El discurs d'odi d'extrema dreta a la xarxa, una forma de violència contra les dones

Atacar les feministes i el col·lectiu LGTBIQ+ és l'eix comú del discurs d'odi a les xarxes que llancen els partits polítics d'extrema dreta. Un estudi conclou que cal considerar-ho com una forma de violència masclista.

L'estudi  ''Anti Gender Hate Speech in Populist Right Wing Social Media Communication" (GENHA) és una recerca finançada per la Unió Europea, i coordinada per la UAB, juntament amb quatre universitats europees. Ha identificat i analitzat durant dos anys els discursos d'odi antigènere a Twitter i Facebook per part dels partits d'extrema dreta amb representació parlamentària a Espanya, Itàlia, Hongria, Alemanya i Suècia.

Noelia Igareda, professora de filosofia del dret de la UAB i coordinadora de l'estudi, destaca que l'element comú als discursos de l'extrema dreta europea és l'atac a les feministes i als col·lectius LGTBIQ+.

''El discurs contra les dones en general, contra les idees de gènere, contra el feminisme, contra la comunitat LGTBI, és un patró comú, amb alguna diferència, però sempre molt present"

A Espanya, Vox i Hazte Oir centren els seus atacs en aquests col·lectius i els seus representants, qüestionen la violència masclista i difamen les altres opcions de gènere.

Ho fan d'una manera implícita, a través de burles i mems. Segons Igareda, és una estratègia molt pensada: "Saben que si el seu discurs d'odi fos explícit o realment violent, podria arribar no només a ser constitutiu de delicte i tenir repercussions legals, sinó, sobretot, es podrien arriscar que els tanquessin els comptes de Twitter i Facebook'.

'"Són grans mestres en la comunicació i en la utilització de les xarxes socials. Aquest llenguatge no és pas a l'atzar"

El missatge es farà viral i, tal com relata la investigadora, es reproduirà i es tornarà molt més violent i agressiu i explícit per part dels seus seguidors: "Ho fan a través de missatges curts, imatges i vídeos que són, al cap i a la fi, el llenguatge de la gent jove". Igareda constata que les estratègies de comunicació estan molt ben pensades i compartides entre els grups d'extrema dreta.

El projecte GENHA proposa polítiques per protegir els drets de les dones i altres col·lectius a les xarxes. Insten els estats a desenvolupar la Llei de Serveis Digitals de la UE i que s'apliquin les lleis antidiscriminatòries que ja existeixen al món digital.

'Internet i l'entorn digital no pot ser un espai sense llei, argumenta Noelia Igareda: "Hem de garantir certa ciutadania digital i certs drets digitals mitjançant instruments garantistes que, no sempre siguin només punitius o castigadors".