El fiscal general nega la filtració del correu i acusa d'"actitud deslleial" la parella d'Ayuso

Imatge inèdita al Tribunal Suprem. Per primer cop, un fiscal general de l'Estat ha declarat com a acusat en un judici. Álvaro García Ortiz ho ha fet aquest dimecres, acusat de revelació de secrets per la filtració d'un correu de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, en què admetria frau fiscal.

Per primer cop en tot el judici, el fiscal general s'ha tret la toga que ha portat en la resta de sessions i ha pres la paraula. García Ortiz ha començat a declarar a partir de les quatre de la tarda i ha reiterat que no va filtrar el correu.

"Ha fet arribar el correu del 2 de febrer de 2024?", li ha preguntat la fiscal María Ángeles Sánchez Conde, una afirmació que García Ortiz ha negat, com ha fet des que va esclatar el cas. Quan la fiscal li ha insistit si es ratificava en aquesta negació, el fiscal general ha respost que sí.

Al final de la declaració, que ha durat una hora i mitja, el fiscal general ha insistit en aquesta idea i ha acabat amb una frase que, segons ha explicat, li ha dit una persona abans d'entrar a la sala del Suprem: 

La veritat no es filtra, la veritat es defensa i això és el resum del que ha passat aquí.

"Actuació deslleial" de la defensa de González Amador

En començar, el fiscal general ha anunciat que només respondrà les preguntes de la defensa --que exerceix l'Advocacia de l'Estat--, dels dos fiscals i les que vulgui fer el tribunal, però no les de les acusacions.

Ha justificat la decisió de no respondre a les acusacions perquè considera que hi ha hagut "una actuació deslleial, no amb l'acusat, per descomptat, sinó amb el tribunal", especialment per part de la defensa de la parella d'Ayuso.

Una deslleialtat que ell ha relacionat tant amb la interposició de la querella com amb l'enviament d'un dels correus al cap de gabinet de la presidenta madrilenya.

Tres omissions "allunyades de la bona fe"

El fiscal general s'ha queixat que la querella no recollia que el correu clau de la presumpta filtració el va enviar la defensa de González Amador no només a la Fiscalia de Delictes Econòmics, sinó també a un advocat de l'Estat. En cas d'haver-ho inclòs, ha dit que les investigacions potser no s'haurien dirigit només contra la Fiscalia i específicament cap a ell.

També ha lamentat que la querella no deia que "qui primer revela el mail en forma i contingut d'un fiscal", en referència al correu del 12 de març de 2024 en què el fiscal obria la porta a un pacte, "és el propi perjudicat", Alberto González Amador. García Ortiz ho ha dit en referència al fet que la parella de Díaz Ayuso va entregar el correu al cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Miguel Ángel Rodríguez, perquè en fes "un ús polític".

Per últim, també ha retret a la defensa de González Amador que la querella no digués que va parlar amb el periodista del diari El Mundo que el 13 de març va publicar la notícia que va desencadenar els fets pels quals se'l jutja.

Totes aquestes omissions, segons el fiscal general, "semblen allunyades de la bona fe processal i del respecte que tots hem de tenir cap al procés".

Una "calúmnia" de Miguel Ángel Rodríguez

En la declaració, el fiscal general ha qualificat de "calúmnia" i "insídia" els missatges que Miguel Ángel Rodríguez va enviar a diversos periodistes "contra la Fiscalia espanyola" respecte a la investigació a la parella de Díaz Ayuso.

García Ortiz ha explicat que el 13 de març a les 20.50 va trucar-li la fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, al telèfon personal per manifestar-li "una inquietud important" perquè Rodríguez estava enviant whatsapps en què deia que la Fiscalia havia ofert un pacte a la parella d'Ayuso i que l'havia retirat "per ordres de dalt".

"Tot tèrbol", concloïa el cap de gabinet de la presidenta madrilenya.

En la sessió d'aquest dimecres, García Ortiz ha dit que, amb aquesta trucada -la primera des que ell era fiscal general- Lastra "està donant credibilitat al fet que aquesta bola és important, i per això em truca".

