El Congrés adaptarà al valencià textos que ja es tradueixen al català
El butlletí oficial del Congrés publicarà a partir d'ara també en valencià els textos de les iniciatives legislatives que hagin estat aprovades definitivament per la cambra.
D'aquesta manera, els textos seran traduïts al català --com ja s'estava fent-- però també s'adaptaran a una versió en valencià, una dualitat molts cops criticada des del punt de vista de la defensa de la unitat de la llengua.
La mesura queda recollida en un conveni que han signat aquest dimecres la presidenta de la cambra, Francina Armengol, i la de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, a la sala de juntes del monestir de Sant Miquel dels Reis, on hi ha la seu de la institució normativa del valencià.
L'acord preveu que l'Acadèmia s'encarregarà d'elaborar la "versió normalitzada en valencià" dels textos, de manera que, tal com defensen, "es visibilitze la dualitat onomàstica de la llengua pròpia i oficial compartida". "L'AVL sempre ha defensat la singularitat del valencià en l'àmbit de la llengua compartida", ha assegurat Cantó.
El conveni serà vigent com a mínim fins al 31 de desembre del 2027, i va lligat a una aportació anual de 25.000 euros a la institució valenciana.
La presidenta de l'Acadèmia ha celebrat la notícia i ha lloat la "sensibilitat" d'Armengol "respecte a les llengües oficials diferents del castellà", així com el seu compromís "per fer possible la presència de la diversitat lingüística de l'Estat" al Congrés, on des d'aquesta legislatura es permet parlar en totes les llengües oficials.
En aquest sentit, Armengol ha defensat que "la llengua juga un paper fonamental en l'acostament als ciutadans", i ha explicat que el fet de sentir "totes les llengües de l'Estat a la cambra" ja es viu "amb total normalitat", després d'haver rebut "moltes crítiques" quan es va prendre la mesura.
El conveni també preveu que es treballarà per la "formació, coneixement i difusió del valencià, especialment en l'àmbit del llenguatge jurídic".
Una acadèmia en el punt de mira
La notícia del conveni entre l'AVL i el Congrés arriba el mateix dia que el nou president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, ha anunciat la composició del nou executiu en què ell mateix es quedarà la cartera de Política Lingüística. "Des d'ací reforçarem l'ús i la promoció del valencià", ha dit.
El seu predecessor a la presidència, Carlos Mazón, va convertir la institució en moneda de canvi amb l'extrema dreta de Vox i va ser el responsable de reduir a la meitat el pressupost de l'Acadèmia, que s'encarrega de normativitzar, normalitzar i impulsar el valencià.
De fet, en el seu últim debat de política general, Mazón va arribar a proposar que la institució passés a dir-se Acadèmia de la Llengua Valenciana, per donar ales a la diferenciació entre català i valencià a través d'una institució reconeguda formalment des del 2006 a l'Estatut del País Valencià.
En aquest context, el govern espanyol ha sortit els últims mesos al rescat --també econòmic-- de l'Acadèmia. Fa tot just dos mesos, la ministra Diana Morant, que aspira a presidir la Generalitat Valenciana, va anunciar una aportació directa de 198.000 euros, que a partir de l'any vinent arribarà als 330.000 euros anuals.
