El consum de cànnabis entre adolescents cau més d'un 40% en dues dècades
La Samara va començar a fumar porros amb 13 anys i no ha parat fins ara, gairebé tres dècades després. Coincidint amb la mort de la seva mare, va decidir iniciar un tractament de desintoxicació de cànnabis. Va estar ingressada quinze dies a l'Hospital de Sant Pau.
Vaig fer aquest pas per la meva mare. Ella no volia que fumés i m'ho va demanar abans de marxar. Estic molt orgullosa d'haver-ho fet i, de moment, no he recaigut.
Va arribar a fumar entre 20 i 25 porros al dia, i cada cop estava més tancada en si mateixa.
Ho notava amb el caràcter, estava sempre emprenyada. No sortia, tenia molta ansietat, moltes taquicàrdies, pensaments molt negatius... Vaig dir que fins aquí havíem arribat, que no podia continuar així.
De manera periòdica, la Samara té visita amb el psicòleg clínic Xavier Roca, de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital de Sant Pau. Ella li explica que té malsons i una mica d'ansietat amb el menjar, però que ho porta bé.
Cànnabis "molt més potent"
Roca adverteix que cada vegada més gent demana ajuda per problemes relacionats amb el cànnabis, sigui haixix o marihuana.
En els últims anys hem notat un augment dels tractaments. Hem de tenir en compte que la gent que es dedica al cànnabis fa cada vegada plantes més potents. Com més potència, més addicció, i més probabilitat que pugui causar problemes de salut mental. Ansietat, depressió, brot psicòtic... No té per què passar, però pot passar.
Joan Ramon Villalbí, delegat del govern espanyol per al Pla Nacional sobre Drogues (PNSD), assegura que "el cànnabis, ara, és tres o quatre vegades més potent que anys enrere".
L'explicació és que el contingut de THC, la principal molècula psicoactiva del cànnabis, s'ha anat incrementant després d'un procés de selecció genètica.
Aquest juliol, el PNSD ha publicat el seu últim informe monogràfic sobre el cànnabis, la droga il·legal més consumida al món occidental i la segona que porta més gent a tractament, per darrere de la cocaïna.
Menys consum entre els adolescents
Villalbí assegura que el consum de cànnabis en la població general està estabilitzat, però que en el cas dels joves d'entre 14 i 18 anys ha caigut de manera notable en dues dècades.
En adolescents, el pic del consum de cànnabis a casa nostra es va donar fa 20 anys, el 2004. Des d'aleshores, ha anat baixant. Amb alguns petits alts i baixos, però ha anat baixant. I és una baixada important.
L'indicador que es pren com a referència és si s'ha consumit cànnabis durant l'últim mes. A Catalunya, fa 20 anys, el 30% dels adolescents contestaven que sí. I ara aquesta xifra ha baixat fins al 17%.
L'informe es basa, entre d'altres, en l'enquesta Estudes, sobre l'ús de drogues en ensenyaments secundaris a Espanya, que es fa a milers d'adolescents.
Segons Luisa Conejos, subdirectora general d'Addicions, VIH, ITS i HV del Departament de Salut, "a Catalunya estem parlant d'una caiguda del 44%", que es produeix a causa de diversos factors.
D'una banda, estem veient que està pujant la percepció del risc entre adolescents en relació amb el cànnabis. Hem passat d'un 40% o 50% a un 80%. En bona part, perquè s'ha treballat molt la prevenció, a tots els nivells.
D'altra banda, però, en alguns casos les addiccions dels adolescents van en altres direccions.
Estem veient que hi ha una pujada de tot el que són addiccions comportamentals, com pot ser l'ús de pantalles, de jocs...
La "banalització" del consum
En qualsevol cas, el consum de cànnabis, tant en la població jove com en l'adulta, està per sobre de la mitjana europea. Villalbí reconeix que "hi ha una part de la població que en certa manera trivialitza i banalitza el consum de cànnabis". En la mateixa línia es pronuncia Xavier Roca, molt crític amb els missatges que arriben a la societat.
Les fires de cànnabis, les botigues, la legalització en determinats països, aquesta idea que no passa res... Tot això no ajuda.
No són l'únic problema. Hi ha un altre tema que preocupa molt en els últims anys. Perquè s'ha disparat l'entrada de cannabinoides sintètics, molècules generades al laboratori, amb principi psicoactiu, que es poden introduir en determinats productes.
