"El documental" homenatja el documentalista Llorenç Soler amb l'emissió de "Contra el No-Do. Llorenç Soler o la pulsió per l'honestedat"
Llorenç Soler (València, 1936) és un dels pioners del cinema documental independent a l'estat espanyol i el protagonista principal de la generació que començà a filmar, durant la dècada dels 60, documentals alternatius al monopoli punitiu que exercia l'Estat franquista en l'àmbit audiovisual informatiu.
Tanmateix, es pot dir que Llorenç Soler és un documentalista per accident, no vocacional. De fet, mai hauria volgut passar d'amateur. En el fons, Soler és un home que sempre ha necessitat expressar-se, ja sigui amb el cinema, la fotografia, la poesia o la pintura. Un home creatiu, lliure i insubornable.
Quan Soler va començar a fer cinema, va optar, gairebé de forma natural, pel discurs de realitat, pel documental, en un context de censura absoluta sobre els discursos de realitat, especialment en l'àmbit audiovisual. Cap al 1962 i a l'Espanya franquista, el discurs informatiu audiovisual estava monopolitzat per TVE, a la televisió, i el No-Do, a les sales de cinema. És contra aquest discurs monolític i autoritari contra el que es rebel·len Soler i altre pioners, companys de generació.
La irrupció d'una generació de cineastes independents i contraris al règim franquista en la dècada dels 60 respon a factors de progrés econòmic i apertura d'un règim necessitat d'acceptació. En aquest context, una nova generació (en bona mesura fills benestants del règim) es consciencia contra la dictadura mentre té a l'abast mitjans nous.
Soler no és ben bé un fill del règim, però sí que és fill d'una família burgesa d'Alcoi que havia anat a menys. Per aquest motiu, va haver de patir una infantesa de necessitat imperiosa d'aparences. Va estudiar en bones escoles de València, on la seva sensibilitat especial va xocar ben aviat amb els fills de les bones famílies valencianes.
Soler va dedicar-se al cinema per casualitat. Enginyer no vocacional, però amb una bona posició a les drassanes de Barcelona, un dia s'hi va trobar Juan Piquer, un dels pocs amics d'infantesa de València, que treballava en una agència de publicitat i encarregava anuncis a productores. Soler va trobar l'oportunitat de fer una feina més creativa i es va comprar una càmera, sense gairebé saber com s'utilitzava.
Al llarg de més de 50 anys de professió, una constant del cinema de Soler ha sigut l'obsessió per donar veu als que no han tingut mai possibilitat d'expressar-se, als desheretats de la terra, als que no tenen esperança i, tanmateix, parlen esperançats, tot provocant la ganyota adolorida de l'espectador.
Soler és un gran experimentador de la tècnica cinematogràfica i audiovisual, tant de la imatge com del so. Però la seva experimentació no ha tingut mai una intencionalitat merament formalista, sinó expressiva: la cerca d'estratègies narratives noves basades en la imatge i el so per expressar idees. I per aquest camí, Soler ha acabant sent una gran teòric de la narrativa cinematogràfica i, sobretot, documental. N'ha escrit llibres i ha impartit multitud de seminaris, i cal destacat la seva concepció del documental com a tractament creatiu i subjectiu de la realitat.
Fitxa tècnica i artística
Direcció i guió: Albert Montón
Producció: Miquel Francés i Antoni Medall
Fotografia: José Vicente Viadel
Edició: Javier Casanova
Música: Carlos Vera
"Contra el No-Do. Llorenç Soler o la pulsió per l'honestedat" és una producció del Taller de Audiovisuales de la Universitat de València.
