El Centre Abraham de Vilafranca del Penedès es reconverteix per combatre el sensellarisme
L'Antonio té 53 anys i en fa quatre que viu al carrer, a Vilafranca del Penedès. Diu que ja s'hi ha acostumat. Ell no té família, però lamenta que gent jove amb fills estiguin en la mateixa situació. I afegeix que a Vilafranca fa falta un menjador social.
Encara que sigui un cop al dia, però necessito menjar alguna cosa calenta. No pots viure d'entrepans tot el dia.
Des de fa tres anys, l'Antonio és usuari del Centre d'Acollida Abraham, un espai gestionat per Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat.
Per aquest centre hi passen setmanalment una trentena de persones sense llar: s'hi poden dutxar, rentar la roba, esmorzar o guardar els seus estris personals. Els usuaris també hi troben mirada, escolta i dignitat.
"Un procés de pic i pala"
Sara Navarro, una de les educadores socials que treballa al Centre Abraham, explica una de les dificultats principals amb què s'enfronten quan els arriben persones que fa temps que viuen al carrer.
Arriben amb una espècie d'escut, llavors ens costa molt entrar-hi i traspassar aquesta barrera.
Afegeix que "crear vincle amb la persona requereix temps, és un procés de pic i pala fins que veus que aquesta persona comença a obrir-se i a compartir coses amb tu".
El Centre d'Acollida Abraham va néixer fa 30 anys i feia funcions d'alberg. Ara és un centre de dia, amb atenció integral i personalitzada, per dignificar i orientar cap a la reinserció dels usuaris, i evitar la cronificació del sensellarisme.
Raquel Avilés, treballadora social a Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, explica que sovint és molt difícil lluitar contra el sensellarisme perquè la mateixa persona que el pateix s'hi acaba acomodant: "S'acaba convertint en el seu espai de seguretat, i sortir d'aquí és complicat."
El paper dels voluntaris
A part del Centre Abraham, Càritas també gestiona diversos pisos socials i pisos compartits al Penedès. En tots els casos, la tasca del voluntariat hi juga un paper essencial.
El Javier fa cinc anys que hi col·labora, però afegeix que això no hauria de ser així.
Hauria de ser l'administració qui s'hauria de cuidar d'aquelles persones que són més vulnerables.
Càritas també gestiona una dotzena de pisos al Garraf, nou dels quals a Vilanova i la Geltrú. En un d'aquests pisos, El Llimoner, hi viuen 6 persones. L'Imad, un ciutadà marroquí de 41 anys, és un d'ells.
Abans d'arribar al pis, també va passar pel Centre Abraham. Explica que treballa sempre que pot "perquè necessito arreglar la meva situació per obtenir un permís de treball i poder trobar una feina".
L'Imad està matriculat en un curs de català, hi va a les tardes, i quan se li pregunta què vol fer en un futur, respon que "m'agradaria muntar alguna cosa que sigui meva i treballar pel meu compte".
Bea Suqué, educadora social a Càritas, és una de les professionals que els acompanya i assessora en els seus processos d'integració social, inserció laboral i recuperació de l'autonomia personal:
Quan els donem aquesta seguretat de tenir un lloc on poder estar i on poder menjar, es nota que milloren emocionalment.
L'Eduard fa de voluntari a El Llimoner: "Els acompanyem amb coses més materials, com la gestió de papers, per exemple, o metges o revisar temes de formació. En altres moments, també donem un suport més emocional."
Tenen problemes importants de soledat i no sempre la nostra societat està preparada per acompanyar-los.
El Llimoner es va inaugurar el 2021 i està ubicat en un dels espais en desús de la Parròquia de Santa Maria, a la Geltrú.
Aquest tipus d'allotjaments són recursos transitoris per donar resposta temporal a persones en risc d'exclusió residencial o sense llar. Yolanda Ruiz és la cap d'Acció Social de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat: "Aquest habitatge temporal els dona aquesta tranquil·litat i aquesta seguretat per poder pensar en el futur."
A Catalunya, una de cada quatre persones pateix algun tipus d'exclusió residencial, ja sigui per sobrecàrrega de despeses, amuntegament o pobresa energètica. Segons l'informe FOESSA, 1,3 milions de persones viuen en situació d'exclusió social, de les quals, 664.000 estan en situació severa.
