El CRAM triplica el nombre de rescats d'animals marins al litoral català en un any
El Centre de Recuperació d'Animals Marins (Fundació CRAM) ha triplicat el nombre de rescats i cures a animals a la costa catalana durant el 2025. Si el 2024 es van atendre 105 casos, el 2025 s'ha tancat amb gairebé 300 intervencions.
Concretament, s'han atès 276 animals, dels quals 165 són tortugues marines, 35 són cetacis i 76 són elasmobranquis. Aquest últim grup, format per mantes i rajades, és el que més ha sorprès els especialistes, ja que suposa una xifra rècord.
Un nombre inusual de mantes i rajade
11 d'aquests 76 elasmobranquis són d'una espècie protegida, la Mobula mobular, que fins ara no havia arribat mai al litoral català.
Davant aquest increment inusual d'albiraments i encallaments a la costa d'aquest tipus d'animals, la Fundació CRAM ha creat un grup de treball format per especialistes de diferents administracions i centres de recuperació de la zona mediterrània. De fet, el fenomen també s'ha detectat a la Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i les Illes Balears.
Sílvia Giralt, oceanògrafa del CRAM i membre de l'equip que estudia el fenomen, ha explicat a 3CatInfo que aquests animals "no són estables a la zona, sinó que es mouen per tot el mar Mediterrani".
Giralt explica que es guien per la recerca de "booms de plàncton", però que si bé és cert que les altes temperatures del mar han produït "un gran augment d'aliment" al litoral mediterrani espanyol, aquest mateix fenomen es dona també a altres punts del Mediterrani.
El grup se centra a estudiar "per què aquest patró migratori ha canviat", afirma. De moment s'han establert pautes comunes per fer anàlisis patològiques i ambientals per mirar d'esbrinar quins factors poden estar influint en l'encallament de rajades a les platges.
Xifra rècord de tortugues rescatades
El gruix de recuperacions del CRAM, però, es fan a tortugues. El 2025, dels 165 exemplars rescatats, es van atendre 98 exemplars vius, la xifra més alta mai registrada, fins i tot per sobre de les 90 ateses el 2021.
Sílvia Giralt explica que també han detectat canvis d'hàbits en aquests animals. "L'augment de temperatures està fent que el seu període reproductiu canviï", afirma.
Abans les tortugues estaven al Mediterrani més oriental i estan buscant noves zones de nidificació.
En la majoria de casos el rescat és el resultat d'alguna interacció amb estris o l'activitat pesquera. Per això la col·laboració amb el sector pesquer és essencial, ja que són els primers a detectar les captures accidentals i activar el protocol de rescat.
El 34% dels exemplars patien embòlia gasosa, una patologia molt relacionada amb la captura accidental per arrossegament. També s'han donat 10 casos d'entortolligament amb xarxes a la deriva.
De les 98 tortugues rescatades, 62 ja han pogut ser reintroduïdes amb èxit al medi natural, i una vintena continuen al Centre de Recuperació a l'espera de ser alliberades.
També s'han recollit 67 tortugues encallades mortes a diversos punts del litoral català.
Els cetacis, l'espècie amb pitjor pronòstic
Una trentena dels animals atesos durant el 2025 han estat cetacis. A diferència de les tortugues, a aquest grup se'ls atén directament a la platja.
Dels 35 exemplars detectats, només vuit van arribar vius a la platja. En aquests casos el pronòstic és complicat, perquè acostumen a ser animals desorientats i que fa dies que no s'alimenten. En tots els casos, van acabar morint.
En cas de trobar un animal marí viu a la platja, la Fundació CRAM aconsella no tocar-lo i trucar el 112.
