El Col·legi de Treball Social denuncia que alguns ajuntaments envien persones sense llar a Barcelona
El Col·legi de Treball Social de Catalunya denuncia a "El Matí de Catalunya Ràdio" que diversos ajuntaments de l'àrea metropolitana envien persones sense llar a Barcelona.
El perfil dels afectats és el de gent que dorm al carrer, però no únicament. També hi ha persones que acaben de perdre casa seva, que viuen en immobles insegurs o en llars considerades infrahabitatges.
Quan truquen a la porta dels serveis socials dels seus ajuntaments ho fan per demanar algun lloc on dormir, però cada vegada més sovint es troben que la solució que els donen és enviar-los cap a Barcelona.
És el que ha denunciat la degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Barcelona, Laura Morro, que parla d'una pràctica recurrent:
És una pràctica habitual que molts ajuntaments derivin persones sense llar a Barcelona, fins i tot pagant-los el bitllet de transport.
La decisió d'enviar aquestes persones a la capital catalana respondria, segons Laura Morro, al fet que alguns ajuntaments no tenen recursos per atendre-les o no tenen voluntat política per fer-ho.
"No hi ha colors polítics"
La degana del col·legi de treballadors socials no ha concretat quins són els ajuntaments que envien persones sense llar a Barcelona i s'ha limitat a parlar de municipis de l'àrea metropolitana: "I aquí no hi ha colors polítics. Són tots, tots els partits polítics que no han creat aquesta xarxa d'atenció als més vulnerables".
Laura Morro denuncia les conseqüències que tot plegat té per a aquestes persones:
No podem enviar persones sense llar amunt i avall amb promeses que no existeixen.
Això, subratlla Morro, "les deixa en una situació d'alta vulnerabilitat, no saben on poden rebre ajuda".
Com ho afronta Barcelona?
Segons dades oficials de l'Ajuntament de Barcelona a les quals han tingut accés Lara Garcia i Andreu Merino per "El matí de Catalunya Ràdio", la meitat de les 186 persones que els van demanar acollida a l'octubre feia menys d'un any que eren a la ciutat.
I això fa pensar al consistori que algunes d'aquestes persones poden haver estat derivades aquí per altres ajuntaments.
La mateixa comissionada d'Acció Social del consistori, Sònia Fuertes, reconeix que els serveis socials s'han trobat amb persones sense llar que arriben d'altres municipis pròxims.
En aquests casos, diu, "veiem fins a quin punt el fet de venir a la ciutat respon al seu dret de mobilitat, o bé si respon al fet que no s'ha atès la seva situació de vulnerabilitat":
Si és així, per corresponsabilitat, hem de fer la gestió pertinent amb el municipi de referència
Com és evident, el fet que alguns ajuntaments enviïn persones sense llar a Barcelona tensiona encara més els serveis socials de la ciutat.
Treball en equip
Albert Sales, investigador de l'Institut Metròpoli i expert en sensellarisme, entén que una ciutat com Barcelona atregui persones que busquen ajuda: "Totes les grans ciutats generen aquest efecte. No només per l'activitat assistencial, sinó perquè de vegades és més fàcil subsistir-hi".
Ara bé, Sales també assenyala que de vegades arriben a Barcelona per la manca de serveis al municipi d'origen. Quan la causa és aquesta, diu, "hi ha un greuge comparatiu per als drets de les persones a rebre una atenció adequada".
Un cop detectat el problema, aquest investigador creu que la solució ha de passar per fer política més enllà dels ajuntaments: "Les competències d'atenció al sensellarisme són municipals, però cal un lideratge supramunicipal, començant per la Generalitat i tenint en compte altres actors com diputacions i consells comarcals."
La degana del Col·legi de Treball Social de Barcelona, Laura Morro, s'expressa en termes similars i també reclama al Parlament l'aprovació de la llei per fer front al sensellarisme, que continua encallada a la cambra catalana.
