El diagnòstic del món empresarial sobre l'acord de finançament: millora, però "no suficient"
Les principals entitats econòmiques i empresarials de Catalunya consideren que la proposta del govern espanyol per reformar el sistema de finançament autonòmic suposa un pas endavant, però alerten que continua sent insuficient per garantir els nivells d'autogovern i suficiència financera que reclama el país. El teixit empresarial creu que el nou finançament és "un punt de partida", però "no suficient" en alguns aspectes.
En un comunicat conjunt, Foment del Treball, Pimec, Femcat, el Cercle d'Economia, les tretze Cambres de Comerç de Catalunya, Fira de Barcelona, Barcelona Global, el Col·legi d'Economistes i el RACC valoren positivament que s'hagin iniciat els tràmits parlamentaris per reformar un model que qualifiquen de "caducat". Alhora, insten els partits catalans a treballar conjuntament per consolidar els avenços.
Les entitats destaquen que el nou sistema redueix el desequilibri entre l'estat i les comunitats autònomes gràcies a una cessió més gran d'impostos, fet que millora la suficiència financera del conjunt dels territoris.
Tot i això, avisen que no es pot donar per garantida plenament la capacitat financera de la Generalitat i proposen introduir mecanismes de revisió al cap de cinc anys.
També valoren l'augment de la transparència i la reducció de la discrecionalitat en el repartiment de recursos, que permetria una millor previsibilitat dels ingressos. En canvi, critiquen que el nou model no incorpori el cost de la vida com a criteri d'ajust, un element que consideren clau per reflectir les diferències reals en la capacitat de prestar serveis públics.
Pel que fa al principi d'ordinalitat, apunten que la proposta sembla respectar-lo per a Catalunya el 2027, però reclamen garanties perquè es mantingui en el temps i també en termes de població real.
Les entitats calculen que la millora de 4.686 milions d'euros prevista per al 2027 ajudarà a reduir el dèficit fiscal català, però insisteixen en la necessitat de publicar regularment les balances fiscals.
Alhora, reclamen més inversió estatal en infraestructures, que qualifiquen de "crítica", i recorden que el dèficit acumulat en aquest àmbit supera els 42.500 milions d'euros en els últims 14 anys.
També lamenten que "moltes de les crítiques" que s'han fet es basin en el fet que el model sorgeix del pacte entre partits catalans i el govern central. "El que cal discutir és el contingut que es proposa, no la seva gènesi", apunten.
Reaccions polítiques
La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha celebrat el comunicat i ha destacat que la patronal Foment del Treball hagi "rectificat" i "ara s'incorpori al consens", després que aquesta inicialment mostrés el seu rebuig a la proposta.
Així mateix, ha defensat que és "molt rellevant" que les organitzacions empresarials demanin a totes les forces polítiques que treballin "de manera unida" perquè el nou sistema s'aprovi.
Junts interpreta que les exigències sobre el finançament de les organitzacions empresarials catalanes coincideixen amb el model de concert econòmic que el partit està reclamant.
Així ho ha defensat el diputat Antoni Castellà en una atenció als mitjans al Parlament aquest dijous. El diputat ha celebrat que les patronals reconeguin que aquest model és "insuficient" i ha assegurat que el concert econòmic que proposa Junts "blinda" les seves reivindicacions.
A banda, el diputat ha esperonat l'estat a dir "si està d'acord o no" a obrir un procés bilateral amb Catalunya pel concert.
