El detall del projecte de pressupost: despesa social, esforç inversor i creixement de l'Agència Tributària
La despesa de la Generalitat, segons el projecte de pressupost que el govern ha presentat al Parlament, ha de créixer aquest 2026 un 22,8% respecte al 2023. És 9.126 milions d'euros més alt que el de fa tres anys; arriba als 49.162 milions. S'ha fet aquest càlcul perquè ni el 2024 ni el 2025 es van poder aprovar pressupostos i es va haver de funcionar amb pressupostos prorrogats i suplements de crèdit. Així, si es té en compte la despesa real d'aquests anys, l'increment respecte al 2025 seria del 10%.
Per a la consellera d'Economia, Alícia Romero, es tracta d'"uns pressupostos ambiciosos" que volen tirar endavant polítiques públiques per "generar prosperitat". I ha volgut destacar que el 74% dels fons es destinaran a l'estat del benestar.
Prioritzar la despesa social
El govern subratlla el creixement dels diners destinats a Territori, Habitatge i Transició Ecològica, amb 1.900 milions per a polítiques d'habitatge, com s'ha pactat amb els Comuns. Es tracta d'ajuts per al lloguer, la construcció i els préstecs públics.
I, pel que fa a les grans partides del pressupost, la prevista en Sanitat és un 21,3% més gran que el 2023. Són 2.438 milions d'euros més. I també és un 24,5% més alta la d'Educació, amb un augment de 1.642 milions.
Però, en el cas de Salut, per sistema cada any s'acaba gastant més del que s'ha previst, i s'ha anat generant una bossa d'uns 2.000 milions que s'arrossega d'un any a l'altre.
Romero explica que des del 2020 "ha crescut un 50% la despesa corrent, capítol 1 i 2, sobretot Sanitat, que l'any 2019 estava per sota dels 10.000 milions i avui està per sobre dels 16.000".
També és important, en xifres absolutes, l'augment de la despesa en Drets Socials i Inclusió i en el Departament d'Interior i Seguretat Pública, amb 6.000 noves places previstes en els cossos de seguretat i emergències. I, a més, hi ha entre les prioritats el suport a les polítiques actives d'ocupació, les universitats públiques i l'ensenyament del català a adults, els ens locals o la modernització i millora dels regadius.
A part, es destinaran més fons a l'Agència Tributària de Catalunya, on s'augmentarà la plantilla en 200 places aquest any i es reforçarà temporalment durant la campanya de l'IRPF. Es tractaria d'un pas en el camí pactat amb ERC per desplegar l'Agència i poder gestionar completament, en el futur, aquest impost des de Catalunya.
Accelerar les inversions
També es posa l'èmfasi en l'increment del 45% de les inversions que farà la Generalitat en el sector públic, que seran de 4.146 milions d'euros. Entre les principals partides hi haurà la construcció d'habitatge protegit, l'ampliació i millora d'hospitals o els treballs que es faran en centres educatius.
I, en infraestructures, es destaquen les destinades a perllongar la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat, la nova carretera entre Vic i Olot, l'estació d'autobusos de Lleida o el tramvia entre Cambrils i Vila-seca.
Més ingressos a l'espera d'un nou model de finançament
Respecte als ingressos, el govern preveu augmentar-los un 27% en relació al 2023, perquè se situïn en els 48.231 milions. Uns ingressos que haurien de venir, sobretot, de l'aplicació de l'actual model de finançament --32.894 milions, un 30,3% més que el 2023-- i de l'increment en un percentatge similar de la recaptació dels impostos propis i cedits.
Amb tot, les despeses financeres de la Generalitat també es doblarien, fins als 1.600 M€. El govern no compta, de moment, que l'Estat condoni els préstecs que rep a través del FLA, el Fons de Liquiditat Autonòmica, perquè encara ho ha d'aprovar el Congrés.