Minuts més tard, El Mundo publica que la Fiscalia ofereix un acord de conformitat a González Amador. És quan el fiscal general es va assabentar que Miguel Ángel Rodríguez havia enviat a dos xats on hi ha un centenar de periodistes una transcripció del correu del fiscal del 12 de març.

"Això ens alerta encara més", ha declarat el fiscal, que ha titllat l'actuació del cap de gabinet d'Ayuso de "calúmnia" i "insídia":

Ningú ha retirat o ordenat res, no hi ha ordres de cap tipus perquè es faci així. És una calúmnia contra els superiors del cas.

Dades tractades "amb exquisidesa"

Preguntat sobre si tenia algun interès a perjudicar González Amador, ho ha negat i ha dit que la nota de premsa "només descriu l'acció de la Fiscalia".

García Ortiz ha insistit que, en tots els missatges que hi ha a la causa, no hi trobaran "ni una mica de qüestió que pugui ser malinterpretada" contra la parella de Díaz Ayuso:

Les dades de González Amador es van tractar amb exquisidesa. 

Nega la versió de la fiscal Lastra

Álvaro García Ortiz també ha negat que la fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, li preguntés si havia filtrat els correus de la defensa de González Amador el 14 de març al matí.

"Jo no vaig sentir aquestes paraules", ha afirmat el fiscal general quan li han recordat que Lastra va assegurar que li havia preguntat "Álvaro, has filtrat els correus?", a la qual cosa ell hauria respost "Això ara no importa".

"Tampoc és que hi hagués una relació de confiança amb la senyora Lastra com per poder dirigir-se a mi en aquests termes", ha apuntat García Ortiz. Ha assegurat que, en aquella conversa per telèfon, es va limitar a traslladar-li que no s'estaven fent els passos per publicar la nota informativa que ell demanava.

Segons el fiscal general, Lastra considerava que farien "el ridícul" si feien una nota informant de coses que ja s'havien publicat en mitjans de comunicació. En aquest sentit, el fiscal general ha descrit el to de la fiscal Lastra com "acritud" i "desafecció" cap a l'equip directiu de la Fiscalia General de l'Estat. 

El plat fort del judici

La declaració de García Ortiz ha estat el plat fort d'un judici que va començar el 3 de novembre. Des d'aleshores, per la sala del Suprem hi han passat diversos testimonis. Un dels primers va ser González Amador, que va acusar García Ortiz d'intentar "matar-lo públicament" amb la filtració del correu.

El mateix dia, el cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Miguel Ángel Rodríguez, va insistir en el relat que ja va fer en la fase d'instrucció, admetent que havia filtrat un correu, però remarcant que va ser la Fiscalia qui va oferir un pacte a la parella de Díaz Ayuso.

L'endemà, els periodistes que van publicar detalls de la situació tributària de González Amador es van acollir al dret de no revelar les fonts, però van assegurar que no era el fiscal general. Aquest dimarts, dos periodistes més també van negar que García Ortiz fos la font de la filtració. 

Les dues versions

Acabada la declaració de García Ortiz, el judici al fiscal general arriba aquest dijous a l'última jornada. Pel judici hi ha passat una quarantena de testimonis i han quedat dibuixades dues versions molt diferenciades sobre qui va filtrar el correu en què l'advocat de González Amador reconeixia un delicte de frau fiscal del seu client i demanava un acord amb Hisenda.

D'una banda, entre els qui han assenyalat el fiscal general com a origen de la filtració hi ha el mateix González Amador, que és acusació particular en el judici. També el cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Miguel Ángel Rodríguez.

Els agents de l'UCO que han declarat aquest dimecres també han assenyalat que el cap del ministeri públic va tenir "una participació preeminent" en la filtració.

En aquest bàndol també hi ha la fiscal superior de la Comunitat de Madrid, Almudena Lastra, que en la declaració que va fer al Suprem també va assenyalar García Ortiz com a origen de la filtració.

En canvi, entre els que han fet costat al fiscal general hi ha el fiscal de delictes econòmics, Julián Salto; i la fiscal provincial de Madrid, Pilar Rodríguez.

