El Brasil acull la COP30, que torna allà on tot va començar: què està en joc a la Cimera del Clima?

Màxima urgència

Però el context no podria ser més urgent. La temperatura mitjana global entre el novembre del 2024 i l'octubre del 2025 s'ha situat 1,55 °C per sobre dels nivells preindustrials, segons l'Organització Meteorològica Mundial.

Els darrers 11 anys han estat els més càlids mai registrats, i l'escalfament avança més de pressa del que preveien els científics.

Els plans actuals de reducció d'emissions que han presentat els governs dels diferents països ens portarien a un augment d'uns 2,5 °C a finals de segle, molt per sobre del límit de seguretat de l'Acord de París.

Per alinear-se amb les trajectòries de 2 °C i 1,5 °C de l'Acord de París, cal que les retallades anuals siguin del 35% i del 55% l'any 2035 respecte dels nivells del 2019. L'últim informe sobre la bretxa d'emissions de l'ONU conclou que és molt probable que durant la pròxima dècada se superin amb escreix els 1,5 °C.

A Europa, i sobretot a la península Ibèrica, aquest escalfament es tradueix en xifres extremes: Espanya va batre rècords amb 46 °C al juny i a Catalunya s'han superat els 40 °C durant setze dies, l'estiu amb més onades de calor consecutives mai registrat.

Les dades parlen per si soles: entre el 1980 i el 2010, a Catalunya només hi va haver cinc dies amb temperatures de 40 graus. Des del 2017, la calor es dispara. Un senyal clar que, també a casa nostra, l'escalfament global s'està accelerant.

Desconfiança geopolítica

Deu anys després de l'Acord de París, el món viu un moment de moltes turbulències i caos: conflictes armats, crisi energètica, guerres comercials amb la imposició d'aranzels i l'auge d'autoritarismes. I és d'esperar que això influeixi en el procés de negociació de la COP30.

Malgrat això, la presidència brasilera de la COP30, liderada per Lula da Silva, s'ha proposat convertir la cimera en un punt d'inflexió. Es vol reforçar el multilateralisme, és a dir, reconstruir la confiança en la cooperació entre països, que es demostri que encara és possible reunir-se i negociar.

Anna Pérez Català, investigadora de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI), vinculat a la universitat Sciences Po de París, opina: "Ja és un èxit rotund només el fet que els estats es trobin per parlar sobre el clima en aquest context geopolític tan complicat."

A més, també s'hi ha de sumar el negacionisme de Donald Trump, que ja el primer dia al càrrec va començar el procés per retirar els Estats Units de l'Acord de París i el va qualificar d'"estafa".

Però la sortida oficial es produirà el gener del 2026, o sigui que encara hi podria participar i negociar. Tot i això, la Casa Blanca fa una setmana va anunciar que no enviarà funcionaris d'alt nivell a la COP30.

Com pot afectar això les negociacions? Alguns experts temen que la retirada d'aquest país, que és el segon més contaminant del planeta, provoqui que altres estats siguin menys ambiciosos a l'hora de reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle.

D'altra banda, també pot fer més complicada la mobilització de finançament climàtic.

Olga Alcaraz, directora del Grup de Governament del Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), diu que tant la sortida de Trump de l'Acord de París com el fet que la Unió Europea hagi trigat tant a presentar els seus compromisos de reducció d'emissions poden fer que es perdi l'oportunitat que brinda la COP30 i encaminar-nos cap a un món realment més complicat.

Aquests compromisos --les contribucions determinades a escala nacional (NDC, per la sigla en anglès)-- són el nucli de l'Acord de París, i, malgrat que s'havien de presentar el mes de febrer del 2025, Europa els ha acabat entregant a les portes de la cimera. "Si els que han d'empènyer no ho fan, tot s'alenteix", conclou Alcaraz.

Els objectius de Lula

Emmarcada en aquesta situació global, la presidència brasilera ha fixat una ambició clara: fer de Belém "la COP de la veritat".

El president ha demanat un full de ruta global per posar fi a la dependència dels combustibles fòssils i alinear tots els compromisos climàtics amb l'objectiu d'1,5 °C.

També ha impulsat el compromís de Belém, que proposa quadruplicar l'ús de combustibles sostenibles per al 2035 i reforçar el finançament climàtic a través de canvis de deute per acció climàtica.

Lula da Silva, que tindrà un lideratge molt rellevant en aquesta cimera, vol reconnectar la política climàtica amb les persones i reconstruir la confiança entre el Nord i el Sud globals. S'ha proposat que l'adaptació --com conviure amb els impactes de l'emergència climàtica-- tingui el mateix pes que la reducció d'emissions, i que la lluita contra la pobresa i la fam sigui part central de les negociacions.

Cláudio Ângelo, coordinador de Polítiques Internacionals de l'Observatori Climàtic, una xarxa de 77 ONG al Brasil, manifesta que el senyal polític que envia Lula és molt positiu, i posa sobre la taula el que hauria de ser el tema central de la COP: implementar la decisió de Dubai d'allunyar-se dels combustibles fòssils.

Ângelo opina que aquest seria un gran pas, en un context marcat per l'absència dels Estats Units i el debilitament del lideratge europeu, quan fa pocs anys era al capdavant de l'ambició climàtica.

"Sabem que serà difícil avançar en l'abandonament dels combustibles fòssils, però una COP que no parla d'aquests combustibles falla en el seu propòsit", explica l'expert. "Les paraules importen, i Lula, com amfitrió, ha donat a la presidència brasilera el mandat polític que necessitava".