
En la seva defensa, Eichmann va argumentar que només va obeir ordres del seu superior i va al·legar que no s'hi podia negar.
El cap d'estat de llavors va dictar l'ordre d'exterminar els jueus. I jo havia d'obeir. Portava un uniforme. Estàvem en guerra. Vaig haver d'acomplir algunes deportacions i els jueus deportats van ser assassinats. Pel que fa a això, haig d'admetre que jo hi vaig exercir el meu paper, tot i que era obeint ordres.
El judici a Eichmann es va allargar setze setmanes, amb 114 sessions. Quatre mesos després, va arribar el veredicte dels jutges: culpable dels crims contra el poble jueu, contra la humanitat, crims de guerra i pertinença a una organització criminal.
El fiscal Hausner va demanar al tribunal que condemnés l'acusat a la pena de mort.
És cert que la pena de mort no s'equipara a l'enormitat del seu crim, i que deixa els terribles actes que va cometre sense rebre el càstig corresponent. Però és la pena màxima que podem demanar i la mínima que hauríem d'obtenir.
Per la seva banda, l'advocat defensor, Robert Servatius, va argumentar que "l'acusat no pot carregar la culpa que correspon a les organitzacions o la culpa de tota una era".
El que ha passat a l'acusat podria passar a qualsevol persona en el futur. Ningú hi és immune. El que va passar al poble alemany podria passar a qualsevol poble. Tot el món civilitzat es podria trobar amb aquest problema. Demano al tribunal que consideri això a l'hora de determinar la sentència.
Eichmann es va mostrar contrari al veredicte, va defensar la seva innocència i es va definir com a víctima.
M'agradaria demanar personalment perdó al poble jueu i haig d'admetre que estic desbordat per la vergonya, quan penso en el mal que es va infligir als jueus i en els actes que es van cometre contra ells. Però jo no vaig tenir mai el poder o la responsabilitat d'algú que donés les ordres. La culpa dels assassinats en massa únicament recau en els líders polítics. Ara, els seus subordinats també en són víctimes. I jo també en soc víctima.
En el moment de pronunciar la sentència, el jutge Moshe Landau va manifestar que "havien entès que l'acusat va actuar obeint cegament les ordres rebudes, però que un home que va participar en uns crims d'aquesta magnitud, durant anys, ha de pagar la pena màxima que permet la llei". Així, el tribunal va sentenciar Adolf Eichmann a mort.
Cada tren que l'acusat va enviar cap a Auschwitz, o cap a qualsevol camp d'extermini, el fa còmplice directe dels actes premeditats d'assassinat i el grau de responsabilitat legal i moral en aquests actes d'assassinat no és ni un gram més petit que la responsabilitat de la persona que va empènyer amb les seves mans cap a les cambres de gas altres éssers humans.
Després de ser declarat culpable dels quinze càrrecs que se li imputaven i de ser sentenciat a mort, Eichmann va apel·lar al president d'Israel i al Tribunal Suprem, però va morir penjat el primer de juny del 1962.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Elliot Levitt
Producció: Jessica-Berman Bogdan
Direcció de fotografia: Fred Csasznik, Jakob Jonilowicz
Edició: Elliot Levitt
Música: Ceiri Torjussen
"Eichmann: Judici al nazisme" (The Eichmann Trial") és una producció de Virgil Films.
