El fantasma de les dues Espanyes: més viu que mai

Hi ha dues notícies que juntes s'entenen millor. La primera diu que la NASA necessita més evidències per resoldre el misteri dels ovnis, i de moment no els relaciona amb cap mena de vida extraterrestre. Ho ha dit un grup de científics creat expressament per estudiar els fenòmens aeris no identificats que tantes hores de fantasia han regalat al cinema i a la literatura.

La segona és referent a un estudi científic que alerta que els sistemes de la Terra estan en perill per l'acció de l'home, i que ja s'han traspassat línies vermelles per a la seguretat de la humanitat. La crisi climàtica, la contaminació i la destrucció de la biodiversitat situen la humanitat a un pas de l'extinció.

Conclusió: no necessitem ningú per destruir-nos. Qui vol ovnis, si amb nosaltres ja fem? Ni plats voladors, ni éssers amb tres ulls i tentacles: només humans. Humans arrogants i inconscients.

Però la destrucció del planeta, si de cas, ja la deixem per un altre dia. Que ara tenim preocupacions més importants. A l'estat espanyol, per exemple: la disputa del poder.

Torna a estar en marxa un altre cop el compte enrere per anar a votar. Sense temps per agafar aire (i sobretot, sense temps perquè la gent respiri), PP i PSOE ja estan llançats a la carrera per conquerir La Moncloa. Unes eleccions a 40 graus, amb tothom a la platja i amb el fantasma de les dues Espanyes més viu que mai.

D'una banda, Alberto Núñez Feijóo dona el tret de sortida a la precampanya amb una estratègia inèdita, desconeguda per als populars: la seducció. El líder del PP admet que el partit es va equivocar amb Catalunya i en la gestió que va fer del procés. També confessa que plany els catalans, perquè som els que paguem més impostos..., però evita mullar-se sobre el pacte fiscal ("us vull agradar, però no ens passem").

Un PP amb pell de xai a Barcelona, mentre es prepara per governar amb l'extrema dreta a ajuntaments i governs autonòmics. I que no li farà basarda mirar cap a una altra banda cada cop que Vox vol guillotinar un dret o una llibertat: com el tancament de mitjans públics.

No hi ha extraterrestres. La humanitat està en perill d'extinció. Tornem a estar en campanya i el PP és el PP.

Conclusió: qui vol ovnis, si amb nosaltres ja fem?