També han declarat a favor de García Ortiz els periodistes que van informar sobre el correu de l'advocat de González Amador. José Precedo (elDiario.es), Alfonso Pérez Molina (La Sexta) o Miguel Ángel Campos (Cadena SER) van dir que van tenir accés al mail abans que el tingués el fiscal general.

Els agents de l'UCO mantenen la versió

Abans de la declaració del fiscal general, al matí han declarat els agents de l'UCO que ja havien atribuït al fiscal general una "participació preeminent" en la filtració. Al Suprem, han mantingut la versió i han assenyalat García Ortiz com a autor de la filtració.

Un dels agents l'ha assenyalat com a responsable de passar la informació a un periodista de la Cadena SER, un fet que el mateix periodista va negar quan va testificar en el judici.

Altres policies han acreditat que el fiscal va esborrar tots els whatsapps del telèfon. El dia és clau: el 16 d'octubre, el dia que el Suprem va obrir causa contra ell: "el missatge més antic s'observa del 16 d'octubre a les 15.04 i s'observa una acció prèvia, entre les 15.01 i les 15.03, compatible amb la supressió d'informació", ha dit.

Els agents han explicat que sospiten que García Ortiz amagava informació, però que només en tenen "indicis racionals" perquè ho va esborrar tot. A més, pocs dies després, el 23 d'octubre, el fiscal general va canviar de terminal.

Sobre aquesta qüestió, García Ortiz ha negat que esborrant les dades intentés ocultar res i ha defensat que és una cosa que fa habitualment i que és "preceptiu" pel volum d'informació sobre tercers que té al mòbil. Una informació que, si li robessin, podria posar "en perill" diverses persones. 

García Ortiz sempre ha negat els fets

García Ortiz està acusat de filtrar un correu electrònic en què l'advocat de González Amador reconeixia en nom seu dos delictes contra Hisenda per tal de buscar un acord que el beneficiés.

En la declaració d'aquest dimecres, García Ortiz ha reiterat, un cop més, la seva innocència. És el que ha fet sempre que n'ha tingut l'oportunitat, també en la primera jornada del judici. Ho va fer davant del jutge instructor a finals de gener, a la comissió de justícia del Senat al febrer --"Si jo dimitís, faria una concessió als delinqüents", va dir-- o davant del rei. 

Va ser en l'acte d'obertura de l'any judicial, presidit per Felip VI, celebrat el setembre al mateix Suprem, on aquest dimecres declararà. "Si soc aquí com a fiscal general de l'Estat és perquè crec en la justícia", va afirmar García Ortiz fa dos mesos, quan ja estava processat. 

La seva presència --rebutjada per una part dels jutges i fiscals-- va monopolitzar l'acte, abans fins i tot que se celebrés. El PP va visualitzar el rebuig al fiscal general amb l'absència de Feijóo. Un rebuig, en tot cas, que han expressat des del primer dia que va ocupar el càrrec, l'agost del 2022.

L'amnistia ja va ser una pedra a la sabata

Álvaro García Ortiz va assumir el càrrec davant del rei, en un acte formal al palau de Marivent, a Mallorca. Era l'agost del 2022 i agafava el relleu de Dolores Delgado, ja qüestionada pel seu passat com a ministra de Justícia del govern de Pedro Sánchez. 

La insistència del PP per apartar-lo ha estat proporcional al suport que ha tingut sempre de Sánchez. "Creiem en la seva innocència", va declarar el president espanyol a finals de juliol, quan el Suprem el va deixar a un pas del judici.

En aquests tres anys llargs, més enllà de l'acusació que ara l'asseu al banc dels acusats, el fiscal general també ha estat criticat per l'amnistia. Poc després que entrés en vigor, els quatre fiscals del procés van desafiar-lo, negant-se a aplicar-la als encausats per malversació, com Carles Puigdemont. 

Com ara, les pressions no l'han fet moure, ni de discurs ni de cadira.

Si ho farà el Suprem o no, ho hauríem de saber abans de Nadal, quan s'espera la sentència del cas pel qual Álvaro García Ortiz s'enfronta a una pena de sis anys de presó i dotze anys d'inhabilitació. És la que demanen les acusacions, mentre que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en demanen l'absolució.