El boom de la fotografia analògica: què busquen els joves en les càmeres dels pares?
Els rodets de fotografia han passat de caducar-se a esgotar-se. Si a l'any 2000, l'arribada del digital va enfonsar gran part de la indústria que es dedicava a la fotografia analògica, ara, dues dècades després, ha ressorgit amb força. Fins al punt de convertir-se en tot un fenomen. Això és, sobretot, perquè els més joves, nascuts en plena era digital, hi han trobat una nova manera d'entendre la fotografia.
Aquest boom, però, topa amb el fet que fa anys que no es fabriquen càmeres analògiques ni recanvis. Les grans empreses que s'hi dedicaven, com Kodak, Fujifilm, Nikon i Canon, no acaben d'aventurar-se a fabricar nou material.
El neguit és clar: recuperar la fotografia analògica és una moda o ha tornat per quedar-se?
"Els rodets no ens arriben"
A Foto Boada, una de les botigues de venda de càmeres analògiques més emblemàtiques de Barcelona fa més d'un any que els rodets, sobretot en color, els arriben amb comptagotes. "Llavors hem de trobar altres vies fora dels distribuïdors habituals i a preus molt més alts", explica David Solans, el seu propietari.
Una manca d'abastament que contrasta amb l'altíssima demanda d'un públic molt jove que tot just ha descobert aquesta disciplina. La majoria ho han fet encuriosits per descobrir com funcionen les càmeres que han anat trobant per casa, als antípodes de la immediatesa digital.
Busquen en l'analògic tot el contrari del que obtenen amb el digital. Fugir de la immediatesa, de la perfecció, de la certesa del que passarà.
És una situació nova, des de fa poc més de dos anys, que a Foto Boada reben amb entusiasme. I que saneja, en part, la crisi que va suposar l'arribada del digital.
"A principis del 2000 això es va esfondrar totalment, les càmeres analògiques van perdre tot el valor, es va deixar pràcticament de revelar i de vendre pel·lícula i els únics clients analògics que teníem era gent gran, nostàlgica", diu Solans.
Fotografia professional en analògic
Fins fa poc, la figura de la fotografia en analògic va quedar relegada fins a un punt que gairebé ni s'admetia en concursos de fotografia. Avui, s'utilitza sovint en àmbits professionals com la fotografia de casaments i a la publicitat.
Lucas Garrido és millennial, fotògraf i treballa en el món de la publicitat. Ara fa cinc anys que viu als Estats Units i col·labora amb marques com Nike, Moncler i Gillette, i amb artistes com Nathy Peluso i Halsey.
Va néixer en plena era digital, però ara tots els seus treballs són amb càmeres analògiques i amb un procés que és, naturalment, més car. Els rodets i el revelat augmenten els costos de producció i això, quan començava, li va suposar una barrera amb algunes de les empreses.
"Fins i tot he arribat a pagar jo les despeses extra que suposa aquest mètode. Al final, el que és graciós és que acaben seleccionant les fotos analògiques", explica.
Aquesta manera de treballar i aquesta passió per la fotografia analògica, diu, va més enllà de les textures que aquesta ofereix. Assegura que "quan dispares en digital, entres en un bucle i perds l'essència del que estàs disparant".
Jo tinc l'esperança que marques actuals com Nikon, Canon, Sony, arribi un punt que apostin altre cop per la fotografia analògica.
El problema amb què topen fotògrafs com el Lucas és la manca d'abastiment tant d'aparells com de recanvis. Tots els fabricants van deixar de fer càmeres i ara les úniques que es fabriquen són o de gamma molt alta, o molt senzilles, de plàstic.
Innovar des de Barcelona
Fa deu anys, Santi Pladellorens va decidir fusionar la seva formació com a dissenyador industrial i la seva passió com a fotògraf per crear les seves pròpies càmeres, amb fotografia pinhole.
Les seves càmeres incorporen aquest mètode, que consisteix a fer un petit forat perquè entri la llum en una càmera fosca i incorporar-hi material fotosensible. "És una disciplina fotogràfica on hi ha tecnologia zero, no tenim xips, no tenim ordinadors", explica.
"Em dedico a dissenyar les càmeres que no hi ha al mercat, que no existeixen, i amb les càmeres que faig tinc la llibertat creativa del format, de les mides, de la percepció i del resultat de la imatge final", diu Pladellorens.
És un exemple de totes les possibilitats que ofereix la fotografia analògica en l'actualitat. Una disciplina que, si sap reinventar-se i acabar d'adaptar-se al segle XXI, pot convertir-se en una eina de futur gens nostàlgica.
