El govern espanyol canvia d'estratègia per aprovar les pensions i les treu del megadecret social
El Consell de Ministres ha aprovat separar en dos decrets la pujada de les pensions i la resta de mesures socials per assegurar-se'n l'aprovació al Congrés. Amb la divisió i la diferenciació entre petits propietaris i grans tenidors pel que fa al desnonament de llogaters vulnerables -inclòs al decret de mesures socials-, La Moncloa vol guanyar temps per negociar amb Junts, el PNB i Podem.
És la fórmula que l'executiu de Pedro Sánchez ha utilitzat per salvar les mesures del macrodecret que la cambra baixa va tombar la setmana passada, amb els vots contraris del PP, Vox i Junts. Malgrat la nova estratègia del govern, Junts ja ha dit que votarà en contra del decret antidesnonament per a persones vulnerables.
En finalitzar el Consell de Ministres, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha detallat les principals mesures que recullen els dos decrets.
Revalorització de les pensions
Elma Saiz ha destacat que l'"aprovació del reial decret permet la revalorització de 13 milions de pensions i prestacions del sistema públic".
Segons ha detallat Saiz, la pujada amb caràcter general del 2,7% durant el 2026, uns 50 euros més al mes de mitjana, "permetrà blindar el poder adquisitiu dels pensionistes".
També ha destacat que les pensions mínimes s'incrementen més del 7%, i les pensions no contributives i l'ingrés mínim vital, un 11,4%, una pujada que pot significar fins a 130 euros cada mes per a les persones que no arriben a la pensió mínima.
La norma també inclou la congelació el 2026 de les cotitzacions dels autònoms, però ja no preveu la pròrroga del salari mínim interprofessional (SMI), atès que l'executiu de Sánchez té previst aprovar ben aviat el decret que fixarà la pujada del 3,1% --acordada amb els sindicats per a aquest exercici--, fins als 1.221 euros bruts mensuals.
Mesures en matèria d'habitatge
Pel que fa a "l'escut social", com el govern anomena el decret amb la resta de mesures socials, en matèria d'habitatge destaca l'ampliació fins a finals d'any de la prohibició de desnonar famílies vulnerables sense alternativa d'habitatge per la manca de pagament.
Segons el govern espanyol, la mesura busca "blindar els llogaters vulnerables perquè els fons voltor i els grans tenidors no els puguin desnonar". Tal com ha manifestat l'executiu de Pedro Sánchez:
Es manté l'escut que protegeix les persones llogateres sense alternativa habitacional que, per causes sobrevingudes, no poden afrontar el pagament del lloguer.
En aquest sentit, i tal com havien defensat Junts i el PNB, el govern espanyol ha inclòs en el decret que els propietaris amb un o dos habitatges de lloguer quedin exempts d'assumir la càrrega d'oferir una alternativa habitacional d'emergència a persones en situació de vulnerabilitat i que correspongui als serveis socials fer-ho.
Elma Saiz ha detallat que, en el cas de propietaris amb tres o més habitatges en propietat, s'estudiarà la situació del propietari i no s'executarà el desnonament quan existeixi un contracte previ i el propietari no sigui vulnerable.
El bo social energètic i mesures tributàries
Més enllà de l'habitatge, Elma Saiz també ha assenyalat que "s'amplien a tot el 2026 els descomptes del bo social energètic per garantir el subministrament d'aigua, gas natural i electricitat per a consumidors vulnerables".
La portaveu del govern espanyol també ha indicat que s'han aprovat "incentius i beneficis fiscals per als afectats per la dana" del 2024 al País Valencià i per a les persones afectades pels "incendis forestals de l'estiu passat".
Saiz també ha anunciat incentius fiscals a vehicles elèctrics, infraestructures de recàrrega i inversions que utilitzin energies renovables. També es modifica la llei de l'IRPF amb deduccions per obres de millora de l'eficiència energètica d'habitatges.
