El documental "Miralles", coproduït per 3Cat, s'estrena als festivals internacionals DOK Leipzig i Ji-hlava IDFF de la República Txeca
"Miralles" és una pel·lícula documental que pretén fer un retrat de l'arquitecte Enric Miralles, i del misteri del seu procés creatiu. Miralles va ser un personatge complex, un artista potent i un home hipnòtic, polièdric. Una personalitat inesperada, capaç de tornar a transformar el llenguatge de l'arquitectura. Enric Miralles va morir prematurament amb 45 anys i la narració comença el dia de la seva desaparició, el 3 de juliol de l'any 2000.
El documental "Miralles", dirigit per la italiana Maria Mauti, amb guió de Sara Mesa i la mateixa directora, i narrat per l'actor Pep Ambrós, tindrà la seva estrena internacional, el 30 d'octubre, al festival alemany DOK Leipzig, International Leipzig Festival for Documentary and Animated Film, i al Ji.hlava International Documentary Film Festival, a Txèquia.
Un diàleg amb l'arquitecte i la seva obra
Enric Miralles va ser un dels arquitectes més dotats de la seva generació. Va trobar el seu darrer lloc de descans al cementiri d'Igualada de Barcelona, que encarna tot allò que va caracteritzar l'obra de Miralles. A l'espai aparentment inacabat del cementeri forestal, és difícil separar l'interior de l'exterior, i la natura impregna l'arquitectura.
El retrat documental d'una personalitat extraordinària es desenvolupa com un diàleg entre el tema líric de l'autor i la presència de Miralles als edificis que va dissenyar. El mateix arquitecte va veure la seva obra gairebé musicalment, com una "variació de la mateixa cosa", el mateix motiu i la mateixa melodia.
El documental, que presenta onze edificis excepcionals de Miralles, està en sintonia amb aquesta onada. Ja sigui el mercat de Santa Caterina de Barcelona, el Parlament escocès d'Edimburg, el centre comunitari d'Hostalets de Balenyà, un gimnàs d'Osca, el gratacel de l'oficina Torre Marenostrum de Barcelona o l'internat de Morella, sempre hi ha una empremta clara de la mateixa mà d'autor. I la casa de l'arquitecte, amb el seu caràcter obert i alhora laberíntic, rep un protagonisme principal i esdevé el punt de partida i l'epicentre d'una ment única. Un artista sempre desafiant les convencions i, sobretot, totes les fronteres, reals i imaginàries.
Movent-se amb llibertat per diferents llocs i flotant per la ciutat de Barcelona, la veu del narrador parla amb un fantasma, el cerca, l'evoca en els seus espais, fa preguntes sobre les seves arquitectures, travessant el llindar entre la mort i la vida.
Per a la directora del documental, Maria Mauti, "l'obra de Miralles és una arquitectura carregada d'humanitat, en el seu diàleg amb el pas del temps, i això la converteix en el paisatge ideal per a una pel·lícula."
Som davant d'un artista amb una visió poderosa sobre el món i propera a la nostra condició d'éssers humans: fràgil, sempre en procés, inacabada. Per això aquesta pel·lícula és necessària i ens permet convertir l'arquitectura, l'espai en què es mou la nostra existència, en el lloc de reflexió sobre el llindar entre el visible i l'invisible, l'aparèixer i desaparèixer, la mort i la vida.
"Miralles" és una producció d'Oberon Media, en coproducció amb Monstro Films i 3Cat, i amb la producció associada de Filmmauti.
