El canvi climàtic i l'acció de l'home van acabar amb els mamuts

Un estudi del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH) i de l'Imperial Collage de Londres, conclou que el canvi climàtic que va començar ara fa 21.000 anys i l'acció de l'home van propiciar l'extinció dels mamuts. Els experts consideren que en la seva última època, el mamut va quedar reduït a la Sibèria àrtica arran de les baixes temperatures i les precipitacions escasses arreu. Aquesta reducció dels hàbitats hauria afavorit l'increment d'impactes antròpics i les captures dels mamuts per part dels "Homo sapiens sapiens", que n'haurien provocat l'extinció final.
2 min

L'estudi, publicat ara a la revista "PLoS Biology", revela que l'escalfament que la Terra va registrar des de l'últim Màxim Glaciar, el període que va des de fa 21.000 anys a en fa 10.000, fins l'Holocè mitjà, fa aproximadament 4.000 anys, va afectar les zones àrtiques on vivien els mamuts que, juntament, amb les migracions humanes cap el nord, van desencadenar-ne l'extinció final.

Els experts consideren que en la seva última època, el mamut va quedar reduït a la Sibèria àrtica. En aquestes circumstàncies, els humans van contribuir a extingir, finalment, l'espècie, tot i que n'haurien caçat relativament pocs: entre un mamut per persona cada tres anys, segons l'estimació més alta, i un per persona cada 200 anys, segons l'estimació més baixa.

Des que el 1806 Mikhail Adams va descobrir la primera resta fòssil de mamut a Rússia, els científics han intentat identificar els factors que van portar a l'extinció d'aquests animals. Hi han hagut diverses hipòtesis per explicar les possibles causes de la desaparició del mamut i d'altres grans mamífers, entre elles la caça intensiva dels humans, els grans canvis climàtics o la propagació de malalties.

Una llarga extinció

Fa 21.000 anys, bona part de l'Europa central, així com el nord, estava completament coberta de gel. Les temperatures eren molt més baixes que ara i les precipitacions més escasses. Aquest canvi de clima va tenir importants repercussions en la vegetació que menjaven els mamuts. L'escalfament de la Terra va fer que els boscos es desplacessin del sud d'Euràsia cap al nord. Aquest canvi climàtic i de vegetació va reduir les estepes del mamut a només algunes zones al nord del continent, principalment a la Sibèria àrtica. Una reducció dels hàbitats que hauria afavorit l'increment d'impactes antròpics i les captures per part dels homes haurien provocat l'extinció final dels mamuts.

Fa 126.000 anys, les condicions climàtiques més òptimes per al mamut eren en una superfície aproximada de 0,3 milions de quilòmetres per metre quadrat. Fa 21.000 anys, la superfície aproximada era de 3,7 milions de quilòmetres per metre quadrat i fa 6.000 anys aquesta àrea s'havia reduït fins els 0,8 milions de quilòmetres per metre quadrat. El fenomen que explicaria per què els mamuts no van desaparèixer fa 126.000 anys rau, segons els experts, en què aleshores no hi havia "Homo sapiens sapiens" al nord d'Euràsia.

Avui és notícia