El cineasta i músic Emir Kusturica presenta nou film i concert a Barcelona amb la seva banda

Kusturica ha ofert a Madrid una conferència de premsa per presentar la seva pel·lícula, -que s'estrena a Espanya el pròxim dia 21- així com els concerts que oferirà el cineasta amb la seva banda, The Non Smoking Orchestra, a Espanya: demà a Barcelona -sala Apolo-, el dia 14 a Madrid i l'endemà a Múrcia. "La vida es un milagro" narra les desventures de Luka, un enginyer de ferrocarrils tan absort en la seva feina que no s'adona del començament de la guerra, que la seva dona, una soprano, l'ha abandonat per un músic, ni que el seu fill, futbolista, ha estat reclutat. Quan avança la guerra, Luka es converteix en guardià d'una presa musulmana de la qual s'enamora. Però el tema de la guerra és abordat per Kusturica des de l'humor i el surrealisme, cosa comuna a la seva filmografia, amb obres com "Gato negro, gato blanco" o "El tiempo de los gitanos". El cineasta es decanta per l'humor perquè pensa que "les pitjors coses de la vida es poden pintar de la manera més optimista". "La tragicomèdia és un dels gèneres més antics del cine i serveix per explicar com la vida, si la prens amb una mica d'humor, es porta millor." Però creu que "La vida es un milagro" és el seu "primer melodrama, un melodrama amb final feliç". En aquest melodrama, la guerra dels Balcans és per Kusturica "no un punt de partida, sinó una inspiració. Volia explicar la guerra des d'un altre punt de vista, sense parlar d'ideologies, sinó a través d'un argument amb una força shakespeariana, sense assenyalar culpables perquè una pel·lícula no és un camp de polèmica ni de crítica, per això hi ha la televisió". "El que sí és 'La vida es un milagro' -diu- és una vacuna contra la guerra. Les guerres són grans empreses contra les quals estic, ja que totes les guerres s'expandeixen per motius econòmics, i jo estic en contra d'aquestes empreses, en tots els sentits". Kusturica va buscar com a escenari un poble que està situat entre Bòsnia i Sèrbia i que era, des de fa temps, terra de ningú. El director bosnià és un dels pocs cineastes compromesos, dels quals, com ell diu, en queden comptats. "Es trist -diu- que des dels anys setanta no existeixin artistes que defensin l'autenticitat, que parlin d'aquests herois que lluiten per la seva ideologia. El món està regit per un totalitarisme econòmic, és un món injust en què existeixen persones superiors i inferiors. Ens estem acostant a un món d'esclavitud".