El confinament escolar de la pandèmia, a l'exposició al CCCB del World Press Photo
L'Antonella tenia 12 anys quan va començar el confinament per la pandèmia del coronavirus a l'Argentina, el març del 2020, i va decidir no tallar-se els cabells fins que s'hagués acabat.
No va ser fins un any i mig després, el setembre del 2021, i se'ls va tallar una setmana abans de tornar a l'escola, però abans la fotògrafa Irina Werning la va fotografiar.
Werning volia mostrar la vida dels nens i joves tancats a casa durant el confinament, i el seu reportatge ha estat un dels 24 premiats pel World Press Photo aquest any.
Les fotografies d'Antonella retratada per Werning es poden veure a partir d'aquest divendres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el CCCB, fins a l'11 de desembre, i de manera gratuïta les tardes de diumenge.
24 guanyadors entre 4.066 aspirants
És l'obra dels 24 fotògrafs guanyadors d'aquest any, 7 d'ells dones, més que els últims anys, escollits entre 4.066 aspirants de 130 països que van presentar 64.823 imatges.
La majoria han guanyat amb fotos fetes als seus propis països, 23 en total, entre els quals Alemanya, Bangladesh, l'Equador, el Canadà, Egipte, l'Índia, Madagascar, Rússia, Sudan i Tailàndia.
S'acaben les categories temàtiques i divideixen el món en 6 regions
Aquest any els organitzadors del certamen, amb seu a Amsterdam des del 1955, han dividit el món en 6 regions perquè hi hagi més diversitat de procedències, i també han eliminat les categories temàtiques.
En comptes d'això, n'han creat quatre de noves d'acord amb el format del projecte: Fotografies Individuals, Reportatges Fotogràfics, Projectes de Llarga Durada i Format Obert.
Les millors fotografies de l'any
La millor fotografia de l'any segons World Press Photo és "Escola residencial de Kamloops", de la fotògrafa canadenca Amber Bracken, que mostra vestits de color vermell penjats en una filera de creus al llarg d'una carretera.
És un homenatge als nens que van morir a l'escola residencial indígena de Kamloops, una institució constituïda al Canadà per forçar l'assimilació cultural dels infants indígenes.
Els internats d'aquest tipus van començar a funcionar al segle XIX com a part d'una política d'assimilació forçosa de diferents comunitats indígenes a la cultura occidental dels colons i els missioners europeus.
Més de 150.000 alumnes van ser obligats a abandonar casa seva i les seves famílies, i en la majoria dels casos tenien prohibit comunicar-se en les seves pròpies llengües. A més, també van ser sotmesos a abusos físics i, de vegades, sexuals.
Una comissió de la veritat i la reconciliació va arribar a la conclusió que com a mínim uns 4.100 alumnes van morir mentre estaven en aquestes escoles. La de Kamloops es va convertir en la més gran.
El 19 de juny del 2021, es van trobar als voltants de l'escola 215 tombes de nens i nenes indígenes sense senyals identificatius, una confirmació de les històries i els informes sobre aquests centres.
La presidenta del jurat, Rena Effendi, va destacar la força de la imatge i la manera com "es grava a la memòria i inspira una reacció sensorial":
Gairebé es pot sentir la tranquil·litat de la fotografia, un moment tranquil de revenja amb la història de la colonització no només al Canadà, sinó a tot el món.
Tradició i innovació contra l'escalfament global, a la Història de l'Any
El poble Nawarddeken de la regió d'Arnhem Occidental, a Austràlia, porta desenes de milers d'anys practicant la "crema freda" controlada.
El foc es mou lentament, es menja la malesa i s'elimina així l'acumulació del combustible que alimenta les flames més grans. Per aquests indígenes australians, el foc és una eina clau per gestionar els 13.900 km² que ocupa el seu territori.
Combinen els coneixements tradicionals amb les tecnologies contemporànies per tal de prevenir els incendis forestals i reduir, així, els nivells de diòxid de carboni que contribueixen a l'escalfament climàtic.
"Salvar els boscos amb el foc", de Matthew Abbott, és la Història de l'Any:
L'amenaça de l'Amazònia, el Projecte de Llarga Durada
"Distopia amazònica" és un reportatge de Lalo de Almeida que retrata el perill de la selva amazònica i que ha guanyat en la categoria de Projecte de Llarga Durada.
La desforestació, la mineria, la construcció d'infraestructures i l'explotació dels recursos naturals s'han accelerat en els darrers anys, especialment arran de les polítiques mediambientals regressives del president Jair Bolsonaro.
Des del 2019, la devastació de l'Amazònia brasilera s'ha accelerat al ritme més ràpid de la darrera dècada. I això no només afecta l'ecosistema i la biodiversitat amazònics, sinó que també té impactes socials.
Una de les comunitats més afectades, la indígena, formada per més de 350 grups diferents, es veu obligada a conviure amb la degradació del seu entorn i de la seva manera de viure.
Premi al Format Obert per a una reflexió del coneixement ancestral
El vídeo guanyador en la categoria del Format Obert, "La sang és una llavor", d'Isidora Romero, qüestiona la desaparició de les llavors, la migració forçosa, la colonització i la subsegüent pèrdua del coneixement ancestral.
A través d'un viatge a la seva població ancestral, Une, Cundinamarca, Colòmbia, l'autora analitza els records oblidats de la terra i dels cultius. Aprèn sobre el seu avi i la seva besàvia, els "guardians de les llavors", que cultivaven diferents varietats de patates, la majoria extingides.
Està format per una combinació de fotografies digitals i analògiques, algunes de les quals formen part de pel·lícules de 35 mm caducades, sobre les quals més tard va dibuixar-hi el pare d'Isidora Romero. Aquestes "capes narratives" són la clau que han captivat el jurat del World Press Photo.
Podeu consultar la resta de premiats d'altres categories a la pàgina web de World Press Photo, i en aquesta publicació d'Instagram del 324.cat podeu veure la nostra selecció de les millors imatges premiades:
