El Doctor Soler torna a TV3: "L'ascensor ha fet molt de mal a la humanitat"
El Doctor Soler, el científic que intentava fer més entenedores les relacions entre homes i dones, torna a TV3 amb un espai setmanal a "El club", que s'emetrà cada dimarts. Aquesta vegada té la missió de fer-nos reflexionar sobre l'ús de les tecnologies digitals i ajudar-nos a entendre'ns amb les màquines. "Psicopatologia digital amb el Doctor Soler" intentarà acostar-nos a les noves tecnologies al llarg de trenta episodis, que seran setmanals, en què es combinaran els experiments de laboratori amb els testimonis reals. D'entrada, el doctor ja avisa que hem de ser més pacients amb les màquines.
5 min
Doctor, passa de "L'apassionant món de la parella" a la "Psicopatologia digital". Què és més difícil, entendre's amb les persones o amb les màquines?
Amb tu mateix. És la cosa més difícil. De fet, quan t'entens bé amb la teva parella, et pots entendre amb qualsevol màquina. De vegades em sulfura veure que la gent s'enfada amb les màquines perquè no les entenen. Però és que les màquines tampoc entenen les persones. Les desavinences són mútues, per tant... Oi que les màquines són pacients amb nosaltres? Doncs nosaltres hem de ser pacients amb les màquines.
Que són pacients amb nosaltres, no sempre ho pensem...
Hauríem de ser-ho més sovint, amb la parella i amb les màquines, que han fet molt per a nosaltres. Crec que se les maltracta. M'entristeix veure gent colpejant les cabines de telèfon o les màquines de cafè, que això es pot entendre, encara, perquè el cafè que fan les màquines és horrible. Saps què passa? Que l'ascensor ha fet molt de mal a la humanitat. Estem acostumats al que en dic la síndrome de l'ascensor, és a dir, toques un botó i et puja de seguida. Les màquines no són així. I les persones tampoc.
En comptes de colpejar la tele, ara fem "reset" o donem ordres reiterades fins que es col·lapsa...
Això passa molt sovint amb l'ordinador, que li dónes quatre ordres, algunes de contradictòries. Hem de ser pacients... De fet les màquines, com les persones, no serveixen per a res.
Ara li volia preguntar per què serveixen, les noves tecnologies...
En el fons, per a res de definitiu. Ens ajudaran a viure 150 anys?, no. Ens ajudaran a ser més feliços?, no. Les màquines serveixen perquè fan molta companyia. Passa com amb les persones, que trobem agradable fer coses junts. Les màquines també. Fan la vida més agradable, però no te la solucionen.
Sovint els ho exigim, però...
Sí. Precisament hem fet un experiment per veure què és internet. Si és un meló o és una pilota de ping-pong. Si et dono un meló o 300 pilotes de ping-pong, amb què t'entendràs millor? Amb el meló, que el tallaràs, el tastaràs, i ell es deixarà tallar i tastar. Tindreu una relació de tu a tu. Les 300 pilotes de ping-pong botaran per terra, les voldràs agafar totes, no hi podràs fer res. El mateix passa amb internet. Hi ha tantes coses per fer-hi, que si les volem fer totes ens atabalem i no fem res. Si només en fem una, mirar el correu, llegir els diaris, mirar mapes del Google... fàcilment hi tindrem una relació de tu a tu.
Fa poc temps que va morir Olive Riley, que, amb 108 anys, era la bloguera més gran del món. Això demostra que les noves tecnologies no tenen edat?
Per mi "noves tecnologies", des d'un punt de vista científic, és el telèfon. Hi ha coses que ja hem incorporat, com el microones o la nevera i el telèfon. I d'altres que estan fora del cercle. La psicopatologia digital el que pretén és fer veure que aquesta barrera és psicològica, és de mandra, se la posa cadascú. I és fàcil superar-la. De la mateixa manera que no cal saber medicina per entendre's amb algú, tampoc cal saber informàtica per entendre's amb una màquina.
Les noves tecnologies ens fan ser més impacients?
És la síndrome de l'ascensor. Al laboratori de psicopatologia digital hem inventat una màquina fantàstica que es diu "norresadora", que ve de "no res". Al món ja hi ha moltes màquines que fan coses. Moltes més persones inútils que màquines. Però és important que n'hi hagi. Un gat és una bèstia que és a casa i viu fantàsticament. No fa res, és aquí. Dóna "bon rotllo". La norrejadora no vibra, no es belluga, gasta poquíssim. Es vendran a milions.
I els que diuen: "Abans no teníem mòbil, i anàvem igual de bé"...
Tenen tota la raó del món. Abans no havia roda i no hi havia foc, i estàvem asseguts en un cova i la mar de feliços. Hi havia gent que ja era feliç i gent del neolític que havia nascut per atabalar-se i ja s'estava atabalant. La ciència evoluciona, però que ho faci no vol dir que les persones siguin millors o pitjors. És com una telenovel·la que no s'acaba mai.
Per què el 99% de les vegades -és una estadística que em trec de la butxaca- que sentim algú trucant des del mòbil en un mitjà de transport la pregunta que fa és "on ets??". Volem les màquines per controlar els altres?
El mòbil ha fet que les parelles canviessin la seva manera de relacionar-se. Crec que els primers anys va ser molt atabalador per tothom. Ara, de la mateixa que hem après a mentir-nos en les converses i entrevistes, també hem après que el mòbil es pot desconnectar, a dir que no teníem cobertura, que s'ha acabat la bateria...
Què és pitjor, una sogra pesada o una connexió a internet dolenta?
