El comentari d'Arcadi Alibés: "No han après la lliçó"
Des de la mort de Tom Simpson al Mont Ventoux el 1967, l'ombra del dopatge no ha abandonat mai el món del ciclisme en general, i el Tour de França en particular. Són ja prop de 40 anys farcits d'escàndols de tota mena, com el frau de Michel Pollentier, que va intentar enganyar els controladors amb una pera de goma plena d'una orina que no era seva; el positiu que va acabar no sent-ho de Pedro Delgado el 1988; la detenció del mecànic del Festina amb un arsenal d'EPO el 98; el rebombori de l'"operació Port", que encara porta cua; el positiu de Floyd Landis després de guanyar el Tour del 2006; el de Vinokurov per transfusió de sang l'any passat; la retirada de Rasmussen quan portava el mallot groc perquè havia enganyat el seu equip¿
2 min
Són només els casos més "sonats", els que vénen a la memòria de qualsevol aficionat sense consultar cap "google" ni cap "viquipèdia". Ara s'hi haurà d'afegir el positiu de Riccardo Riccò amb EPO de tercera generació, que potser farà caure en l'oblit els casos del Triki Beltrán i de Moisés Dueñas, tot i que aquest últim es pot acabar convertint en el primer ciclista que paga amb la presó el frau esportiu.
El cas de Riccò ha estat un cop molt dur per al ciclisme. És un corredor carismàtic, que per a molts podia ser un nou Pantani per la seva facilitat en l'escalada. Lamentablement, també deu haver heretat del "Pirata" un escàndol per dopatge.
Els controls cada vegada són més sofisticats. Semblava que entre això i entre el fet que el ciclisme és un esport greument ferit, tothom havia après la lliçó. Però es veu que no és així. La temptació de continuar recorrent als mètodes prohibits és molt gran, i continua havent-hi corredors disposats a córrer el risc.
L'única esperança és que el cas de Riccò demostra que fins i tot l'EPO més avançada, l'anomenada CERA, es pot detectar, i això pot ser un element clau per eliminar-ne l'ús. També pot ser alliçonador el fet que Moisés Dueñas tingui problemes amb la justícia francesa i que fins i tot pugui acabar a la presó. Aquests dos casos poden tenir, doncs, una cara positiva. Qui sap si seran clau per acabar amb el dopatge sistemàtic dels corredors professionals.
De moment, però, aquest Tour continua, i no seria gens estrany que hi hagués més casos. L'Agència Francesa contra el Dopatge continua inflexible buscant els tramposos i sotmet a una analítica pràcticament diària els corredors que tenien paràmetres sospitosos abans de començar la cursa. D'aquí a París, doncs, en poden caure més, però hem de confiar que aquesta eficàcia dels nous mètodes, i la rigorositat de la justícia francesa serveixin per allunyar definitivament el dopatge del ciclisme. Ja seria hora.
El cas de Riccò ha estat un cop molt dur per al ciclisme. És un corredor carismàtic, que per a molts podia ser un nou Pantani per la seva facilitat en l'escalada. Lamentablement, també deu haver heretat del "Pirata" un escàndol per dopatge.
Els controls cada vegada són més sofisticats. Semblava que entre això i entre el fet que el ciclisme és un esport greument ferit, tothom havia après la lliçó. Però es veu que no és així. La temptació de continuar recorrent als mètodes prohibits és molt gran, i continua havent-hi corredors disposats a córrer el risc.
L'única esperança és que el cas de Riccò demostra que fins i tot l'EPO més avançada, l'anomenada CERA, es pot detectar, i això pot ser un element clau per eliminar-ne l'ús. També pot ser alliçonador el fet que Moisés Dueñas tingui problemes amb la justícia francesa i que fins i tot pugui acabar a la presó. Aquests dos casos poden tenir, doncs, una cara positiva. Qui sap si seran clau per acabar amb el dopatge sistemàtic dels corredors professionals.
De moment, però, aquest Tour continua, i no seria gens estrany que hi hagués més casos. L'Agència Francesa contra el Dopatge continua inflexible buscant els tramposos i sotmet a una analítica pràcticament diària els corredors que tenien paràmetres sospitosos abans de començar la cursa. D'aquí a París, doncs, en poden caure més, però hem de confiar que aquesta eficàcia dels nous mètodes, i la rigorositat de la justícia francesa serveixin per allunyar definitivament el dopatge del ciclisme. Ja seria hora.
