El camp demana replantejar la gestió de les ZEPA a la plana de Lleida perquè limita l'agricultura
Als secans de Ponent hi viuen ocells com el sisó o l'esparver cendrós. Per conservar espècies protegides com aquestes i els seus hàbitats, es van crear a escala europea les zones ZEPA: zones d'especial protecció per a les aus.
A Catalunya, hi ha un total de 900.000 hectàrees protegides. I concretament, a la plana de Lleida, es van delimitar 9 espais, que inclouen 54.000 hectàrees de secans. Per poder conservar el sòl i la biodiversitat, les zones ZEPA imposen unes restriccions d'ús de la terra que els pagesos consideren que fan inviable l'agricultura.
"Et limiten la dotació d'aigua, et limiten els conreus, el marc de plantació... T'ho imposen tot", explica Andreu Peiró, president de la Cooperativa d'Aspa. També Josep Ramon Iglesias, pagès del mateix municipi, destaca que mentre en algunes finques poden regar del canal Segarra-Garrigues, d'altres s'han quedat obsoletes: "A les zones ZEPA estem obligats a fer una agricultura que és la que practicaven els nostres padrins a mitjans del segle XX, que avui dia és inviable".
Les zones ZEPA regulen tota l'activitat agrària, inclosa la ramadera. Per Josep Maria Pijuan, ramader de Bellver d'Ossó i responsable de boví de carn d'Unió de Pagesos, l'aplicació que fan és molt més restrictiva del que realment hi diu a la normativa.
"Segons la normativa, tu pots fer, per exemple, una granja, un cobert. Són activitats permeses. A l'hora de veritat, et comencen a demanar papers i et passes anys tramitant papers. La majoria de gent s'avorreix i ho abandona".
A més, denuncien que no han rebut les compensacions que els van prometre: "Deien que això era una oportunitat pel terreny perquè cobraríem entre 500 i 600 euros l'hectàrea per compensació de tot el que renunciàvem", explica Pijuan.
No ha cobrat ningú.
Replantejar la gestió de les ZEPA
Després de 20 anys de la posada en marxa de les zones ZEPA, pagesos, ramaders i sindicats agraris creuen que no s'ha fet una bona gestió d'aquests espais protegits a la plana de Lleida.
Consideren que han limitat l'activitat agrària i en conseqüència han provocat la pèrdua de terres i pagesos i la falta de relleu generacional.
És per això que demanen al govern que en replantegi la gestió, augmentar les zones regables i corregir els desequilibris, tal i com explica Josep Ramon Iglesias: "Si un veí pot regar, nosaltres volem poder regar. Si un veí pot fer instal·lacions agràries, volem poder fer instal·lacions agràries. Perquè, si no, estan condemnant el territori i la gent que hi viu".
No volem ser més que ningú. Simplement volem ser igual que els veïns.
El Departament de Territori ha confirmat a aquest mitjà que té previst tractar el tema en una reunió al desembre.
Cronologia
Les zones ZEPA (zones especials de protecció per a les aus) van néixer el 1979, quan la Unió Europea va crear aquesta figura per protegir els ocells i els seus hàbitats. A Catalunya, la seva designació va començar a principis dels anys 2000, dins la xarxa Natura 2000, que agrupa els espais naturals més valuosos d'Europa.
A les comarques de Lleida, les primeres propostes de ZEPA al secà de Ponent --com els Plans de Sió, Mas de Melons, Belianes-Preixana, Alfés o Utxesa-- es van aprovar entre el 2006 i el 2009. Finalment, el 2012, la Generalitat va consolidar la xarxa Natura 2000 i va fixar oficialment els límits i les normes de gestió d'aquestes zones, que des d'aleshores formen part del sistema de protecció ambiental del país.