Prefereixo una sogra, eh?, per molt pesada que sigui. En última instància, a la sogra li pots dir "va, deixem-ho estar, anem a fer un cafè", hi pots negociar. Amb les màquines, no; és un dels problemes que tenen. Tot i que la màquina té la gran virtut que només cal que li diguis les coses una vegada. La sogra, no. L'endemà hi tornes a ser. Són complementàries, les màquines i les sogres. Amb moderació, totes dues.
Amb tu mateix. És la cosa més difícil. De fet, quan t'entens bé amb la teva parella, et pots entendre amb qualsevol màquina. De vegades em sulfura veure que la gent s'enfada amb les màquines perquè no les entenen. Però és que les màquines tampoc entenen les persones. Les desavinences són mútues, per tant... Oi que les màquines són pacients amb nosaltres? Doncs nosaltres hem de ser pacients amb les màquines.
Que són pacients amb nosaltres, no sempre ho pensem...
Hauríem de ser-ho més sovint, amb la parella i amb les màquines, que han fet molt per a nosaltres. Crec que se les maltracta. M'entristeix veure gent colpejant les cabines de telèfon o les màquines de cafè, que això es pot entendre, encara, perquè el cafè que fan les màquines és horrible. Saps què passa? Que l'ascensor ha fet molt de mal a la humanitat. Estem acostumats al que en dic la síndrome de l'ascensor, és a dir, toques un botó i et puja de seguida. Les màquines no són així. I les persones tampoc.
En comptes de colpejar la tele, ara fem "reset" o donem ordres reiterades fins que es col·lapsa...
Això passa molt sovint amb l'ordinador, que li dónes quatre ordres, algunes de contradictòries. Hem de ser pacients... De fet les màquines, com les persones, no serveixen per a res.
Ara li volia preguntar per què serveixen, les noves tecnologies...
En el fons, per a res de definitiu. Ens ajudaran a viure 150 anys?, no. Ens ajudaran a ser més feliços?, no. Les màquines serveixen perquè fan molta companyia. Passa com amb les persones, que trobem agradable fer coses junts. Les màquines també. Fan la vida més agradable, però no te la solucionen.
Sovint els ho exigim, però...
Sí. Precisament hem fet un experiment per veure què és internet. Si és un meló o és una pilota de ping-pong. Si et dono un meló o 300 pilotes de ping-pong, amb què t'entendràs millor? Amb el meló, que el tallaràs, el tastaràs, i ell es deixarà tallar i tastar. Tindreu una relació de tu a tu. Les 300 pilotes de ping-pong botaran per terra, les voldràs agafar totes, no hi podràs fer res. El mateix passa amb internet. Hi ha tantes coses per fer-hi, que si les volem fer totes ens atabalem i no fem res. Si només en fem una, mirar el correu, llegir els diaris, mirar mapes del Google... fàcilment hi tindrem una relació de tu a tu.
Fa poc temps que va morir Olive Riley, que, amb 108 anys, era la bloguera més gran del món. Això demostra que les noves tecnologies no tenen edat?
Per mi "noves tecnologies", des d'un punt de vista científic, és el telèfon. Hi ha coses que ja hem incorporat, com el microones o la nevera i el telèfon. I d'altres que estan fora del cercle. La psicopatologia digital el que pretén és fer veure que aquesta barrera és psicològica, és de mandra, se la posa cadascú. I és fàcil superar-la. De la mateixa manera que no cal saber medicina per entendre's amb algú, tampoc cal saber informàtica per entendre's amb una màquina.
Les noves tecnologies ens fan ser més impacients?
És la síndrome de l'ascensor. Al laboratori de psicopatologia digital hem inventat una màquina fantàstica que es diu "norresadora", que ve de "no res". Al món ja hi ha moltes màquines que fan coses. Moltes més persones inútils que màquines. Però és important que n'hi hagi. Un gat és una bèstia que és a casa i viu fantàsticament. No fa res, és aquí. Dóna "bon rotllo". La norrejadora no vibra, no es belluga, gasta poquíssim. Es vendran a milions.
I els que diuen: "Abans no teníem mòbil, i anàvem igual de bé"...
Tenen tota la raó del món. Abans no havia roda i no hi havia foc, i estàvem asseguts en un cova i la mar de feliços. Hi havia gent que ja era feliç i gent del neolític que havia nascut per atabalar-se i ja s'estava atabalant. La ciència evoluciona, però que ho faci no vol dir que les persones siguin millors o pitjors. És com una telenovel·la que no s'acaba mai.
Per què el 99% de les vegades -és una estadística que em trec de la butxaca- que sentim algú trucant des del mòbil en un mitjà de transport la pregunta que fa és "on ets??". Volem les màquines per controlar els altres?
El mòbil ha fet que les parelles canviessin la seva manera de relacionar-se. Crec que els primers anys va ser molt atabalador per tothom. Ara, de la mateixa que hem après a mentir-nos en les converses i entrevistes, també hem après que el mòbil es pot desconnectar, a dir que no teníem cobertura, que s'ha acabat la bateria...
Què és pitjor, una sogra pesada o una connexió a internet dolenta?
Prefereixo una sogra, eh?, per molt pesada que sigui. En última instància, a la sogra li pots dir "va, deixem-ho estar, anem a fer un cafè", hi pots negociar. Amb les màquines, no; és un dels problemes que tenen. Tot i que la màquina té la gran virtut que només cal que li diguis les coses una vegada. La sogra, no. L'endemà hi tornes a ser. Són complementàries, les màquines i les sogres. Amb moderació, totes dues.
