La cara de Rosalía, esculpida a Montserrat? El projecte al descobert a "El teorema del mico"

Sovint s'ha plantejat el projecte de convertir la muntanya de Montserrat en el Mount Rushmore català esculpint-hi les cares de les personalitats més destacades del nostre país. Ara, però, sembla que el projecte funciona de debò i està previst que aquest estiu comencin les obres del que podrà ser un reclam turístic de primer ordre. Al darrere, com a mecenes, hi ha una cantant de Sant Esteve Sesrovires que està triomfant arreu del món: la Rosalía.

En aquest episodi, l'equip d'"El teorema del mico", amb la intervenció de la meteoròloga Mònica Usart, la periodista Mireia Mallol i el filòsof i músic Bernat Dedéu, s'aproximaran a tota una sèrie de qüestions relacionades amb aquest ambiciós projecte. Podrà l'artista catalana esculpir el seu rostre a la munyanya sagrada? Què en pensa, el Patronat de la Muntanya de Montserrat? S'ho pot permetre, l'abadia? I el seu prestigi espiritual, es veurà afectat?

En aquest projecte hi participaran un jove escultor, una arquitecta i l'abat de Montserrat. Entre els arguments que es contemplen, hi ha la voluntat de reforçar la feminitat d'una muntanya sagrada que, des de sempre, la presideix una verge negra. A més a més, la cantant vol reivindicar el paper de la dona i del mestissatge en el món de la música, de la cultura i de la societat. De fet, no cal dir que la Rosalia ja s'ha comprat una masia a prop de Montserrat per poder gaudir d'aquesta obra, esculpida al Cavall Bernat.

 

 

Terreny pantanós

Aquesta és la història d'una dona desesperada que decideix gravar un documental en quÈ explica com el seu germà va entrar en una criptosecta. L'objectiu és salvar-lo del que és clarament una estafa, tot fent-se eco d'aquest problema i obrint els ulls a una societat que mira cap a una altra banda. Però aquest pla fracassa, així que decideix provar un darrer pla: gravar un documental d'investigació per destapar la realitat d'aquesta secta i explicar que es tracta d'una estafa a gran escala.

En la investigació que durà a terme, es descobreixen diverses activitats que organitza aquesta secta a la zona del pantà de Sau i les Guilleries, un espai ple de mites, llegendes i rituals satànics. Però, per què aquesta secta de criptomonedes hauria triat la zona del pantà de Sau per dur a terme els seus actes? Serà cert que sota l'aigua del pantà hi ha una de les reserves d'or més grans de Catalunya?

 

"El teorema del mico", una sèrie de documentals de ficció en l'era de les fake news

Vivim en una societat constantment bombardejada per la informació, no tota certa, i encara disposem de poques eines per discernir el que és veritat del que són fake news.

En el cas del gènere documental, construir desinformació pot resultar més senzill que en altres formats. L'espectador d'un documental suposa per apriorisme que l'equip que l'ha realitzat no ha manipulat ni modificat les situacions que ha gravat i, per això, li concedeix sempre un alt grau de veracitat.

De manera més explícita que implícita, més irònica que còmica, "El teorema del mico" pretén crear cert sentit crític als espectadors. Si podem creure el que ens mostra un documental de ficció, què podem arribar a acceptar com a cert?

"El teorema del mico" està rodada en alguns dels llocs més emblemàtics de Catalunya, com el Gran Teatre del Liceu, el Palau Güell, el monestir de Montserrat o l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. A més, reivindica tradicions de la cultura catalana, com els castellers, i compta amb cares visibles del panorama mediàtic, com Ramon Pellicer, Laura Rosel, Antoni Trilla, Eloi Vila o Carme Ruscalleda, i del món de la música i l'escena catalana, com Albert Pla, Suu, Marc Sarrats o Biel Duran. El programa pretén, també, donar veu i atraure el públic més jove de casa nostra.

La sèrie és una producció de TV3, produïda per La Kaseta Ideas Factory, amb la col·laboració de l'Institut Català d'Empreses culturals, que va sorgir de la quarta convocatòria de projectes audiovisuals innovadors impulsada per la CCMA i l'ICEC on es buscava propostes innovadores, projectes singulars i poc freqüents en el panorama audiovisual actual.