Què implicaria l'oficialitat del català a la Unió Europea?

L'oficialitat del català a Europa ha quedat ajornada un cop més. El Consell d'Afers Generals de la Unió Europea ha tornat a endarrerir la votació sobre el reconeixement del català, l'euskera i el gallec davant les reticències d'almenys deu estats membres.

Les probabilitats de prosperar ja eren molt baixes abans que el Consell tornés a prendre aquesta decisió.

Fer del català una llengua oficial de la Unió Europea seria com si, en el món del futbol europeu, un equip aconseguís classificar-se per a la Lliga de Campions.

No només pel valor simbòlic i de prestigi que suposaria, sinó també per les conseqüències pràctiques que tindria: un blindatge dels drets lingüístics amb ben pocs precedents.

Tant els ciutadans com les administracions de territoris catalanoparlants podrien adreçar-se en català a les institucions comunitàries, inclosos els tribunals europeus. I les respostes també serien en aquesta llengua.

Igual que les resolucions judicials, tota la documentació oficial de la Unió Europea, com reglaments i normatives, tindrien la seva versió en català.

En paral·lel, la presència del català en etiquetes de productes de consum, prospectes de medicaments, instruccions d'ús o muntatge i certificats de navegació, entre d'altres, passaria a estar blindat.

Ara per ara, l'etiquetatge exclusivament en català, per exemple, es limita a articles tradicionals distribuïts exclusivament en zones catalanoparlants.

Un altre aspecte clau serien els recursos. El català es beneficiaria de les campanyes de promoció de les llengües oficials d'Europa, i quedaria inclòs en tots els programes comunitaris de dimensió educativa, tecnològica o cultural, com l'Erasmus+ i el desenvolupament de la intel·ligència artificial.

Els costos de l'oficialitat

Tot plegat li costaria a la Unió Europea 44 milions d'euros l'any, 132 si hi sumem les despeses del basc i el gallec.

Malgrat que representa menys d'un 0,07% de l'últim pressupost de la Comissió Europea i que Espanya insisteix que ho pagaria de la seva butxaca, aquest continua sent un dels principals arguments dels detractors de la mesura.

Durant aquest dimarts, representants com ara el ministre d'Afers Europeus de Finlàndia, Joakim Strand, o la ministra d'Afers Europeus de Suècia, Jessica Rosencrantz, han tornat a expressar els seus dubtes sobre aquesta qüestió.

Pressió dels partits catalans

De l'oficialitat del català en depèn, en gran manera, la continuïtat de la legislatura espanyola.

La iniciativa sorgeix de l'acord entre el PSOE i Junts per investir Francina Armengol presidenta del Congrés dels Diputats, l'agost del 2023.

Els de Carles Puigdemont ja han advertit diverses vegades que si el govern espanyol no compleix els compromisos, Junts se n'allunyarà del tot.

El setembre i el desembre del 2023, el govern espanyol ja va haver de retirar la votació sobre l'oficialitat del català a la Unió Europea.

La mesura necessitava el sí de tots els països i l'executiu de Pedro Sánchez portava una proposta de desplegament gradual. Llavors, tampoc va guanyar-se la confiança dels estats més reticents.