El Congrés aprovarà avui dues lleis clau d'Igualtat: la llei de l'avortament i la llei trans
La llei trans i la llei de l'avortament rebran aquest dijous el vistiplau del Congrés. Les dues lleis, impulsades pel ministeri d'Igualtat, culminaran d'aquesta manera la tramitació parlamentària.
Els socis del govern espanyol, PSOE i Unides Podem, votaran conjuntament totes dues normatives, enmig de la discrepància sobre la reforma de la llei del "només sí és sí".
De tota manera, pot ser que hi hagi alguna excepció, com la de la diputada Carmen Calvo, que ja va trencar la disciplina de vot i va abstenir-se en la votació de la llei trans el mes de desembre passat.
El blindatge de l'avortament
La reforma de la llei orgànica a través de la qual es modifica la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs arriba al Congrés després que el ple del Senat hi donés llum verda la setmana passada.
Amb aquesta reforma, les menors de 16 i 17 anys tornen a tenir el dret a avortar sense consentiment patern. A més, blinda l'accés a l'avortament davant de protocols com el que ha impulsat Vox a Castella i Lleó.
La reforma de la llei de l'avortament va tirar endavant al Senat amb els vots de PSOE, Unides Podem, Esquerra, Junts, PNB, Més Madrid i Més per Mallorca; el vot en contra de PP, Vox, Ciutadans i UPN; i l'abstenció de Geroa Bai, Compromís, Terol Existeix i PRC.
Feijóo diu que l'avortament "no és un dret fonamental"
Hores abans de l'aprovació de la reforma de la llei de l'avortament, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha reconegut el dret de les dones a avortar, però ha matisat que l'avortament
Si vostè em pregunta si l'avortament és un dret fonamental, jo li dic que a la Convenció de Drets Humans no hi està recollit. Per tant, l'avortament és, exclusivament, el dret que té una dona d'acord amb la llei del seu país. Fora d'aquesta llei, l'avortament no pot produir-se
L'ala més conservadora del PP i l'Església catòlica feia dies que pressionaven Feijóo perquè fes marxa enrere en el suport a la llei de terminis que va aprovar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i que fa pocs dies va avalar el Tribunal Constitucional.
La polèmica generada per les declaracions del líder del PP s'explica en aquesta crònica del "Telenotícies vespre":
De fet, fa dies, el bisbe d'Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla, va acusar Feijóo de "traïdor" per haver donat suport a la llei de l'avortament del govern Zapatero.
Canvi de sexe sense informe mèdic
Aquest dijous, el Congrés també aprovarà la llei trans i pels drets de les persones LGTBI, que permet dur a terme un canvi de sexe al Registre Civil sense que calgui que la persona disposi, com s'exigeix actualment, d'un informe mèdic o psicològic clínic que acrediti "disfòria de gènere".
N'hi haurà prou amb què sol·liciti el canvi per escrit, sense necessitat de presentar proves ni testimonis, i que es ratifiqui en un termini de tres mesos.
Aquesta mesura s'aplicarà també als menors a partir dels 16 anys.
En el cas dels que tenen entre 14 i 16 anys, hauran d'estar acompanyat pels pares per dur a terme aquest procés. Si no compten amb el consentiment paternal, es nomenarà un defensor judicial per resoldre el conflicte.
De 12 a 14 anys també es podrà modificar el gènere, sempre que el menor tingui l'autorització d'un jutge, que n'examinarà la maduresa.
Els menors de 12 anys no podran canviar de sexe, però sí de nom per ajustar-lo al gènere amb què s'identifiquen.
La norma també inclou altres mesures relacionades amb el col·lectiu LGTBIQ+, com l'accés a la reproducció assistida o la filiació dels fills de parelles lesbianes sense que estiguin casades.
Diferències entre PSOE i Unides Podem
Malgrat l'acord final, la llei trans és un dels textos que més ha evidenciat les diferències a l'interior del govern. De fet, un cop aprovada al consell de ministres, el PSOE va presentar esmenes al text al Congrés, que finalment es van rebutjar.
L'abstenció de Carmen Calvo en la votació al Congrés ha estat el màxim exponent d'aquestes diferències entre les dues formacions.
En un principi es pretenia aprovar definitivament la llei al Senat, però unes correccions tècniques van obligar a retornar-la a la cambra baixa.
