El coronavirus continua posant-nos davant del mirall com a societat

Primer matí d'una temporada incerta. De les més inquietants dels últims anys, perquè aquest cop les incerteses no són només polítiques, sinó també socials i econòmiques.
 
La sensació que tot i tots pengem d'un fil a molts ens va quedar prou clara a la primavera, amb la primera i duríssima onada del coronavirus. I ara torna, en forma d'onada, de rebrot o de remor… cadascú ho sabrà.  
 
Un context difícil que fa més necessari que mai el compromís dels serveis públics. Com el que té aquesta casa i, en especial, aquesta meravella de programa que és "El matí de Catalunya Ràdio", des d'on, si voleu, us farem companyia cada dia des de les 6 del matí fins a la una del migdia. 
 
El coronavirus continua posant-nos davant del mirall com a societat. I la imatge que ens retorna es desagradable i fa mal, en molts punts. Cal tenir ull crític, escoltar, preguntar i repreguntar. Ser a prop de la gent, exigir responsabilitats als qui en tenen... i donar veu a tothom. Escoltar tothom. Encara que no sempre agradi el que sentim. 
 
La ràdio pública es deu a la gent. Pertany als oients. Tenim el deure de no fallar-los, treballem per a cadascun de vosaltres, que ara sou al cotxe anant a la feina, esmorzant a casa o encara dins del llit. Sou vosaltres, el motiu de ser d'aquesta casa. L'únic que importa. La nostra missió: ser a prop vostre, fer-vos companyia, escoltar les vostres inquietuds, buscar-hi respostes.
 
Per tot això, és un honor parlar des d'aquest micròfon i seure en aquesta cadira... per moltes punxes que tingui. Ho saben bé els que s'hi han assegut abans. Avui potser molts de vosaltres trobeu a faltar la Mònica Terribas saludant-vos des d'aquest micròfon: ha deixat el llistó ben amunt. Ha obert el camí, amb pas ferm, per a més d'una generació de periodistes i, com tots els grans, té el reconeixement indiscutible, i el respecte de la professió i de l'audiència. 
 
I això és el que farem a partir d'avui, a grans trets: informar, analitzar, ser-hi. Buscar estímuls nous… per afrontar la vida amb inquietud i amb un somriure. Si ho voleu, vibrarem, ens indignarem, celebrarem, riurem i ens emocionarem plegats.