El degà de la radiodifusió a Catalunya, Teodor Garriga, mor als 99 anys
Teodor Garriga i Osca, un dels grans noms de la ràdio en català, va ser alhora protagonista i narrador dels anys convulsos de la primera meitat del segle XX a Catalunya.
Nascut a Barcelona, a l'antiga vila de Gràcia, el 9 de juny del 1909, de formació bàsicament autodidacta, va començar la carrera al Teatre de l'Orfeó Gracienc i a l'Associació Obrera de Teatre impulsada pel mestre Pau Casals. Aviat va passar del teatre a la ràdio, i va estar vinculat des de començament dels anys 30 a Ràdio Associació de Catalunya.
Al final de la Guerra Civil espanyola es va exiliar a França i, després de passar pel camp de concentració d'Argelers, es va instal·lar a Perpinyà i va col·laborar amb la Resistència francesa contra el Tercer Reich. Una de les anècdotes d'aquells anys que Garriga recordava sovint és com manipulava, amb les tècniques del moment, els discursos que Queipo de Llano feia des de Sevilla durant la Guerra Civil, cosa que va comportar que el general digués, textualment, que el penjaria pels collons quan entrés a Barcelona. Una altra, com quan durant l'exili va recollir a casa seva de Tolosa un pistoler de la FAI que durant la guerra l'havia anat a buscar a casa per matar-lo.
Una vida intensa que no es va aturar en tornar a Catalunya, el 1963: president d'honor de Ràdio Associació de Catalunya des del 1983, soci d'honor del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1984, i la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de Barcelona el 2001.
