El català a Europa és "irreversible" per Albares, però els estats descarten debatre-ho al juny
L'oficialitat del català a la Unió Europea haurà d'esperar més. La reunió d'aquest dimarts del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea a Brussel·les era una oportunitat per desencallar la situació, però finalment, el govern espanyol no ha aconseguit convèncer els països reticents.
Davant la manca d'acord, s'ha decidit ajornar una altra vegada la votació sobre el reconeixement del català. El procés de reconeixement del català com a llengua oficial, doncs, es torna a encallar, però no està tancat, ja que es podrà discutir en una nova reunió més endavant.
La pròxima reunió del Consell d'Afers Generals de la UE se celebrarà el pròxim 24 de juny, però ja s'ha descartat que la qüestió del català estigui sobre la taula. Veurem què passa en la trobada del juliol.
Temps per convèncer els indecisos
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, que ha pilotat les negociacions, ha destacat a 3Cat que vint països "ja estaven llestos per fer el pas", és a dir, que "estan a favor de l'oficialitat del català o que no hi veuen impediment".
Albares ha assegurat que aquest mateix dimarts trucarà els seus homòlegs dels set països amb dubtes per intentar resoldre'ls i, segons ha dit, el govern espanyol està disposat a "millorar" la redacció dels seus arguments jurídics i financers.
Mai s'havia arribat tan lluny. Seguirem els debats. El tema continua sobre la taula per aconseguir la unanimitat que tots volem. Fa mesos que treballem amb els diferents estats tant els dubtes financers com els jurídics.
Entre els que han intervingut durant la discussió per expressar les seves reticències hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Finlàndia i Txèquia.
El president espanyol, Pedro Sánchez, es trobarà aquest dimecres a Brussel·les amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per abordar la crisi dels aranzels de Trump i les mesures que pot adoptar la UE davant la guerra a Gaza. Caldrà veure si Sánchez aprofita el benentès per abordar la qüestió del català.
El català a Europa, "irreversible" i irrenunciable"
El ministre d'Exteriors ha recordat que "Espanya es compromet a pagar les despeses que comportin les traduccions de les tres llengües oficials", ja que, a més del català, s'hi inclouria el basc i el gallec: uns 130 milions d'euros anuals.
Albares ha assenyalat que, tot i l'ajornament, el govern espanyol no renunciarà al reconeixement, que és "irreversible" i "irrenunciable".
Les nostres llengües oficials les parlen vint milions d'espanyols. Només el català el parlen 10 milions d'europeus, molts més que algunes llengües ja oficials. El que estem demanant no és gens extravagant. Estem parlant de la identitat nacional espanyola, que es plurilingüe.
A més, Albares s'ha mostrat convençut que "totes les forces remaran des d'aquest moment per parlar amb els governs amb qui són afins per explicar que no hi ha res polític".
No tinc cap dubte que el PP s'hi sumarà, perquè, si no, seria donar l'esquena a 20 milions d'espanyols i a la Constitució i a la convivència. Ens hi hem de trobar tots els espanyols, perquè és la realitat dels nostres carrers.
El PP, però, ja s'ha felicitat que el projecte hagi tornat a la taula tècnica, malgrat, ha dit, "les amenaces i pressions vergonyoses" exercides per Sánchez i el ministre Albares.
Tot i que Europa no ha tancat la carpeta, sinó que ha posposat la votació, pel PP, és "una derrota sense pal·liatius" per al president espanyol, ja que asseguren que la UE ha dit a Pedro Sánchez que no és "moneda de canvi" de l'independentisme.
Dubtes legals i econòmics de set països
Aquest ajornament, a petició de Polònia, que ostenta la presidència de torn, s'ha pres després que els ministres d'Afers Europeus d'Alemanya o Itàlia -amb governs socis respectivament del PP i de Vox- han demanat la retirada de la qüestió de l'ordre del dia.
S'hi han sumat Finlàndia, Suècia, Croàcia, França i Bulgària. A més dels set que s'hi han oposat, tres més han considerat prematur prendre una decisió.
Hi ha hagut pressions polítiques dels populars als seus socis europeus, és clar. Però els motius expressats públicament per demanar l'ajornament han estat els dubtes legals i el cost econòmic de la mesura.
La reunió arribava en plena negociació del govern espanyol amb els estats membres, ja que la mesura necessitava el sí de tots els països, sense excepció.
Fins a l'últim moment, l'executiu de Pedro Sánchez ha pressionat els socis europeus per poder ampliar la llista de llengües oficials de la UE, ja que l'oficialitat del català a la UE és un dels acords entre el PSOE i Junts per fer presidenta del Congrés Francina Armengol, un compromís que posteriorment va derivar en la investidura de Pedro Sánchez.
No és el primer cop que la votació sobre el català es posposa. La Moncloa ja va haver de retirar la votació sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea el setembre i el desembre del 2023.
A més dels costos que han suscitat dubtes en alguns països, també s'hi sumen les qüestions legals, després que els serveis jurídics del Consell de la UE expressessin "dubtes legals" per la possibilitat que ampliar el llistat de llengües oficials de la UE al català, el basc i el gallec impliqués una reforma dels Tractats de la UE.
El ministre ha assegurat que l'opinió dels serveis jurídics és "una opinió més" i ha recordat que el govern espanyol ja va emetre un "informe molt sòlid" respecte a la "total compatibilitat de la proposta espanyola amb els tractats".
