El cas Luigi Mangione: del judici per assassinat al debat sobre un sistema sanitari pervers

El 4 de desembre del 2024, Brian Thompson, conseller delegat de United Health Care, l'asseguradora mèdica més gran dels Estats Units, va ser cosit a trets a boca de canó i per l'esquena quan sortia de l'hotel Hilton de Manhattan, on havia participat en una reunió amb inversors.

El crim va quedar enregistrat gràcies a les càmeres de videovigilància de l'hotel novaiorquès, però la cara de l'assassí, que va fugir en bicicleta, no era del tot identificable. A partir d'aquí es va intensificar la caça de l'home fins a la seva culminació cinc dies després en un restaurant de menjar ràpid a l'estat de Pensilvània amb la detenció del presumpte assassí: Luigi Mangione.

El resum de tot el que ha passat des d'aleshores, transcorregut just un any des de l'assassinat de Thompson, és la reobertura d'un debat que no sembla que tingui final als Estats Units sobre el sistema de salut del país. El principal maldecap, de fet, de la immensa majoria de ciutadans d'aquest país. I, en paral·lel, la creació d'un heroi popular al voltant de Luigi Mangione.

Mangione, tant si és com si no és l'assassí de Brian Thompson, és un activista compromès en la lluita contra un sistema de salut que considera "podrit, corrupte i parasitari". Aquestes són algunes de les paraules que la policia va trobar entre les seves anotacions.

El perfil de Mangione

Però per què Mangione, un home de 27 anys, amb estudis universitaris, qualificacions excel·lents, de família benestant, originari de Maryland, a la costa est dels Estats Units, hauria perpetrat un assassinat i, en aquest cas, per què no s'havia desfet de proves incriminatòries tan greus? No oblidem que també duia una pistola fabricada amb una impressora 3D a la motxilla.

Tot plegat costa d'entendre des de la lògica d'un fugitiu i, de fet, dona ales a la teoria que Mangione es va deixar agafar. I aquí és on la policia hauria pogut caure al parany: ni li van llegir els drets ni tampoc van registrar-li les pertinences seguint el que marca la llei.

Si aquests dies el cas ha tornat a agafar notorietat és justament per això: la defensa de Mangione vol convèncer el jutge que les proves no poden ser tingudes en compte en el procés --que no començarà abans d'un any-- perquè es van obtenir fraudulentament.

Sobre Mangione hi pesa l'acusació d'assassinat per partida doble: l'estat de Nova York amb onze causes, d'una banda, i la fiscalia federal, de l'altra, amb quatre causes. Això significa que les penes podrien oscil·lar entre els 25 anys de presó i la cadena perpètua i, en el cas que prosperés la petició de la fiscalia federal, la culpabilitat podria arribar a tenir una condemna a la pena capital, és a dir, la pena de mort.

Heroi popular

Mangione ha esdevingut un heroi popular per a milions de nord-americans víctimes d'un sistema de salut abusiu. No només pel seu elevat grau de privatització, sinó pel fet que les companyies asseguradores s'han convertit en veritables enemics de la ciutadania perquè el negoci preval davant la qualitat del servei.

En altres paraules, es tracta d'un sistema sanitari pervers que deixa milers de famílies a la misèria econòmica cada any perquè no tenen manera d'afrontar factures impredictibles en situacions de màxima vulnerabilitat com són les relacionades amb la salut.

La reforma introduïda durant l'administració de Barack Obama, coneguda com a Obamacare, va servir per maquillar la situació, però mai va arribar a solucionar el problema. Va frenar la sagnia que el sistema suposava per a moltes persones, però no va arribar a curar la ferida.

Actualment, coincidint amb la segona administració del president Donald Trump, el qual és el principal detractor de l'Obamacare, la deriva augura un agreujament de l'accés a una sanitat digna per a la majoria de ciutadans.

Sistema de salut privatitzat

L'accés a la sanitat pública als Estats Units es redueix a les persones més grans, majors de 65 anys, jubilades, que, en el millor dels casos, troben cobertura a través del sistema Medicare i a les persones que viuen en l'extrema pobresa, les quals es poden acollir als serveis mínims que ofereix el sistema Medicaid.

La resta, el gruix de la societat nord-americana, s'ha d'acollir a un sistema privatitzat que en el millor dels casos assumeixen les empreses, en d'altres hi ha un copagament entre el treballador i l'empresa i en un tercer escenari és el treballador qui ha d'assumir el preu de l'assegurança triada, sovint amb pòlisses que obliguen a avançar despeses o que limiten la cobertura mèdica a partir de qüestionaris previs a l'admissió de nous pacients.

No és d'estranyar, doncs, que per a moltíssimes persones l'assassinat comès, presumptament, per Luigi Mangione, sigui vist com un acte de justícia social. Ni tampoc que s'hagi aconseguit recollir més d'un milió de dòlars en donatius per a la seva defensa legal.

En paral·lel, Mangione ha esdevingut una icona pop, fins al punt d'haver contribuït a disparar la venda de peces de roba com les que ha vestit en públic, a inspirar publicacions musicals i teatrals o, directament, a congregar centenars de persones a les portes del tribunal de Nova York que porta el cas.